La Capella Sixtina: Anàlisi Completa

La volta de la Capella Sixtina

Cronologia

Del 1508 al 1512.

Estil

D'estil renaixentista, període del Cinquecento. Autor: Miquel Àngel. Tècnica: fresc. Suport: mur. Localització: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà).

Característiques del Cinquecento:

1. Consolidació de la tècnica de pintura a l'oli d'origen flamenc i nous suports com la tela.
2. Les figures es relacionen amb les mirades i les mans.
3. Utilització del clarobscur (defineix el contorn de les figures a través d'il·luminades i d'altres ombrejades).
4. Leonardo introdueix l'sfumato i la perspectiva aèria.
5. Miquel Àngel accentuava el concepte de terribilità a la Capella Sixtina.

Descripció

L'enorme espai de 36 x 13 m en planta va ser dividit al sostre de la volta, a través de deu arcs faixons pintats, en nou sectors transversals, que, al seu torn, se subdivideixen en tres registres per la intersecció de falses cornises. Sobre aquesta arquitectura pintada, Miquel Àngel va disposar totes les figures.

Miquel Àngel estudiava minuciosament cada detall i preparava els dibuixos de cada personatge amb molta cura. L'artista, que no era pintor ni volia ser-ho, componia les seves figures amb una concepció escultòrica i amb un gran detall i exactitud gràcies al seu coneixement del cos humà. El resultat són unes figures d'una naturalitat extrema no vista fins aleshores i una densitat espiritual del dibuix. Són figures enormes, poderoses, vigoroses, tremebundes, reflex exacte de la terribilità de l'autor; a més les seves postures són forçades, recargolades, desequilibrades, i sempre mostren un estat de tensió total. Aquesta tensió continguda és allò que arrossega aquesta angoixa i neguit general tan característic del manierisme.

Va cercar recursos nous, especialment a partir de l'observació de les obres de grans mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans i l'anatomia humana i l'estudi dels models.

El color també és manierista. Si el classicisme ple pintava amb colors suaus que buscaven l'harmonia, el manierisme pretén el contrari: colors estridents, forts i virolats que aguditzen la sensació d'escàndol i inquietud. Hi predominen dos colors fonamentals: el verd i el violeta, els dos colors litúrgics de la missa. La llum, de contrastos de clarobscur bruscos i violents que dinamitzen, encara més unes composicions ja per si mateixes mogudes i agitades.

Miquel Àngel dividí la gran superfície mitjançant arcs figurats i cornises en perspectiva a meitat de la volta. Així va formar pictòricament un quadriculat arquitectònic que separava els diferents temes.

Les composicions dels espais centrals representen escenes dels primers dies del món i de l'home; comencen amb la separació de la llum i de les tenebres i acaben amb l'embriaguesa de Noè. Aquests plafons són separats entre ells per arcs i per joves nus que es recolzen als pedestals i que simbolitzen la humanitat eterna que mira la seva història. Els joves nus, coneguts com a ignudi, sostenen deu grans medallons de bronze que representen escenes de l'Antic Testament.

Més avall, entre les llunetes i els arcs, es poden veure, alternant-se, els profetes i sibil·les, personatges que pensen o llegeixen o profetitzen.

Però encara hi ha més figures: els nens-cariàtides, que són simulats en marbre i aguanten la cornisa que cobreix tota l'obra; i els nens sostenidors, que identifiquen amb un rètol el profeta o la sibil·la que és a sobre d'ells.

Iconografia

La volta està plena de personatges que escenifiquen diversos passatges de la Bíblia o reprodueixen figures històriques lligades al Llibre, com ara; els avantpassats de Crist; les sibil·les que, segons una antiga tradició, van predir als gentils l'arribada de Crist; o els profetes, que anunciaren als jueus la vinguda del Messies.

Significat

A part que el Papa Juli II volia una gran obra per la qual fos recordat, el significat conjunt de la pintura no ha estat esbrinat. Alguns autors han estimat la possibilitat que aquest Papa volgués reflectir les seves aspiracions de poder polític, recordant la Salvació i la Roma ressorgida del poder papal; i també el paper del Papa, en el nou estat de coses, de sostenir el cristianisme al món. De fet, Juli II va concentrar a les seves mans molt poder polític.

Entre els interrogants que resten hi ha el paper dels ignudi.

Alguns historiadors pensen que a la volta hi ha presents tres realitats de l'home: els principals esdeveniments espirituals de la humanitat i les condicions anteriors a la Revelació (a les llunetes, petxines i triangles); el coneixement i les seves característiques (les sibil·les, els profetes, i els ignudi), i la creació directa amb el cel (les històries bíbliques).

Funció

La funció d'aquestes pintures és decorativa. Va ser un encàrrec que li va fer a Miquel Àngel el Papa Juli II.