Característiques del Llenguatge Humà: Una Anàlisi Completa

1.- Explica les característiques formals del llenguatge humà: ARBITRARIETAT: falta de relació entre el signe i els seus significats referents. És una convenció o acord social. TRANSMISSIÓ PER TRADICIÓ: la llengua i la seva gramàtica s'aprenen en el marc de les relacions socials i l'ensenyament és clau. CANAL AUDITIU-VOCAL: els sons es produeixen amb la boca i l'oïda escolta. DOBLE ARTICULACIÓ: unitats sonores elementals (fonemes) i la combinació d'unitats que adquireixen significat (morfemes). CREATIVITAT I OBERTURA: només es dóna en el llenguatge humà, és obert i dóna la possibilitat de crear nous signes i missatges. DEPENDÈNCIA D'UNA ESTRUCTURA: el major marge de llibertat es dóna en les paraules (lèxic) i les regles amb les quals es formen les oracions (sintaxi). La variabilitat de les regles sintàctiques és relativament limitada. SEMÀNTICA: l'ús de símbols per referir-se a objectes i accions. CADIRA és una superfície que se sosté sobre quatre potes i serveix per seure.

2.- Explica les característiques funcionals del llenguatge des de la funció simbòlica. DES DE LA FUNCIÓ SIMBÒLICA: capacitat de representar mentalment mitjançant el llenguatge. Desplaçament referencial: present, passat, futur, reals o imaginaris. Reflexibilitat: coneixement metalingüístic (descripcions, teories i models sobre el llenguatge). Sistema analític de representació: no només representa la realitat sinó que descriu les seves propietats i concedeix qualitats a la realitat que representa. EXEMPLE: Si un grup de nens està jugant a prendre cafè junts i un nen fa com que té un gerro de llet a les mans i reparteix una mica de llet imaginària a cada nen, aquest és un joc simbòlic: els nens són capaços d’imaginar quelcom que no és present i utilitzar-lo per divertir-se.

3.- Explica les característiques funcionals del llenguatge des de la funció comunicativa. DES DE LA FUNCIÓ COMUNICATIVA: pot comunicar informació, idees, coneixements, sentiments, valors, ... Retroinformació: mentre pugui sentir el que dic, puc comparar el que dic amb el que he volgut dir. Intercanvi de rols: conversa. Ets emissor i receptor. Usos imperatius-declaratius del llenguatge: és imperatiu quan canviem la realitat, quan demanem alguna cosa mobilitzem a l'altre perquè ens ho proporcioni. És declaratiu quan no modifiquem, sinó que informem o comuniquem. Significat literal: quan escoltem, interpretem. Codifiquem i descodifiquem la informació. Usos indirectes del llenguatge (ironies). Exemple: Si un nen mossega a un altre nen al braç i l’educador diu: “No, Jordi” amb un somriure perquè li sembla divertit, Jordi probablement interpreti aquesta conducta com que causa gràcia a l’educador i que si la torna a repetir, tornarà a somriure. Si el mateix missatge és dit amb seguretat, en un to alt, acompanyat d’un gest facial seriós, la conclusió del nen serà diferent.

5.- Característiques comportamentals del llenguatge: el llenguatge com una forma de conducta i com un instrument per provocar o modificar la conducta, acció, comportament. LLIBERTAT D'ÚS: la resposta verbal a un estímul no ha de ser immediata. Meditar. CONDUCTA INSTRUMENTAL: el llenguatge no és només un instrument de comunicació sinó també instrumental. La possibilitat de transformar la conducta, el coneixement o les emocions d'altres a partir del llenguatge, el converteix en un instrument de regulació interpersonal i social. EXEMPLE: Quan un emissor envia un missatge no és necessari que el receptor respongui al moment. Pot utilitzar la llibertat de l’ús del llenguatge per pensar la resposta que anirà a emetre, deixar passar un temps o no contestar.

6.- Característiques de la diada comunicativa i el llenguatge maternal. Etapa en la qual es produeix. Es produeix en l'ETAPA prelingüística que va des del naixement fins als 12 mesos. Durant els primers dies, setmanes i mesos de vida, el nadó estableix una diada comunicativa entre ell i la mare, una relació en la qual la comunicació amb el nadó es realitza mitjançant un llenguatge maternal. Aquest llenguatge es caracteritza per l’ús de diferents aspectes lingüístics: - ritme més lent - Diminutius - Oracions curtes i simples - Nombre reduït de paraules - Simplificació de la sintaxi - Termes afectius - Preguntes retòriques - Entonació melòdica marcada - Les repeticions - Vocalitzacions tenint cura de la pronunciació.

4.- Explica el quadre resum de les etapes evolutives del llenguatge segons Piaget i Wallon de l’adquisició de les capacitats de la funció representativa o simbòlica en el nen.

7.- Les pautes d'interacció nen-adult han de crear un espai de regularitat, estabilitat i previsibilitat i actituds d'atenció i escolta. Segons això, explica les característiques més importants de l'entorn comunicatiu i les característiques del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Característiques de l'entorn comunicatiu:
Adequada atenció física al nen (alimentació, bany, son, ...)
Organització d'horaris i ritmes quotidians
Estimulació positiva
Establir relació afectiva amb el nen
Característiques del procés d'ensenyament-aprenentatge:
Context interactiu i comunicatiu
La forma de dirigir-se l'adult al nen
Estratègies de presentació i desenvolupament de la tasca, motivació
Capacitat per interpretar i ressaltar les manifestacions del nen
Regularitat, estabilitat i previsibilitat.

8.- Explica quins són els dos nuclis transmissors bàsics de l'experiència comunicativa i lingüística que els nens necessiten per aprendre el llenguatge.

a) La família: en el seu sentit més ampli, com agent socialitzador del nen. Hi recau una bona part de l'ensenyament de la llengua encara que als adults no se'ls consideri mestres. b) El centre d'Educació Infantil: cada vegada ingressen més petits. Encara que els educadors no són la seva mare, han de reproduir i establir les condicions semblants a la diada (atenció física, organització d'horaris i ritmes quotidians, estimulació positiva i establir relació afectiva). Tant família com a centre han d'afavorir un entorn ric en experiència variada i diversa. Al centre es potencia la socialització amb adults i altres nens. A mesura que van creixent, el llenguatge és més important ja que es relaciona amb altres nens i el centre compensa les mancances que hi pugui haver en algunes famílies. L'adquisició del llenguatge és una tasca compartida, ampliant vocabulari si s'augmenta la relació del nen amb altres adults i altres nens.

9.- Per a què utilitzen els nens el llenguatge en els diferents moments de la seva evolució? Des de l'inici (18 mesos) fins a un domini important (6 anys) l'utilitzen amb fins clarament identificables: establir relació, indicar o assenyalar, demanar, manar, transmetre o demanar informació, conversar, crear. Categories conversacionals que s’estableixen: imitació, resposta, seguiment, pregunta, fórmules de diàleg.

10.- Explica com és la comunicació i el llenguatge del nen de 0-3 mesos de vida i l’etapa comunicativa en la qual es troben. Etapa prelingüística que va de 0-12 mesos. Comunicació: En els 3 primers mesos produeixen crits, plors, somriures i van evolucionant al servei de la comunicació. Producció: El crit i el plor són les dues primeres expressions. Els somriures o moviments d'evitació expressen la seva aprovació o rebuig. Als 2 mesos reacciona als sorolls ambientals i observa cares. Es comunica amb intenció voluntària. Comprensió: Capta la mirada, els gestos, el contacte corporal i els elements sonors que acompanyen la paraula (melodia, to, ritme).

11.- Explica com és la comunicació i el llenguatge del nen entre els 3 i 6 mesos i l’etapa comunicativa en la qual es troben. Etapa prelingüística que va de 0-12 mesos. Comunicació: diferenciació progressiva del plor i el somriure com a formes d'expressió amb intenció comunicativa. El nen utilitza les expressions facials, els sorolls i els sons per reproduir efectes en el seu entorn. Segueix amb els seus ulls la mirada de l'adult. Respon i participa activament en jocs d'atenció conjunta, adult-nen atenent a un objecte i acció conjunta, els dos actuen. Producció: apareixen els jocs vocals com exercitació, crides d'atenció i resposta comunicativa a l'adult que li parla. Apareixen els primers balbucejos, sobretot en presència de l'adult. Comprensió: és capaç de detectar distincions en els sons de la parla, de diferenciar les entonacions.

12.- Explica com és la comunicació i el llenguatge del nen entre 6-12 mesos i l’etapa comunicativa en la qual es troben. Etapa prelingüística que va de 0-12 mesos. Comunicació: utilitza el gest per comunicar-se, primer amb la mirada i després amb el gest d'assenyalar. Gest declaratiu (indica el nen la presència d'alguna cosa) i gest de petició o imperatiu (demana alguna cosa). Cap als 8-9 mesos li interessen objectes i adults, però li interessen poc els altres nens. Més endavant s'interessarà pels seus iguals. L'activitat amb els objectes és molt més explorativa. Producció: es produeix l'evolució del balboteig, explora i prova les seves possibilitats d'emissió de sons, repetint (ecolàlies). Als 6-9 mesos apareixen cadenes sil·làbiques. Disminueix la repetició per començar a assajar amb la formació de les primeres paraules. Alguns nens al final del primer any utilitzen algunes paraules amb significat encara que no s'assemblin a les de l'adult. Comprensió: és capaç d'entendre alguns missatges verbals de l'adult pels elements sonors que els acompanyen (melodia, ritme, to) i pels que acompanyen la paraula (gestos, mímica, moviments). Respon a algunes paraules familiars en els contextos comunicatius corresponents i unides a experiències quotidianes per al nen. És capaç de reconèixer algunes paraules per identificació d'alguns fonemes.

17.- Definició de Pragmàtica. Disciplina que estudia el llenguatge en relació amb l’acte de la parla, el coneixement del món i l’ús dels parlants i les circumstàncies en la comunicació. 13.- Explica com és la comunicació i el llenguatge del nen entre els 12-18 mesos i l’etapa comunicativa en la qual es troben. Etapa lingüística: Comunicació: apareix la imitació que no és un fenomen passiu, sinó actiu i de construcció desitjada pel nen. Observant això, podem valorar el nivell d’intel·ligència pràctica d'un nen. El gest d'assenyalar ara s'acompanya d'emissions vocals. La imitació i l'inici del joc simbòlic són la comunicació més pròpia d'aquesta edat. Producció: - A nivell fonètic: Paraules pròpies o que no existeixen en el llenguatge adult i onomatopeies (guau, guau - gos). Paraules relativament semblants a l'adult (ventall, aigua). El nen ja és capaç d'emetre paraules amb diferents tonalitats. - A nivell morfològic: no s'utilitzen articles, no hi ha quantificadors singular - plural. Comença l'oposició masculí-femení (nen-nena). Frase d'una paraula. - A nivell lèxic-semàntic: a més de les paraules nominals de l'acció i els possessius, utilitzen algunes paraules socials (hola, adéu, gràcies), indicadors de lloc (aquí) i de petició (més). Comet errors en l'extensió del significat de les paraules i tenen un repertori de 10-12 paraules que s'entenen. Apareix el fenomen de sobre-extensió quan ho limiten a una sèrie d'objectes concrets (cotxe - cotxe familiar o de joguina). Pragmàtica: Utilitza el llenguatge per obtenir atenció, per demanar, mostrar i per interactuar. És freqüent la utilització del propi argot sense significat per a l'adult. Comprensió: Major capacitat comprensiva que expressiva (de cada 10 paraules que poden dir, entenen 50). Entenen la majoria de les ordres que li dóna l'adult. Identifica els objectes coneguts al nom. Assenyala parts del cos si li demanes i entén algunes preguntes senzilles.

14.- Explica com és la comunicació i el llenguatge del nen entre els 18-24 mesos i l’etapa i l’etapa comunicativa en la qual es troben. Etapa lingüística: Comunicació: És predominant la comunicació verbal. Comença a posar paraules a les seves emocions i sentiments. Apareix el gest imitatiu amb intenció comunicativa. La repetició verbal també és una forma de comunicació. L'adult ja li posa regles i ordres, prohibicions i suggeriments. Producció: - Nivell fonològic: Incorporació de noves síl·labes per formar noves paraules a la vegada que comet errors en la pronunciació per simplificació (un fonema per un altre o per omissió de consonant o síl·laba). - Nivell morfosintàctic: és l'etapa de les emissions de dues paraules (encara que alguns nens construeixin frases de tres o cinc). Ús de paraules obertes. - Nivell lèxic-semàntic: Gran augment de vocabulari relacionat amb noms d'objectes concrets, accions i modalitats (de 50 paraules als 18 mesos fins 200-250 paraules als 24 mesos). Pragmàtica: amb la construcció de dues paraules, amplia i precisa les funcions del llenguatge. Designar i nomenar (conte, taula), petició i desig (més llet), negació (carrer no), descripció de successos (nen cau), possessió (el meu gos), qualificació (nena maca), interrogació (nen guapo?). Comprensió: Assenyala 4 de cada 6 objectes coneguts pels que se li pregunta. Entén la majoria dels missatges que li dirigeix ​​l'adult habitualment. Entén ordres d'acció i objecte.

18.- Indica la importància del context i el moment en les implicacions educatives per afavorir l’expressió oral a la infància. Per a què els nens es sentin còmodes en el context creat per l’educador, el punt de partida és que es donin les condicions físiques adequades: des de que estiguin cobertes les seves necessitats bàsiques, fins que s’estableixi un clima afectiu adequat. A Educació Infantil, el context té un component lúdic, divertit, el context comunicatiu també. No podem separar joc del llenguatge. Per una banda, perquè en la seva adquisició els nens juguen quan aprenen a pronunciar un so concret, a canviar les paraules, a fer ritmes.... per altra banda, perquè en els jocs infantils existeix una interacció verbal entre les persones que juguen: es para, s’expliquen les condicions del joc, interactuem i ens comuniquem. Si ens plantegem quan intervenir, tots els moments són importants per a la relació interpersonal, per a la comunicació i per tant per a utilitzar el llenguatge i afavorir que els nens l’utilitzin, adquireixin i millorin. A l’educació infantil resulta útil establir rutines que facilitin als nens prevenir el que va a passar “després de”, cosa que els aporta seguretat. En les rutines està present el llenguatge constantment per a explicar, per a donar un sentit al que es fa i com es fa, i per a donar suport verbal a l’estructuració del temps d’hàbits relacionats amb la seva vida quotidiana.

15.- Explica com és la comunicació i el llenguatge del nen entre 2-3 anys i l’etapa comunicativa en la qual es troben. Etapa lingüística: Comunicació: té la possibilitat de representar, evocar el passat, prevenir un futur immediat d'una forma més rica. Els sentiments i afectes prendran formes més complexes i diverses. Inici d'una autèntica fantasia. La imitació juga un paper més important, to de veu, moviments. Els altres nens són percebuts com a companys de jocs. La comunicació verbal és la forma preferent d'aquesta etapa. Producció: - Nivell fonològic: Dificultat amb síl·labes pla, ter, fri, ... però fan ús actiu del llenguatge. - Nivell morfològic: "Estil telegràfic". Usen més de 2 paraules però sense articles, preposicions, conjuncions. El "de" i "per" apareixen als 2-3'5 anys. Utilitzen els pronoms jo, el meu, el teu, ... Introducció d'adverbis de lloc i quantitat, errors amb singular i plural, femení i masculí. Es refereixen al seu nom en lloc de dir jo. Usen frases interrogatives i negatives. - Nivell lèxic-semàntic: Es produeix un augment en el vocabulari de 200 a 500 paraules. Passa del genèric cotxe a motos, camions, ... Té capacitat d'associar objecte amb paraula. Repeteix la frase "Això que és?". Usos temporals i espacials i oposats: amunt, avall, dins, fora, calent, fred, ... Pragmàtica: Parla amb adults i altres nens. L'ús de les interrogatives li permet petites converses. Comprensió: Interès creixent pels missatges verbals. Representen cançons.

19.- Indica la funció del rol dels adults en les implicacions educatives per afavorir l’expressió oral a la infància.

L’educador té l’obligació de proporcionar als nens els estímuls adequats i convertir-se en un model lingüístic al qual poder imitar.

En primer lloc, ha de parlar de forma natural evitant la parla infantilitzada, a excepció de si es treballa amb nens molt petits. Això no significa renunciar a l’afectivitat.

El llenguatge ha de ser clar, senzill, que faciliti la comprensió per part dels destinataris del missatge. L’objectiu és proporcionar una referència lingüística adequada a tots els nivells:

Fonètic: Pronunciar correctament i intentar que els sons arribin als nens. Que ens escoltin utilitzant un to de veu adequat, sense exagerar excessivament la vocalització.

Sintàctic: Aplicant les regles sintàctiques en les oracions i adequant les seves característiques als nens.

Semàntic: Utilitzant un lèxic ric i variat.

Els nens semblen entendre la majoria dels missatges verbals adults. Gran interès per mirar i identificar imatges anomenant.

16.- Explica com és la comunicació i el llenguatge del nen de 3-6 anys i l’etapa comunicativa en la qual es troben.

Etapa lingüística.
Comunicació: el llenguatge serà el vehicle comunicador per excel·lència i sobretot pel joc simbòlic. El llenguatge consolida amistats, disputes, expressar punts de vista, preguntar i demanar informació. Mantenen llargues converses i s'adapten a les característiques de l'altre si és més petit. Tenen més conceptes abstractes. Tenen dues formes de comunicació: les preguntes "per què?" i el monòleg o soliloqui (parla per si sol, quan manifesta les seves fantasies).
Producció:
- Nivell fonològic: dificultat amb / r /. gaudeixen amb la repetició de paraules difícils de pronunciar, tirallongues, embarbussaments.
- Nivell morfosintàctic: 3 anys: articles, oracions simples ben construïdes, controlen millor singular - plural, futur – passat. 3-4 anys: frases de 6-8 paraules. Nous adjectius i adverbis, temps verbals millorats. 4'5-6 anys: enunciats llargs i frases complexes, inverteixen l'ordre estàndard de la frase, comencen amb avui, ahir, després. 5 anys: ús correcte de relatius, pronoms possessius i principals temps verbals i subordinades circumstancials de temps. 5'5-6 anys: ús correcte d'estructures complexes, coordinades i subordinades. Petita dificultat amb irregulars. Realitzen correccions davant errors gramaticals.
- Nivell lèxic-semàntic: gran amplitud de vocabulari referit al coneixement del medi, coses i persones. Classificacions, conceptes abstractes, comparacions. El llenguatge ja és un instrument íntimament relacionat amb el pensament, comunicació i coneixement. El nombre de paraules depèn de cada nen-situació, de la capacitat cognitiva, de l'adult, de la riquesa verbal de l'ambient. Pragmàtica: el llenguatge ja serveix per interactuar, conversar de manera prolongada, demanar i afegir noves informacions. Comprensió: tenen grans habilitats com a lectors d'imatges, entenen els missatges verbals, acudits i sarcasmes, dominen el passat i futur, gaudeixen escoltant contes i narracions. Tenen dificultat amb oracions passives.

20.- Indica com ha de ser la intervenció de l’educador en les implicacions educatives per afavorir l’expressió oral a la infància. L’educador ha d’adaptar-se als nens i a les seves característiques, ajustar-se al moment evolutiu en el qual es trobin, a les particularitats individuals i als seus interessos. En qualsevol activitat es fa necessari utilitzar estratègies per a presentar, iniciar i desenvolupar les activitats motivant als nens, captant el seu interès i mantenint la seva atenció. També és important dotar d’intenció comunicativa a les actuacions del nen, al que fa, com ho fa, amb quina intenció....etc. L’educador pot dirigir-se directament als nens creant situacions on sorgeix la comunicació. Exemple: L’educador pot preguntar: Joan, què és això? Després donar temps perquè el nen pugui contestar i continuar amb la comunicació: “Ahh, una pilota que va portar la Maria, a mi m’agrada molt aquesta pilota vermella, a més és molt tova.” Aquest tipus d’interacció amb els nens, inclòs quan són molt petits i encara no han adquirit el codi lingüístic, és molt útil perquè comprenguin com són les interaccions verbals, escoltin els components del llenguatge oral, l’entonació o el timbre de veu, els diferents elements comunicatius, etc. És fonamental ajudar que els nens expressin allò que desitgen. Facilitar-los la paraula com a mitjà. Una forma d’ajuda és utilitzar repeticions i oferir als nens una retroalimentació correcta que els orienti a millorar o a aprendre un aspecte que no coneixen o davant el que mostren dificultats.

21.- Indica com ha de ser l’actitud de l’educador en les implicacions educatives per afavorir l’expressió oral a la infància. Actitud d’escolta activa. Mostrar interès per les produccions dels més petits o per allò que ells desitgen transmetre. Respectar els ritmes individuals. És a dir, tenir paciència.

22.- Com aprenen els nens les característiques formals del llenguatge? Des de allò més simple al més complex i des del control sobre els sons que produeixen fins a l’expressió d'oracions complexes.

23.- La primera funció del llenguatge que utilitzen els nadons és: Comunicativa.

24.- La diada comunicativa establerta entre el nadó i la mare (o figura materna) es caracteritza per: Les preguntes retòriques.

25.- En les converses amb els nens, el tema principal: Sorgeix dels propis nens.

26.- Quines estratègies podem utilitzar per a treballar el nivell semàntic del llenguatge en el nen? Jugar al “veig-veig”, utilitzar endevinalles, buscar paraules semblants o diferents a la proposada, localitzar en un grup d’imatges d’objectes el que no està relacionat amb la resta, etc.

27.- A partir de quina edat (més o menys) un nen és capaç de composar frases amb tres paraules i amb sentit complet com “dóna’m la pilota”? Un any i mig.

28.- El període de temps, aproximadament, en el qual els nens utilitzen freqüentment el “perquè” és: En torn als dos anys o dos anys i mig.

29.- Una activitat relacionada amb el nivell semàntic és: Qualsevol joc de relacionar paraules.

30.- Al tercer mes de vida, un nadó: Ja és capaç de mantenir l’atenció visual cap a l’adult que li parla.

31.- L’etapa prelingüística va des de zero: Fins als dotze mesos.

33.- Indica l’edat que els nens adopten les següents pautes en l’evolució de la parla.

34.- És el mateix una holofrase que la parla telegràfica? Raona la resposta i posa exemples. No. La parla telegràfica és l’evolució de l’holofrase. En la parla telegràfica poden aparèixer combinacions de paraules com verbs, adjectius o noms. Exemples d'holofrase: “pipi”, “aigua”, “caca”, “pa”. Exemples de parla telegràfica: “vull aigua”, “nena maca”, “nen dolent”.