La bogeria Narcís oller resum

DEL QUADRE DE COSTUMS A LA NOVEL·LA REALISTA-NATURALISTA

El QUADRE DE COSTUMS

Recull la faceta de recrear, difondre la vida literària a tot allò que es veu caminant a desaparèixer. Robert Robert: va ser un escriptor i polític d'idees liberals i republicanes. En els seus escrits té un interès especial a posar en rellevància el seu ideari i critica a José de Larra. Utilitza una perspectiva humorística, irònica i satírica. Els seus articles de costums pertanyen a la línia de quadre urbà o ciutadà l'altre tipus de quadre és l'anomenat rural que defensa la visió immobilista del camp i la pagesia En la renaixença el desenvolupament de la literatura costumista hi ha la voluntat de registrar un conjunt d'aspectes identificador d'una comunitat. Hi localitzem un interes a marcar distancies amb la visió idil.Lica i falsejada. També podem subratllar el valor que te el descobriment i la incorporació de la realitat=fomenta el quadre urbà. El quadre de costums acaba sent acceptat dins l'àmbit de la renaixença com una aportació necessària per al desenvolupament de la prosa en la literatura catalana. En el cas d'Emili Vilanova, la literatura costumista es converteix en l'elegia del món preindustrial, i no deixa de donar-nos retrats aconseguits d'uns ambients i d'uns personatges que prenen una estructura dialogada que s'aproxima al teatre.  

LA NOVEL·LA REALISTA I NATURALISTA

Gustave Flauvert, autor francès de Madame Bovary, mostra les possibilitats de la novel·
La realista. Dona protagonisme a la burgesia i treballa l'opció de l'objectivitat narrativa, intenta mantenir-se com a narrador impossible, és a dir, no fa valer la presència de narrador. Aquest, és un cas extrem d'un domini absolut del llenguatge, ens posa en evidència a la maduresa la ductivitat que ha de tenir una llengua literària per a aconseguir els efectes d'estil que ell assoleix. Madame Bovay=Acussació contra la burgesia establerta i dominant. Tanmateix, la novel·la naturalista, Émile Zola, té la costum de seguir el mètode científic i les teories de positivisme determinat. Germinal és una de les novel·les de Zola, ambientada en les mines, ofereix un retrat impressionant de la situació laboral en la que viuen els treballadors

EMILI VILANOVA

Amb Emili Vilanova, podem referir-nos al costumisme, una literatura de gran valor. Aquest dóna una categoria literària fixada i definida, en forma de monòleg o de diàleg teatral. Emili Vilanova constitueix un món propi, amb una galeria considerable de personatges i cenyir-se a l'ámbit del barri barceloní de S.M. Del Mar les activitats de la menestralia i de les classes populars. Del món que reprodueix, n'arriba una visió elegíaca, nostàlgica, poetitzada i ambients que son a punt de desaparèixer. La seva literatura és cordial, amable i plena de bon humor però també hi ha moments en què reflecteix una certa crítica social.

NARCÍS OLLER

Narcís Oller ha de lluitar contra la tendència ROMàntica, que el desvia de l'objectivitat narrativa i el porta cap a terrenys que entren en el sentimentalisme. Va fer tasques d'advocar i procurador dels tribunals per aconseguir una situació social i econòmica confortable. La seva primera obra publicada ''La papallona'', aconsegueix un ressò important. Té al seu costat als crítics Josep Yxart i Joan Sardà,(defensen la concepció se la novel·la com a gènere que parteix de l'observació) que l'estimulen a seguir les tendències narratives del seu temps.                                                  

Un projecte narratiu ambiciós: el retrat de la societat del seu temps

Narcís Oller fa la seva entrada oficial a la literatura catalana a través dels premis que aconsegueix en els Jocs Florals. La seva primera obra és la papallona, i grácies a aquesta novel·la, coneix a Pereda, Galdós o Bazán. OBRES: L'escañapobres, Vilaniu i la Febre d'or, La bogeria, Pilar Prim.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Els Contes

Oller publica diversos Reculls de contes que demostren que el novel·lista sempre va tenir interès i consideració per aquest gènere literari. L'objectiu és donar-nos un retrat de la societat de l'època

ÀNGEL GUIMERÀ

De la poesia al teatre: la tragèdia ROMàntica Àngel Guimerà neix a Santa Cruz de Tenerife, pare d'origen català, s'hi ha instal.Lat per tal de regentar-hi un comerç. Amb nou anys torna a Catalunya, on no coneix la llengua. Guimerà guarda en la seva intimitat els conflictes del procés d'adaptació al país acceptat i sap expressa-los en les seves obre poètiques i teatrals. S'explica la preferència dels personatges marginats o dels que viuen el problema del mestissatge. Va ser mestre gaisaber-aconsegueix un impacte important, no és una poesia innovadora, ja que participa del romanticisme evolucionat, és una poesia molt argumental i narrativa. Sap expressar els sentiments més íntims, que el porten a reivindicar posicions religioses o catalanistes radicals o força crítiques. S'arriba a la teatralitat de la seva poesia, amb la incorporació freqüent del monòleg i del diàleg, i amg una atenció especial pels conflictes psicològics i passionals dels seus protagonistes. Gal.La Placídia: la seva primera tragèdia, i molt influït per Shakespeare i Víctor Hugó escriu un conjunt de tragèdies de tema històric com Judith de Welp, encara que la obra més ben construïda és Mar i Cel.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         

Un drama de base realista amb estil propi

María Rosa,terra baixa,la filla del mar, són tres drames de base realista, en prosa i d'ambient contemporani-tema de la possessió amorosa. Guimerà aconsegueix un estil propi d'elements ROMàntics, realistes i poètics i , d'altra banda, l'autor vol aproximar-se als àmbits populars. Apart toca el tema de la possessió amorosa i l'autor trasllada aquest conflicte a L'àmbit de la lluita entre el bé el mal, i sembla suggerir que la solució del problema social es troba més en el canvi de les persones com En pólvora introdueix una ambientació realista i La festa del blat.