Característiques de la música renaixentista
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,1 KB
Textura
El més important en la polifonia renaixentista és que se subordinen els textos (grecs o llatins) - el text ha de ser comprensible.
Tres textures que es succeeixen: polifònica contrapuntística, polifònica homofònica i polifònica melodia acompanyada.
Les melodies instrumentals segueixen el model vocal.
Ritme
S'utilitzen ritmes populars i de dansa. En les partitures hi havia indicació de compàs a l'inici de l'obra, però no hi havia les línies divisòries, la dinàmica.
Dinàmica
La dinàmica no s'especifica en les partitures, es deixa a la lliure interpretació de l'intèrpret, que pot ornamentar-les i variar-les al seu gust.
Giovanni Gabriel va crear les primeres indicacions d'intensitat (forte i piano) en una obra instrumental i crea l'estil policoral.
En la basílica de Sant Marc es produeixen uns efectes sonors, com l'estereofonia natural (so des de diferents llocs), i l'efecte d'eco sona més fort, responent més fluix els de l'altre costat.
Podem destacar les següents formes: madrigal (Itàlia i Anglaterra), villancico (Espanya), chanson (França).
La música vocal
Formes religioses per als religiosos:
- Catòlics: missa i motet
- Protestants: missa i coral
- Anglicans: anthem
Profana
Característiques formes profanes:
Madrigal | Chanson | Villancico |
- Forma lliure polifònica (4-5 veus) - Té parts contrapuntístiques i homofòniques - Autors: P. Verdelot, A. Willaert, J. Dowland | - Forma lliure polifònica - Acompanyament instrumental i melodia principal en veu + aguda - Sons onomatopeics. - Autors: C. Janequin, J. Arcadelt, O. di Casso | - Forma literària i musical, primer profana i després religiosa. - Semblant al virolai - Estructura senzilla - Caràcter i temàtica popular |