Característiques de les esglésies romàniques

(AROMANIC):

arquitectura: el ROMànic es un estil que es desenvolupa des del segle 9 fins el segle 11 i en alguns països fins el segle 12. Aquest estil es du a terme en uns països amb poc doblers i poc poca població. Per això les esglésies son petites i de material pobre. Encara que les esglésies de peregrinació no compleixen el que hem dit, ja que aquestes son més grans i estan fetes amb materials millors.

Característiques:(-)

les esglésies ROMàniques presenten sempre una planta de creu llatina. Normalment presenta 3 naus, la nau central de major grandària que les laterals, aquests número sempre ha de ser imparell per tal de respectar l'eix de simetria. També trobem una nau transversal que rep el nom de transsepte, nau transversal que se situa entre l'altar major i la nau principal. El lloc on es creua el transsepte amb la nau principal rep el nom de creuer.

(-)

la capçalera,normalment presenta 3 absis, un de central i dos de laterals, el central sempre més gran. Quan te més d’un absis rep el nom de capçalera poliabcidial.

(-)

podem trobar esglésies que es comença’n a construir en un estil i s’acaba en un altre, per la seva lenta construcció.

(-)

la distribució interior ens condueix cap a l’altar major ja que és la Mart més important. Aquesta distribució rep el nom de Espai camí. Això suposa un canvi respecta el moviment anterior, el Bizantí.

(-)

els arcs utilitzats son sempre de mig punt, per això se considera que el ROMànic es herència del ROMà.

(-)

si mira’m l’església en alçat troba’m: un arqueria formada per arc de mig punt, poques finestres ja que les naus són de la mateixa altura.

(-)

utilitzen arcs per reforçar la coberta ja que esta feta amb materials mol feixucs. Aquets arcs faixons, situats al llarg de la coberta i perpendiculars al eix, al exterior hi ha contraforts que coincideixen amb aquests arcs faixons de l’interior.

(-)

La coberta de la nau principal rep el nom de volta de canó i la coberta lateral volta d’aresta.

(-)

al creuer troba’m sempre una cúpula que s’uneix a la planta mitjançant petxines o trompes. A l’exterior apareix una torre de planta quadrada o poligonal que rep el nom de cimbori.

(-)

els absis tenen forma de semi cúpula.

(-)

les finestres reben el nom de finestres atrompetades.

(-)

les esglésies solen tenir 3 portes d’entrada, una al peu de la església i una a cada costat del transsepte.

(-)

les columnes tenen el fust llis i el capitell es historiat.

(-)

sempre decoren la línea d’imposta .

Monestirs:

la vida en els monestirs comença en el segle 9. Apareixen monestirs grans amb terres. Els monjos es dediquen fonamentalment a resar i a la copia de llibres. En ells hi havia una església i un claustre, que es una zona porticada oberta en la seva part interior, s’hi podia accedir mitjançant 4 punts. Tot el perímetre estava alçat sobre un plint, excepte en aquells 4 punts on s’obria. L’espai que queda entre el pati i l’edifici es per on es passejaven i es distribuïen les habitacions. El monestir podia tenir fins a dos pisos, seguint la mateixa distribució.

Esglésies de peregrinació:

n els peregrins anaven a Roma i a Santiago de peregrinació, això es coneix avui en dia amb el nom de “camino de Santiago”. Les esglésies presenten dues característiques diferents a la resta.

(-)

la capçalera, ja que es produeix una prolongació de les naus laterals per darrera de l’altar major, aquest passadís rep el nom de deambulatori. Aquest serveix pq els peregrins puguin visitar l’altar major sense molestar la missa. A més a la capçalera hi ha petites capelles que reben el nom d’absis. Per tal de mantenir l’eix de simetria el nombre d’absis sempre ha de ser imparell. A vegades podem trobar absis als braços del creure, un exemple d’això seria Santiago de Compostela.

(-)

la tribuna, es un segon pis que es col·loca sobre les naus laterals i que s’obri cap a la nau central. En definitiva, si la mirem en alçat trobarem; una nau central, dues de laterals sobre les quals s’aixeca la tribuna. Com que les naus presenten la mateixa altura la coberta és a dues aigües. No presenta claristori per la qual cosa les esglésies resulten fosques. ESp: el ROMànic espanyol es desenvolupa en dos àmbits geogràfics, un que procedeix de França que determina la construcció de totes les esglésies ROMàniques del camino de Santiago(nord d’Espanya) i un altre zona que està influenciada per una ciutat d’Itàlia, Lombardia (Catalunya) aquesta es manifesta principalment als Pirineus. Santiago de Compostel·la, monestir de Santa María de Ripoll.