Carles I: Política Interior, Exterior i Conflictes

ELS ÀUSTRIES

1. Política Interior de Carles I

El 1504, la reina Isabel de Castella va morir, i la seva filla Joana, casada amb Felip I, va heretar la corona de Castella. Van ser coronats reis a Castella. El 1506, Felip va morir i Joana, psicològicament inestable, no va ser capaç de regnar. Es va retirar a un convent fins a la seva mort. Els seus fills van viure al Sacre Imperi. La corona de Castella va passar al seu fill gran, Carles (nascut el 1500), però mentre era menor d'edat, el seu avi Ferran va actuar com a regent fins a la seva mort el 1516.

Aquest any, Carles va arribar a Castella amb la seva cort. Com que pràcticament no parlava castellà i va atorgar càrrecs importants als seus consellers del Sacre Imperi, va generar descontentament. Carles havia heretat dels seus avis materns Castella, Aragó, Amèrica, Nàpols i zones del nord d'Àfrica. Immediatament va convocar corts per coronar-se rei, amb el nom de Carles I d'Espanya.

El 1519, va morir el seu avi patern, Maximilià I, i Carles va heretar el Sacre Imperi. Així, es va convertir en l'emperador Carles V del Sacre Imperi. El 1520, va convocar corts per demanar un subsidi i va marxar cap al Sacre Imperi. Aquest fet va ser el detonant de la Revolta de les Comunitats (1520-1522) a Castella.

La Revolta de les Comunitats va ser una revolta de les ciutats contra les decisions i la política del rei. Els principals comuners van ser Juan Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado. Van anar a veure la reina Joana per demanar-li que regnés, però ella s'hi va negar. La revolta va acabar amb la Batalla de Villalar, on el regent, el Cardenal Cisneros, va enviar l'exèrcit per sufocar-la i els principals comuners van ser executats.

Paral·lelament, va tenir lloc la Revolta de les Germanies a Aragó. Aquesta revolta va ser protagonitzada per artesans i pagesos que demanaven protecció econòmica per als seus productes, ja que el rei havia establert el lliure mercat. Aquesta revolta també va ser sufocada per l'exèrcit.

2. Política Exterior de Carles I

Quan Carles I va anar al Sacre Imperi el 1520 per coronar-se emperador com a Carles V, un frare anomenat Martí Luter estava criticant la religió catòlica a través del seu llibre "95 tesis". Carles V el va convocar a la Dieta de Worms (1521) perquè rectifiqués, però Luter no s'hi va presentar. Això va iniciar una guerra entre catòlics i protestants (la nova religió iniciada per Martí Luter, amb molts seguidors a Alemanya).

L'Església catòlica va reformar alguns punts a través del Concili de Trento (1545). La guerra va acabar amb la Batalla de Mühlberg (1547), on van guanyar els protestants, i es va signar la Pau d'Augsburg (1555), que establia que cada rei podia triar la religió del seu territori. Carles V va renunciar al Sacre Imperi abans de convertir-se en emperador protestant i va passar la corona al seu germà Ferran. El 1556, Carles va renunciar a la Corona Reial i la va passar al seu fill Felip II, ja que estava malalt i cansat de les guerres. Pràcticament mai va viure a Espanya i va morir el 1558. Carles I només va tenir una esposa, Isabel de Portugal.

Conflictes

• França: Carles I es va enfrontar amb el rei Francesc I de França pel domini del Milanesat. Van lluitar a la Batalla de Pavia el 1525, on Espanya va guanyar i es va quedar amb el Milanesat.
• Turcs: Des dels Reis Catòlics, l'Imperi Otomà s'havia establert a Turquia, havia establert la capital a Istanbul, havia bloquejat el comerç a la Mediterrània i realitzava actes de pirateria. Carles I va intentar acabar amb aquests atacs, però no ho va aconseguir, i el conflicte el va haver de solucionar el seu successor.