Budisme, Islam, Judaisme i Hinduisme: Creences i Tradicions

Budisme: Les Tres Marques de l’Existència

(Origen dependent i renaixement).

Les Quatre Nobles Veritats:

1. La vida és patiment (la vida és imperfecta i el patiment és universal).
2. La causa del patiment és el desig (pensem que quelcom o algú ens conduirà a la satisfacció permanent del “jo”, quan el “jo” tan sols és una fabricació de la ment).
3. L’eliminació del patiment (a partir de l’eliminació del desig).
4. Hi ha un Òctuple Camí per assolir l’eliminació del desig i el patiment (el Noble Camí).

L'ètica budista:

Es basa en els preceptes (guies o pautes de comportament), no en obligacions:

1. No matar
2. No prendre allò que no ens és donat
3. No mantenir una conducta sexual incorrecta
4. No parlar de manera danyina (mentir, ostentació, fer safreig, parlar en va, duresa...)
5. No prendre o consumir intoxicants que alterin negativament la ment.

Islam: Submissió i Pau Interior

Islam significa submissió a la voluntat de Déu, i en el Corà (el seu llibre sagrat), islam significa la pau interior que s’assoleix acceptant la força superior (Déu). Mahoma és un home que vivia a la ciutat de la Meca, al qual Déu utilitzà com a mitjancer (cosa que el converteix en profeta). L’any 622 acusen a Mahoma d’anar contra els ídols o els Déus de la ciutat de la Meca, i ha de marxar cap a Medina, (la Hègira), ja que en aquella època, els habitants de la Meca creien en diversos Déus, mentre que Mahoma predicava el monoteisme.

La Llei Islàmica (la Sharia):

Són un conjunt de preceptes que tot creient ha de complir per tal d’assolir el perfeccionament espiritual, en diversos aspectes:

• Pel seu origen: si la llei no té un origen humà, no podrà ser corrupta, sinó que tindrà present l’interès i el bé comú.
• La intenció és el benestar de l’home i la dona, la purificació del seu cor, la tranquil·litat de la seva ànima i el sentiment a l’actuar.
• La recompensa: La llei islàmica no només té en compte els actes exteriors, sinó també la voluntat interior (cosa que la llei civil no fa).
• Adoració: legislar segons la llei islàmica és una mena d’adoració a Déu, i per tant tot acte d’adoració es veu recompensat.

Els Cinc Pilars de l’Islam:

1. Déu és un (Alà) i Mahoma és el seu profeta. Fa referència al testimoniatge de Mahoma com a revelador de la divinitat.
2. L'oració (5 al dia), i orientada a la Meca.
3. La caritat (contribució econòmica...).
4. El dejuni (ramadà). El novè mes del calendari lunar, consisteix en l’abstinència de menjar, beure, o contacte sexuals, fins la posta de sol. Estan exempts del dejuni els convalescents per motius de salut, edat, dones embarassades, etc...
5. Peregrinació a la Meca (sempre i quan els motius econòmics ho permetin).

Les celebracions més importants de l’islam són:

• El banquet de la caritat (Eid al-Fitr): Significa el final de Ramadà.
• Celebració del sacrifici (Eid al-Adha): Festa amb el sacrifici d’un animal.

Judaisme: La Paraula i la Llei

Si l’islam destaca per l’arquitectura, el cristianisme per l’art, el judaisme ho fa per la paraula: Déu dóna dignitat amb les lleis, i les paraules esdevenen una forma estètica d’entendre la bellesa. Està ple d’accions simbòliques que proporcionen un sentit complet a les paraules:

• Porten una capseta al cap, amb fragments bíblics, lligada per set vegades (dies setmana) del braç fins a la mà (recordant-nos d’on prové l’acció).

Abraham va ser el primer a respondre a la crida de Déu (per això el podem considerar el fundador del judaisme), i és en la Torà (Text sagrat, que forma part dels 5 primers llibres –pentateuc- de l’antic testament), on hi trobem els ensenyaments, com ara el Deuteronomi, Levític,... escrits com una carta del pare, i que es guarden a l’Arca. No només es considera una religió, sinó també una cultura. Els preceptes jurídics que sorgeixen de la Torà són comentats, explicats, i s’inclouen en el Talmud. El Talmud és allò que volia dir Déu. Hi ha hagut discussions des dels primers temps, ja que l’autèntica veritat la trobem en la discussió. El Talmud forma part de la Halajà (la Llei jueva). El sàbat és el dia en què rebem una “ànima adicional”, que ens abandona el dia següent. No es treballa, s’encenen espelmes per la casa i es prepara per gaudir de la pregària en família. El barret que porten, ens recorda que hem de tenir reverència cap al cel (consciència que sempre camina sobre terra santa). Hi ha un judaisme ortodox, i un de messiànic, així com dues sectes històriques que són els Essenis, i els fariseus. L’Aliança és una mena de “contracte” amb Déu i el poble jueu.

Hinduisme: Reencarnació i Dharma

Creuen en la reencarnació, i en el dharma (camí personal d’alliberament). Entre el 600 i 300 a.C. es configura pròpiament l’hinduisme, a partir de les antigues divinitats vèdiques i els costums d’aquests pobles aris de la Vall del riu Indo, cosa que la converteix en la religió més antiga de les que coneixem. Hi ha una sèrie de llocs sants:

• El riu Ganges (que brota del cel, per purificar-nos)
• Benarés (és una de les ciutats santes, fundada per colons aris)

El gurú és el mestre, i creuen en diverses deïtats:

• Visnu, Shiva, Krisna (podem considerar-los els més importants. Hi ha qui els considera la “trinitat hindú”)
• Hanuman - Déu mono
• Laxmi - Deessa de l’abundància

L’Ashram és el centre espiritual, i n’hi ha dedicats a diverses divinitats i gurus. Celebren les festes naturals:

• Holi (primavera, deessa de l’abundància), untant-se de colorants, i a vegades amb música (el cítar), que també serveix per la meditació.

Entre els seus textos sagrats, cal destacar-ne el Bagavad-ghita, i els Upanishads (meditacions místico-filosòfiques escrites cap al 600 a.C., dividits en Vedes o llibres menors escrits en sànscrit antic).