Branques de la Psicologia i Mètodes d'Investigació

Diferents Branques de la Psicologia

Psicologia Experimental

La Psicologia experimental no té pròpiament un contingut específic, sinó que aborda essencialment l'estudi de la metodologia científica en general i dels mètodes d'investigació en particular. Lloc on es treballa: laboratoris.

Psicofisiologia

Aquesta especialitat té com a objectiu l'estudi de les bases biològiques de la conducta. Els especialistes en aquesta branca treballen tant amb éssers humans com amb animals. Mantenen contactes freqüents amb altres disciplines científiques que els proporcionen dades per als seus experiments.

Psicologia Evolutiva

Es defineix així aquella especialitat de la Psicologia que s'ocupa dels canvis i el desenvolupament de la conducta humana, des del període prenatal fins a la vida adulta.

Psicologia Clínica

Aquesta especialitat estudia el diagnòstic i la teràpia dels trastorns emotius i de la conducta. El seu camp d'acció no abasta només les malalties mentals sinó també problemes de la conducta originats per causes diverses.

Psicologia Escolar

Comprèn l'estudi de problemes psicològics relacionats amb l'educació. Entre les seves funcions destaquen les següents: realització de tests o tècniques de diagnòstic per avaluar les capacitats dels alumnes; mesurament i quantificació del progrés educatiu; elaboració de propostes per a una millora de les tècniques pedagògiques; disseny o aplicació de programes específics per a alumnes superdotats o, al contrari, amb dificultats a l'hora de seguir el desenvolupament normal de les classes.

Psicologia Social

El seu objecte d'investigació són bàsicament les influències que tenen els grups socials o els productes dels mitjans de comunicació en les conductes dels individus.

Psicologia Esportiva

Estudia les variables psicològiques que incideixen en el rendiment esportiu per millorar els resultats en tots els àmbits de l'esport.

Psicologia Forense

S'ocupa dels problemes relacionats amb la llei, la delinqüència, la seva prevenció i rehabilitació, i els trastorns psicopatològics relacionats amb la imputabilitat.

Psicologia Industrial

Estudia certs aspectes del món industrial i laboral en els quals participen factors humans.

Mètodes bàsics d'investigació en psicologia

1. Observació i Descripció

L'observació consisteix a recollir dades de l'experiència per descriure i enregistrar conductes per tal d'entendre-les millor. Una eina particular per a l'anàlisi són les enquestes o qüestionaris. De vegades, les investigacions requereixen que es formulin preguntes per aconseguir una informació determinada. Per a elaborar un qüestionari:

• Que les preguntes siguin clares i concretes i que no donin lloc a equívocs o interpretacions diferents.
• Que les possibles respostes incloguin totes les opcions possibles.
• Que en la pregunta no hi hagi implícita una possible resposta.
• Que els resultats siguin fàcils d'enregistrar.
• Que es garanteixi la confidencialitat de les respostes.

L'estudi de les conductes en el seu medi natural s'anomena observació naturalista. S'utilitza molt per investigar la conducta animal, les interaccions en l'àmbit escolar, el comportament de diferents cultures. Un dels aspectes que cal considerar és la influència que pot exercir l'observador en el conjunt d'individus que observa, ja que la seva presència pot alterar l'espontaneïtat de la conducta observada. Un altre problema d'aquest mètode és el baix o idees preconcebudes de l'observador, ja que aquestes poden influir en l'objectivitat del procés o provocar que s'emetin interpretacions oposades davant d'una mateixa situació en cas que hi hagi més d'un observador.

2. Experimentació i Explicació

Es comença observant els fets en una situació sota control rigorós, posteriorment, s'elabora una hipòtesi explicativa d'aquests amb l'objectiu de verificar-la o refutar-la i establir així les lleis científiques sobre aquest fenomen. Per això s'utilitza l'anomenat mètode experimental que es fonamenta en l'experiment o la producció d'un fenomen. Per provocar aquesta hipòtesi, tanmateix, caldrà establir una relació de causalitat entre ambdós factors, cosa que únicament es pot arribar a dur a terme a través d'un experiment que confirmi o refuti aquesta hipòtesi.

Profecia autocomplerta. Per evitar la influència de l'experimentador. El treball experimental en persones, atesa la seva sensibilitat als possibles senyals de l'experimentador, es pot veure afectat.

Tècnica del simple cec. L'experimentador realitza una prova posterior a l'experiment per a comparar-la amb una altra realitzada prèviament, sense saber quines persones han integrat el grup experimental.

Doble cec. En realitzar l'experiment ni l'experimentador ni els subjectes de cap dels dos grups saben a quin grup pertanyen. Per exemple, la prova d'un medicament en què a alguns se'ls dona el medicament i a altres un placebo.

Escoles de la Psicologia

La psicoanàlisi, creada per Sigmund Freud, pretén l'estudi de la psicologia des d'un punt de vista "intern", és a dir, s'estudia l'inconscient humà com a causa de pràcticament totes les conductes humanes. La psicoanàlisi es basa en l'associació lliure i ha utilitzat diferents tècniques com són la hipnosi, el test de Rorschach (test de les taques), interpretació onírica, etc. Des de la formulació original de Freud hi ha hagut molta controvèrsia sobre la psicoanàlisi, fins i tot per part dels propis psicoanalistes. És de destacar la contribució posterior de Jacques Lacan.

Cognitivisme. En aquesta disciplina s'estudia la ment humana com si fos un ordinador, suposant en realitat més que una disciplina nova, una evolució dels conductistes, fusionant-se ambdues en l'escola conductista-cognitivista. La psicologia cognitiva ja no estudia la ment humana com si fos qualsevol tipus de màquina (E-----R) sinó com si fos un ordinador, és a dir: estímul, processament d'informació, resposta.

El conductisme és una disciplina que estudia la psicologia fent referència a què el cos humà funcionaria com si fos una màquina, la qual davant d'un estímul emetria una resposta. Per exemple: si enfoquem un ull amb una llum, la parpella es tanca. Les tècniques i teories més comuns derivades d'això serien el condicionament clàssic, el condicionament operatiu, l'economia de fitxes, etc.

Humanistes. Deriven els seus estudis des de la concepció que, si bé la ment humana funciona com un ordinador en uns certs aspectes, també té altres aspectes que no són estudiats pels conductistes, com els sentiments (part emotiva de la ment). Així doncs, aquesta disciplina estudia com els sentiments afecten determinades conductes humanes i a l'inrevés. Particularment interessant, resulta el llibre del psicoanalista Erich Fromm sobre Intel·ligència Emocional.

Els Sentits

Receptors sensorials

S'anomenen receptors les cèl·lules nervioses especialitzades que permeten al cervell entrar en contacte amb el medi ambient i amb els canvis que s'esdevenen dins del propi cos.

• Exteroceptors: es troben situats essencialment a la superfície de l'organisme, per la qual cosa la seva funció consisteix a captar l'estimulació del medi ambient. Responen, per tant, a estímuls originats fora del cos. Són exteroceptors els cinc sentits.
• Interoceptors: es troben dins de l'organisme, localitzats als aparells respiratori, digestiu, urogenital. Reben l'estimulació interna.
• Propioceptors: estan situats als músculs, tendons, articulacions, etc. Controlen les respostes musculars. Les sensacions ens permeten caminar, dominar l'equilibri del cos, etc.
• Nociceptors: estan repartits per tot l'organisme. Reaccionen primordialment davant d'estímuls nocius, transmeten al cervell sensacions de dolor.
• Llindar mínim o absolut: la mínima intensitat que es necessita perquè un estímul sigui capaç d'excitar un receptor sensorial.
• Llindar màxim: la quantitat més gran d'un estímul que poden suportar els sentits.
• Sensació: és la resposta cerebral que dona un organisme davant l'estimulació del medi extern o intern.
• Percepció: procés que consisteix a organitzar, estructurar i dotar de sentit les sensacions que de forma caòtica i múltiple arriben al nostre cervell.