Característiques de l'art romànic

Escrito el 19 de Febrero de 2024 en catalán con un tamaño de 4,94 KB

Característiques de la pintura romànica:

Té una temàtica eminentment religiosa cristiana i una iconografia simbòlica, ja que hi predominen les històries de l’Antic i el Nou Testament i imatges de Crist, el Judici Final, Maria (Maiestas Mariae), entre d’altres com àngels, els apòstols, ancians, etc.
Una altra característica és l’absència de perspectiva i de paisatge en les escenes pintades, ja que el fons és monocromàtic i les figures planes.
El dibuix és ferm i s’apliquen colors uniformes i plans, sense llum ni ombres però, tot i això, molt intensos.
Per últim també es caracteritza per la influència de la iconografia i els models bizantins, on es pot destacar la frontalitat, el hieratisme, la simetria, les composicions grandioses i solemnes, etc.

Estar lligada a l'arquitectura exercint una funció de decoració i didàctica.
El hieratisme i la rigidesa la caracteritzen seguit de la manca d'expressivitat de les figures.
Una altra característica és la jerarquia en què les figures es distribueixen en la composició i l'horror vacui, referint-se al total ompliment de tots els espais buits d’elements decoratius.
Aquestes figures són de formes simples i geometritzades.
Avui dia la policromia està desapareguda en la majoria dels casos, però originalment es creu que en tenien.

La mètrica espacial, on l’espai és producte de la geometria i el conjunt arquitectònic és un tot coherent, ordenat i calculat on es combinen formes com el cercle i l’esfera (divins) amb el quadrat i el rectangles (humans).
També el fet que té plantes variades com les basilicals, de creu llatina, de creu grega, circular, etc., però totes orientades de l’est a l’oest, simbolisme de la llum de Déu.
Una altra característica és l’edifici més important: l'església, ja que és un símbol del camí de la Salvació, el camí cap a Déu.
Per últim, l’arquitectura romànica es caracteritza per utilitzar els arcs de mig punt, sostinguts per columnes o pilars.

Tècnica de fresc: Tècnica pictòrica on el color diluït s’aplica sobre un mur humit ja preparat amb una barreja de calç i sorra.
Tècnica del tremp: Tècnica pictòrica que s’aplica sobre mur de talls, fusta o tela i barreja els pigments de color amb coles naturals.
Pintura mural: Pintura que es realitza sobre mur.
Maiestas Domini: Iconografía que representa Crist en Majestat, característic de l’art romànic simbolitza Déu tot poderós, senyor de l’Univers.
Maiestas Mariae: Representa la mare de Déu en Majestat, propi del romànic, en un tron representant la divinitat de l’Església amb el nen a la falda.
Tetramorf: Representació iconogràfica de quatre elements, en el cas del cristianisme, s’hi representa els quatre Evangelistes: Mateu (àngel), Marc (lleó), Lluc (bou) i Joan (àliga) que acompanyen normalment la imatge del Pantocràtor.

Horror vacui: Significa literalment “horror al buit”. S’utilitza per referir-se a la tendència d’omplir tots els espais d’elements decoratius, perquè no hi hagi cap espai buit.
Arquivolta: És un conjunt seqüencial d’arcs que van de major a menor i solen estar esculpits en un mur envoltant una porta. La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament i cada cop és més profunda.
Timpà: És un element arquitectònic que es refereix a l’espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d’una portada o d’una finestra.
Dintell: És un element arquitectònic horitzontal que salva un espai entre dos suports. També es pot anomenar llinda, i permet crear obertures en els murs per així conformar portes, finestres i pòrtics.
Mainell: També és un element arquitectònic, però en aquest cas és una columna prima que divideix verticalment en dues parts el forat d’una porta o d’una finestra.
Brancals: Són elements verticals que hi ha a cada costat d’una porta o una finestra sobre el que descansa l’arc o llinda. En concret són les dues peces d’una obertura d’una porta que estan disposades verticalment a ambdós costats seus.

Etiquetas:

art romànic pintura escultura arquitectura