Carles V i Felip II: Auge i Decli de l'Imperi Hispànic
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,16 KB
Carles V: L'inici del regnat
L'herència d'un imperi
Carles V va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps.
- L'any 1516 va heretar les possessions dels seus avis. Com a rei hispànic va rebre el nom de Carles I.
- Va obtenir el títol d'emperador i les terres que la família tenia a Alemanya, els Països Baixos i França. Com a emperador, Carles V va gastar molts diners castellans per aconseguir que el nomenessin emperador del Sacre Imperi.
El govern d'un imperi molt extens
L'imperi de Carles V estava format per infinitat de territoris diferents, tots amb les seves pròpies lleis i institucions.
Carles V no tenia un poder absolut; algunes de les decisions que prenia, com ara l'establiment de nous impostos, havien de ser aprovades pels parlaments de cada regne.
La cort era itinerant perquè hi havia problemes a cada territori. Hi havia un virrei, un governador que governava en lloc del rei quan aquest no hi era. També hi havia una audiència encarregada d'administrar justícia.
Els problemes del regnat
El principal objectiu de Carles V...
França va ser la principal rival de l'emperador en la lluita per aconseguir l'hegemonia a Europa.
Altres rivals van ser els turcs otomans, que eren una amenaça constant a la Mediterrània.
El problema més greu va ser la rebel·lió dels prínceps protestants alemanys.
La monarquia de Felip II
L'herència de Carles V
El 1556, Carles V va abdicar i va cedir els territoris hispànics, italians i flamencs al seu fill Felip II.
Estava format pel regne de Castella, la Corona d'Aragó, els Països Baixos, gran part d'Itàlia, altres territoris de l'Europa Central, l'imperi castellà a Amèrica i moltes possessions del nord d'Àfrica i l'Extrem Orient.
La monarquia hispànica governava totes les terres des de Madrid.
Els problemes del regnat
Felip II va ser el rei més poderós del seu temps, però va haver d'afrontar molts problemes:
- La guerra amb França
- L'enfrontament amb els turcs
- La revolta dels Països Baixos
- L'enfrontament amb Anglaterra
Va haver de declarar vàries bancarrotes.
La conquesta d'Amèrica
Les primeres expedicions
A començament del segle XVI, els conqueridors castellans només s'havien establert a les illes del Carib.
Hi va haver moltes expedicions de conquesta a l'Amèrica Central i del Sud. També es van fer expedicions d'exploració.
Els instruments de conquesta
Les expedicions estaven dirigides i organitzades per particulars que rebien del rei una capitulació de conquesta.
El final de l'hegemonia hispànica
El regnat de Felip III
Felip III va pujar al tron després de la mort del seu pare, Felip II.
La política exterior pacifista es va materialitzar en la firma de pau amb Anglaterra i les Províncies Unides, però els problemes econòmics no es van solucionar.
En política interior, la mesura més significativa del regnat va ser l'expulsió dels moriscos, que va arruinar moltes regions.
El regnat de Felip IV
Política interior: Repartir les despeses militars, reforçar el poder del rei.
La crisi del regnat de Felip IV: La política centralista, aixecaments, la rebel·lió de Catalunya.
França va declarar la guerra a la monarquia hispànica. La Guerra dels Trenta Anys va acabar el 1648 amb la firma del Tractat de Westfàlia.
La crisi econòmica i social (Carles II)
La població espanyola havia crescut des del final de l'Edat Mitjana fins a final del segle XVI.
- La successió de males collites i d'epidèmies de pesta
- L'expulsió dels moriscos
- La mortalitat provocada per les guerres
- L'emigració a Amèrica
L'hegemonia francesa
Lluís XIV va accedir al tron de França el 1643.
França es va convertir en la primera potència europea < 1648.
Ampliant les fronteres franceses a costa dels veïns.
Formant un imperi colonial que rivalitzava amb la monarquia hispànica.
Una monarquia absoluta
El regnat de Lluís XIV va ser l'exemple més clar de monarquia absoluta en el segle XVII.
Va imposar la centralització política.
Va aconseguir controlar la noblesa.
Va convertir la cort en el centre de l'administració de l'estat.
Les reformes econòmiques: Es van crear monopolis estatals i polítiques proteccionistes, però tota aquesta política va fracassar.
La Guerra de Successió
Després de la mort de Carles II sense descendència, la Gran Bretanya, Àustria i Holanda van intentar col·locar en el tron hispànic l'arxiduc Carles d'Àustria, més favorable als seus interessos que Felip d'Anjou.
Aliances internacionals: L'11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques. La resta de nuclis de resistència van caure un rere l'altre. Felip V va guanyar la guerra i va reforçar el poder de la monarquia.