Característiques dels gèneres musicals: Jazz, Bandes Sonores, Rock, Pop, House i Rap

Jazz

El jazz presenta elements melòdics i harmònics derivats de la tradició musical europea, però el ritme i el fraseig deriven de la música africana. Destaquen la importància del ritme i les polirítmies, la forma responsorial “call and response”, l’associació entre la música i la dansa, i la importància de la improvisació en l’execució musical, així cada interpretació és única i irrepetible. També és característica la tendència a utilitzar síncopes i l’accentuació de temps febles del compàs, així com la sonoritat personal dels intèrprets vocals i instrumentals, que tendeixen a imitar la veu negra cantada.

Bandes Sonores

Una pel·lícula pot tenir música de nova creació o incorporar-ne d'existent. Així, hi ha música original, composta per a la pel·lícula, o música preexistent, adequada per a l'escena. La música pot formar part de l’escena o ambientar-la, pot ser real o no (música diegètica, els personatges senten la música, o falsa diegesi, sembla real però no correspon a la font sonora, música incidental, els personatges no senten la música). Aquesta pot comunicar les emocions de l’escena o contradir-les (música empàtica, la música i l’escena comuniquen el mateix, música no empàtica, la música comunica una emoció contrària a la imatge). Finalment, hi ha el tema inicial o final (inicial, acompanya els títols de crèdit inicials, pot ser el tema principal o no; tema final, acompanya els títols de crèdit finals).

Rock

El rock es caracteritza per:

• Estructura: versos curts sobre una base de pocs acords que es distribueixen entre estrofes i tornada amb un ritme constant.
• Solos: solos instrumentals afegits a les cançons.
• Temàtiques: reflexa temes com el sexe, la guerra, els vicis i la mort. Destaca la crítica social i preocupacions contemporànies.
• Amplificació: l’evolució de l’electrònica va marcar molt el gènere; els microfons per a veus i instruments obren un nou camí per fer i escoltar la música.
• Conformació de bandes: es caracteritza per la presència de tres instruments centrals, a més de la veu: la guitarra, el baix i la bateria. Es poden afegir més instruments.
• Brutícia: el gènere es considera més brut que els precedents, fan ús d'efectes per alterar les ones sonores dels instruments i les entonacions vocals.
• Pols irregular: el pols regular es trenca a través de desviacions i incorporacions d’impulsos i intensitats variables.
• Polifonia instrumental: el rock va aportar la idea de polifonia amb instruments que interactuen i improvisen sobre la melodia.

Pop

Les característiques de la música pop són similars a les del rock.

House

El house és un gènere musical electrònic de ball i ha estat l’estàndard actual de “música de club” des de finals dels 80. Derivat del disco, presenta una estructura de batiment de 4/4 accentuada en els fonats d’un barret. És el gènere més senzill de música de ball, combinant-se amb altres gèneres per produir un so nou, com la discoteca, l'electro house i la casa tribal. L’estat d’ànim sol ser més fosc i la música minimalista com el house fa servir sons com sintetitzadors, funk i soul.

Rap

El rap és un gènere musical desenvolupat a l'Amèrica del Nord a finals dels 60 entre la comunitat afroamericana dels EUA. La paraula rap està composta per unes inicials que volen dir: “Rhythm and poetry”. Aquest gènere es va crear a partir del funk, el blues, el griots, l’scat, dirty dozens i el call and response. Els instruments més comuns són: djing, sampler, beatboxing, percussió, caixa de ritmes, sintetitzador, teclat. El rap està compost per 30 subgèneres i des del 79 fins avui és el gènere més popular.