Canvi climàtic, filosofia i humanisme: una visió global

Canvi climàtic: Cimera de París

Objectiu:

Evitar una pujada de 2 °C en la temperatura global. El canvi climàtic és un repte urgent.

Causes:

Contaminació per activitat humana, gasos de CO₂, combustibles fòssils, etc.

Importància de l'acord:

És un problema global amb efectes cada vegada més visibles. Cal un acord internacional.

Conseqüències:

Augment de la temperatura, desglaç, augment del nivell del mar, sequeres, inundacions i desplaçaments de població.

Què podem fer?

Reducció de gasos d'efecte hivernacle, foment de les energies renovables, canvi en els hàbits de consum i en el sistema energètic.

Països més contaminants:

Xina, Estats Units, Unió Europea, Índia, Rússia i Japó.

Rene Descartes: El dubte metòdic

Filòsof i matemàtic molt important. Volia establir els fonaments d'un saber indubtable. Creia que l'home pot arribar a la veritat. Per això, va decidir dubtar de tot fins arribar a una veritat indubtable, el principi de la seva filosofia.

El seu dubte metòdic qüestionava tot el que sabia o creia saber, ja que la majoria provenien d'opinions no comprovades.

Com podia estar segur d'una cosa? Observant-ho ell mateix. Els sentits poden enganyar (al·lucinacions, miratges, il·lusions...). Fins i tot en els somnis, com estar segur que el que veiem no és un somni? Va arribar a la conclusió que tot podria ser una mentida, excepte una cosa: Penso, per tant sóc.

Visions contemporànies de l'ésser humà

Darwin:

Va establir la teoria de l'evolució per selecció natural (supervivència dels més aptes), incloent l'ésser humà. Aquesta teoria va provocar un gran escàndol.

Karl Marx:

Un dels pensadors més influents del segle XIX. Amb Engels, va escriure el Manifest Comunista (1848). Considerava l'economia com a fonament de la societat, denunciant el capitalisme com a explotador i propugnant la revolució social. Creia que la manera de pensar està influenciada per la posició social.

Nietzsche:

Un dels pensadors més destacats del segle XIX. Va criticar la cultura i els valors occidentals, veient-hi un niilisme (pèrdua de sentit). Va proposar un canvi de valors per superar el divinisme.

Sigmund Freud:

Metge vienès que va estudiar els trastorns mentals. El seu principal descobriment va ser l'inconscient, part amagada de la ment on s'originen els conflictes neuròtics. Les seves idees, inicialment escandaloses, van influir en diversos àmbits culturals (psicologia, literatura, art, filosofia, política...).

Aspectes principals de la psicoanàlisi:

• Autoanàlisi (Complex d'Èdip)
• Anàlisi dels somnis
• Transferència
• Impuls de mort (Thanatos)

La visió de l'ésser humà en el cristianisme

El cristianisme, inicialment una secta jueva, es va estendre per l'Imperi Romà fins a convertir-se en la religió oficial al segle III d.C. Va dominar Europa durant més de 1500 anys, influint en el pensament, la cultura i l'art. És essencial per entendre la cultura europea.

Característiques principals:

• Déu creador personal.
• L'home creat a imatge i semblança de Déu, lliure i responsable.
• Sentit transcendent de la vida. Igualtat entre tots els homes.

Mite de la cova

Uns nois encadenats en una cova només veien les ombres projectades a la paret per una foguera. Un d'ells va escapar i va descobrir la veritat fora de la cova, però els seus companys no li van creure.

Història de la filosofia

Antiga:

• Grega: S. VI-V a.C (Tales, Heràclit); S. V-IV a.C (Sòcrates, Plató); S. III-I a.C (Epicur)
• Llatina: S. I-I d.C (Ciceró); S. II-III (Plotí); S. III-IV (Sant Agustí)

Medieval:

• S. V-X (Abelard); S. XII-XIV (Ramon Llull, Sant Tomàs)

Renaixement:

S. XV-XVI: Petrarca, Montaigne, Galileu, Kepler, Thomas More, Maquiavel, Martí Luter, Calví.

Moderna:

S. XVII: René Descartes, Baruch Spinoza, Leibniz, Locke, Berkeley, Hume.

Il·lustració:

S. XVII-XVIII: Rousseau, Voltaire, Montesquieu, Kant.

Contemporània:

S. XIX-XX: Nietzsche, Heidegger, Wittgenstein, Sartre, Darwin, Marx, Sigmund Freud.