La bogeria de Daniel Serrallonga: Una anàlisi a "La Bogeria" de Narcís Oller

La bogeria de Daniel Serrallonga

Introducció

1. La presència de l'absent

En la primera part de La Bogeria, Daniel Serrallonga es presenta a través de la mirada dels altres personatges. Es perfila com un individu singular, d'un caràcter exaltat i estrafolari, com ho demostra la seva col·lecció de retrats del General Prim. El narrador el retrata física i psicològicament, mostrant les seves reaccions extremes, sovint provocades per les bromes d'Armengol. A través de la seva germana Adela, obtenim una visió diferent: un Daniel assenyat, tranquil i emprenedor.

2. L'alteració mental

La segona part evidencia l'alteració mental de Serrallonga. Després de l'assassinat del General Prim, la seva obsessió per descobrir la trama del crim el porta a protagonitzar un escàndol a Madrid, convertint-se en objecte de burla de la premsa. Giberga atribueix el seu estat a una malaltia hereditària. En aquesta part, també s'esmenta el seu casament.

3. L'èxtasi de la malaltia

La tercera part mostra l'auge de la malaltia. Serrallonga entra en la vida del narrador, guanyant el plet contra les seves germanes per l'herència del seu pare. Aquesta victòria converteix Armengol en el seu nou ídol. Dins la seva bogeria, Serrallonga pateix una crisi de gelosia per la seva dona. El punt àlgid arriba quan Armengol el troba en un estat lamentable i, en comptes d'ajudar-lo, se'n riu i el provoca. Finalment, Serrallonga ingressa en un centre psiquiàtric, irònicament anomenat "Paradís".

Desenllaç

Tres mesos després, la història conclou amb l'enterrament de Daniel, una escena violenta marcada per la baralla entre les seves germanes i la seva dona.

Descripció física de Serrallonga

Daniel Serrallonga, d'uns 25 anys, es presenta com un home descolorit i xuclat de cara, amb barba i cabells curts d'un roig pebre i sal. Els seus ulls són rodons i grisos. Té el cap gros, front bombat i curt, celles borroses, i la vena frontal i l'arruga de les celles se li inflamen i s'encenen amb facilitat. Alt i prim, vesteix amb descuit, destacant el mal gust de les seves corbates de colors llampants i nus mig desfet. Sempre acalorat, mai porta abric, i es caracteritza pels pantalons estrets, l'americana botonada, el bastó de porra de ferro i la pipa inseparable.

Temes

Idea central: La malaltia i la bogeria de Daniel Serrallonga, un lent procés d'alineació mental que s'inicia amb l'assassinat del General Prim.

Diferents personatges ofereixen perspectives diverses sobre la malaltia: l'humorística (Armengol), la científica (Giberga) i la humanista (narrador).

• Política: Moviment carlista, detencions per escàndols.
• Relacions pare-fill: Giberga i el seu pare, ambdós metges, representen punts de vista contraposats.
• Desamor: L'atac de gelosia de Serrallonga per la seva dona.
• Herència genètica: La malaltia hereditària transmesa del pare al fill.
• Marginació: La marginació dels inadaptats de l'època.

Punts de vista sobre la bogeria

Narcís Oller presenta tres prototips socials davant la bogeria:

Científic: Pròsper Giberga, que evoluciona d'estudiant a metge al llarg de l'obra, adopta una postura científica davant el cas de la família Serrallonga. Considera que tant Daniel com les seves germanes i el seu pare pateixen una malaltia mental, justificant així les seves accions.

Humorístic: Armengol veu Serrallonga com un individu peculiar, objecte de les seves bromes i burles. Només al final de la història s'adona de la gravetat de la malaltia, però sense arribar a qüestionar el seu propi paper en el declivi de Daniel.

Conscienciat: El narrador, tot i participar en les bromes d'Armengol, mostra preocupació i culpabilitat per riure's del més dèbil. Davant la mort de Daniel, es qüestiona si les burles han contribuït a la seva bogeria, tot i haver rebutjat inicialment la diagnosi de Giberga.