Càncer: Diagnòstic, Tractament i Prevenció

Antígens Tumorals

Els antígens tumorals són:

• Proteïnes cel·lulars sobreexpressades o aberrants en les cèl·lules neoplàsiques.
• Proteïnes produïdes per virus oncogènics.
• Productes de mutacions en oncogens i gens supressors de tumors.
• Productes de mutacions en altres gens.

Mecanismes de Defensa

• Limfòcits T: Reconeixement com a estrany.
• Natural Killers.
• Macròfags i anticossos si són activats.

Són necessàries 6 o 7 mutacions per a donar lloc a una cèl·lula cancerígena. Si aquestes mutacions no es produeixen en determinats gens, no es dona lloc a una cèl·lula tumoral.

Procés de Desenvolupament Neoplàsic

Mutació/mutacions → Canvis cel·lulars (normalment creixement, evasió mort) → Mutació/mutacions → Canvis cel·lulars (angiogènesi, telomerasa) → Mutació/mutacions → Metàstasi

Gradació

Es defineix per citologia, nivell de diferenciació cel·lular.

• GX: Indeterminat, no és possible assignar un grau.
• G1: Grau baix o tumor ben diferenciat (multiplicació lenta, menys agressiu).
• G2: Grau intermedi o tumor moderadament diferenciat.
• G3: Grau alt o tumor escassament diferenciat (multiplicació ràpida, més agressiu).
• G4: Grau molt alt o indiferenciat (multiplicació molt ràpida, molt agressiu).

Estadificació - Sistema TNM

S'estableix tenint en compte la mida, la disseminació i la metàstasi.

• T: Tumor
  • T0: No hi ha tumor primari (no es veu la massa tumoral).
  • T1, T2, T3 o T4: Mida creixent.
  • TX: No és possible avaluar la mida.
• N: Ganglis limfàtics
  • N0: No hi ha afectació ganglionar.
  • N1, N2 o N3: Afectació creixent dels ganglis propers.
  • NX: No és possible avaluar els ganglis propers.
• M: Metàstasi
  • M0: No hi ha metàstasi.
  • M1: Hi ha metàstasi.
  • MX: No és possible avaluar l'existència de metàstasi.

Símptomes del Càncer

Les manifestacions que apareixen poden ser molt variades, depenen de l'òrgan afectat i l'estadi.

• Inespecífiques: Pèrdua de pes, fatiga, febre, calfreds, malestar general.
• Caquèxia: Atròfia muscular, pèrdua de greix, debilitat, estat de desnutrició.
• Derivades de compressió: Estructures veïnes, vasos sanguinis.
• Derivades de l'òrgan afectat:
  • Tos o dificultat respiratòria → Pulmons
  • Diarrea, pèrdua de pes → Còlon
  • Hipoglucèmia → Pàncrees
  • Hemorràgies → Leucèmies

Diagnòstic del Càncer

En la majoria de casos és necessari dur a terme proves diverses i diferents per a obtenir el diagnòstic definitiu.

• Anamnesi i examen físic.
• Proves complementàries:
  • Anàlisis clínics: sang, orina, líquid cefaloraquidi, femta.
  • Diagnòstic per la imatge: Radiografies, TAC, Ecografies, Ressonàncies magnètiques.
• Biòpsia i estudi d'aquesta.

Marcadors Tumorals

Els marcadors tumorals són paràmetres bioquímics o moleculars associats amb la presència o gravetat del càncer. Un marcador tumoral útil ha de complir dos criteris:

• Es pot mesurar de forma reproduïble mitjançant un mètode fiable i un assaig àmpliament disponible.
• Transmetre informació sobre la malaltia que sigui significativa per al metge i el pacient.

Per exemple, BCR-ABL indica mal pronòstic i permet definir un tractament específic.

• FISH (Fluorescence in situ hybridization).
• qPCR: Amplificar la mostra.
• Seqüenciació: PCR, canvi d'una A per G a la primera posició del codó 102.

Mesures de Prevenció i Cribratge

• Càncer de mama: El programa de detecció precoç consisteix a realitzar una mamografia cada dos anys.
• Càncer de coll d'úter: Citologia entre els 25 i 65 anys.
• Càncer de còlon: Anàlisi de sang oculta en femta a partir dels 50 anys.
• Càncer de pròstata: Tacte rectal i PSA.

Tractament del Càncer

El tractament depèn de diferents factors:

• El tipus de tumor.
• El grau de malignitat.
• La localització.
• Les mutacions que presenta.

Normalment, hi ha un enfocament multidisciplinari, amb col·laboració entre oncòlegs, cirurgians i equips de diagnòstic.

Recursos més utilitzats

• Cirurgia.
• Radioteràpia: Provoca moltes mutacions a les cèl·lules perquè morin.
• Quimioteràpia: Altera les cèl·lules en divisió.
• Trasplantaments de cèl·lules mare i medul·la òssia: S'extreuen cèl·lules del donant → El pacient rep un tractament per eliminar les cèl·lules que formen la sang → El pacient rep les cèl·lules mare.
• Pal·liatius.
• Immunoteràpia: Ja s'aplica, però falta perfeccionar-la. Hi ha dificultats per aplicar-la a tots els càncers. L'objectiu és fer que les cèl·lules del sistema immune ataquin únicament les cèl·lules tumorals.

Situació Actual

• Millora en el diagnòstic.
• Diagnòstic precoç en pocs casos.
• Certa bona caracterització molecular (amb poques conseqüències terapèutiques).
• Tractaments generals basats en la clínica i la patologia amb resposta limitada.
• Alt percentatge de tractaments ineficaços, amb altíssima morbiditat, mortalitat i un cost sanitari desproporcionat.

Classificació Molecular

Increment de la implementació d'anàlisis genètics, millora de les bases de dades genètiques, caracterització de més mutacions → Definir grups a partir de les mutacions per a obtenir un millor diagnòstic, pronòstic i definir un tractament efectiu.

Farmacogenòmica

Estudi de la variabilitat genètica i la seva relació amb la resposta a fàrmacs.

Teràpies Dirigides

Còctel quimioteràpic per a les mutacions concretes que presenta el pacient.

Supervivència: 60% en adults (50% en nens i 80% en nenes).