Cant Gregorià i Polifonia: Evolució Musical
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
El Cant Gregorià
Al segle VII, amb l'objectiu d'unificar els diferents tipus de ritus a tot Europa, el papa Gregori I va encarregar recopilar melodies que es cantaven a la litúrgia des de feia segles i crear-ne de noves. Aquesta difusió va ser duta a terme per cantors dels serveis papals, o Schola Cantorum, i per monjos i monges dels monestirs.
Diversos cants com salms, antífones, responsoris o cants comuns de la missa que els clergues canten a cor formen part del cant gregorià. És un cant d'una sola melodia (monodia) i sense acompanyament instrumental (a capella). Té un ritme lliure i adaptat al text en llatí.
Cant a Diverses Veus
A partir del segle IX, amb l'objectiu que els cants litúrgics de l'església fossin més solemnes, es produeix una innovació: a la melodia gregoriana (vox principalis) s'hi afegeix una segona veu (vox organalis) anomenada organum. En el moment que s'afegeixen altres veus, neix el cant a diverses veus (poli) o polifonia.
Al segle XII es practica a la catedral de Notre-Dame. Al segle XIV, les composicions musicals per a la litúrgia es caracteritzen per la recerca de noves sonoritats i formes polifòniques. Dues de les formes més importants són:
- El motet: composició vocal sacra per a diverses veus.
- Cànon: peça o secció en la qual les veus entren successivament repetint la melodia interpretada per la veu anterior.
Un Trobador a Espanya
La música profana és aquella que no es destina al culte religiós. El trobador compon poesies destinades a ser difoses pel cant, i l'art de compondre versos i la seva melodia es deia trobar.
La Textura
La textura és la qualitat sonora global que percebem en escoltar les diferents línies melòdiques d'una peça, anomenades també veus encara que estiguin tocades per instruments.
- Monofònica: és una melodia sense harmonia.
- Homofònica: les melodies tenen un ritme similar i el conjunt es percep com una successió d'acords, encara que la melodia més aguda es percep com la principal.
- Melodia acompanyada: una melodia que destaca sobre les altres, està acompanyada per altres melodies secundàries o acords.
- Polifònica o contrapuntística: composta per diferents melodies independents i d'importància similar.
L'Altura
L'altura és la qualitat del so que permet diferenciar un so agut d'un de greu. Depèn de la freqüència, el nombre de vibracions per segon d'una ona. La freqüència es mesura en hertzs (Hz), i un hertz equival a una vibració per segon.
La Intensitat
La intensitat es mesura per decibels (dB). Una conversa té uns 60 dB. En música, la intensitat es reflecteix en la utilització de les dinàmiques:
- Per graus: graduacions de dinàmica des del so més fluix.
- De transició: la intensitat d'un o més sons augmenta o disminueix progressivament, fet que s'indica per mitjà dels reguladors.