Característiques i teories del joc: una visió completa

Característiques del joc

• És una activitat agradable.
• El joc ha de ser lliure, espontani i totalment voluntari.
• El joc té una finalitat en si mateix.
• El joc implica activitat.
• El joc es desenvolupa en una realitat fictícia.
• Tots els jocs tenen una limitació espacial i temporal.
• El joc és una activitat pròpia de la infància.
• El joc és innat.
• El joc reflecteix l’etapa evolutiva de l’infant.
• El joc permet a l’infant afirmar-se.
• El joc afavoreix el seu procés socialitzador.
• El joc compleix una funció compensadora, integradora i rehabilitadora.
• En el joc els objectes no són imprescindibles.

Teories

Consum de l’energia

• Teoria de la potència supèrflua (F. V. Schiller). El joc consumeix l’energia que li sobra a l’organisme una vegada satisfetes les necessitats biològiques bàsiques.
• Teoria de l’energia sobrant (H. Spencer). Considera que el joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada.
• Teoria de la relaxació (M. Lazarus). El joc és un sistema per relaxar els individus i recuperar energia en un moment d’abatiment o fatiga.

Teoria de la recapitulació

• Aquesta teoria és la teoria de Stanley Hall que exposa la causalitat del joc en els efectes i accions d’activitats de generacions passades.
• En les seves teories diu que les persones reprodueixen mitjançant el joc tasques de la vida dels seus avantpassats.
• Els infants juguen per eliminar les funcions rudimentàries que s’han convertit en inútils.
• Les activitats lúdiques tenen una funció preparatòria per a la vida adulta.

Teoria de l’exercici preparatori

• Karl Groos. Exposa que el joc és una activitat que serveix per practicar aquelles habilitats que més tard seran útils en la vida adulta.
• El joc és un dels elements més importants en el desenvolupament, ja que és una empenta per practicar els instints, per la vida quotidiana.
• El joc simbòlic sorgeix en la infància a partir del preexercici.

Teoria general de joc

• F. J. J. Buytendijk. La infància explica el joc: «l’infant juga perquè és infant».
• Hi ha quatre condicions que fan possible el joc en la infància:

Teoria de la ficció de Claperede

Va definir el joc com una actitud diferent de l’organisme davant la realitat. La clau del joc és ficció però es transforma en lúdica a causa de la ficció. El joc es converteix en el refugi on es compleixen els desitjos dels petits.

Teoria de Freud

El joc vinculat a l’expressió dels instints (plaer). El joc ofereix l’oportunitat d’expressió de sentiments inconscients i de realització de desitjos insatisfets. En el joc també actuen les experiències reals.

Teoria de Piaget

El joc per l’infant és una necessitat per poder interaccionar amb la realitat.

Teoria de Vygotski

El joc com a valor socialitzador: L’origen del joc es troba en l’acció espontània dels petits, els jocs adquireixen un valor socialitzador i són transmissors de cultura.

El joc com a factor de desenvolupament: El joc constitueix el motor del desenvolupament en la mesura en què crea «zones de desenvolupament proper».

Àmbits

Psicomotor:

El desenvolupament dels sentits afavoreix el desenvolupament perceptiu i dels moviments. Maduració muscular de manera involuntària, més autònoma i coordinada. Poc a poc controlarà la postura amb redreçament progressiu de la columna vertebral i anirà augmentant la força de les cames fins a aconseguir que estigui de peus i comenci l’equilibri i la marxa per ell sol. Relació amb el joc: joc de moviment que duu a terme de manera repetitiva i involuntària, comencen a aparèixer les figures humanes i objectes que fan soroll, són de colors i que l'infant s’esforça a tocar, agafar i manipular.

Cognitiu:

L’infant aprèn uns esquemes d’acció que li permeten repetir els moviments amb un grau cada vegada més perfecte, fent així unes estructures bàsiques d’aquest coneixement adquirit. Aquí apareix el joc simbòlic, els infants poden expressar-se lliurement i assimilar noves experiències i desenvolupar la imaginació i la creativitat. Gràcies al joc els infants comencen a introduir-se en el món adult. Relació amb el joc: domini del llenguatge, afavoreix la necessitat de comunicar-se.

Afectiu:

El tracte emocional que el nadó rep dels seus cuidadors durant els primers mesos s’amplia enormement quan es comença a relacionar amb altres persones adultes o amb altres infants. L’efecte és el més important. Relació amb el joc: el joc és entès com una activitat que procura plaer, entreteniment i alegria de viure, expressar-se lliurement, canalitzar les energies positivament i descarregar tensions.

Social:

Desenvolupament social que dura tota la vida. En els primers anys el seu comportament és individualista i egocèntric. Relació amb el joc: jocs compartits. L’infant primer juga sol, després centra el seu joc en la persona adulta i, més endavant, acabaran relacionant-se entre ells de manera ajustada. Aprenentatge social: aprenen a relacionar-se amb els altres, a esperar el torn d’intervenció i el moment de satisfer els seus desitjos, a compartir altres punts de vista, a cooperar en la realització de tasques; en definitiva, aprenen a superar el seu egocentrisme.