Biografia i obra de Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Ausiàs March

Ramon Llull

Rll V nàixer a Mallorca el 1232. Prové d'una família noble que es va mudar a Mallorca des de Barcelona quan Jaume I la va conquerir. Fou educat com a cavaller, arribà a ser el funcionari més important de Jaume II, el rei. En aquesta època sols escrigué PT... Cap als 30 anys sofrià una transformació religiosa a causa d'unes visions. Ramon conta com se li va aparèixer Jesús crucificat diverses vegades, això li va impulsar a dedicar el resta de la seua vida a predicar la religió cristiana. Va desfer-se dels seus béns, abandonà la seua dona i els seus fills. Pertanyia a l'ordre dels franciscans, un grup de l'església que defensa una vida humil i senzilla. Estudiaven l'escolàstica, un moviment que combina fe i raó. Estudià filosofia, ciències, lletres, aritmètica... el seu propòsit era divulgar el cristianisme; per això va escriure en llatí, català i aragonès. Els seus ideals com a predicador eren; la conversió d'infidels (jueus, musulmans), fundar escoles de missioners i escriure llibres per a divulgar el cristianisme. Va ser el primer autor en impulsar i redactar en català. Escrigué més de 300 obres de diferents temes. L'obra narrativa mostra l'ideal de vida cristiana. L'obra mística tracta de promoure la comunicació amb Déu. L'obra P conté les seues experiències religioses. Les obres de filosofia, teologia i ciència tracten de demostrar de la manera més senzilla i racional, la superioritat del cristianisme davant d'altres religions.

Ausiàs March

AM Fill d'un Pare de la noblesa valenciana (Pere M) i nebot de Jaume M, va néixer el 1397. Fou un Pare i cavaller valencià. Va ser educat com a cavaller, en la seua època de cavaller participà en campanyes militars i expedicions on va guanyar títols i terres. Es va casar 2 vegades de les quals no tingueren fills, encara que va tenir 5 fills il·legítims. L'obra d'Ausiàs March veu influenciada per Ramon Llull, però la seua intenció era trencar la tradició trobadoresca; la qual veia buida i com una falsa, abandonà la llengua occitana. També rep influències d'altres corrents culturals com la tradició escolàstica, l'humanisme italià... A diferencia del concepte que rebien les Dames en L'AC dels Trobadors (un ésser superior...), o del dolce stil nuovo ('donna angelicata' les Dames són moral i espiritualment superiors als homes), Ausiàs veia les Dames d'una manera més humana, com a persones amb defectes, qualitats, sentiments... La seua obra es caracteritza per ser intensa, dura, expressiva, sincera, personal; per utilitzar un llenguatge culte amb expressions col·loquials i per tractar diferents temàtiques. Es conserven 128 Poesies classificades segons la temàtica. Cants d'Ausiàs; parla del que ell entén com Amor i dels tipus d'Amor. Cants morals; parla de filosofia. Cants de mort; reflexiona sobre la mort i les seues conseqüències. I el darrer el cant espiritual, una Poesia religiosa.

Pere Torroella

Pere Torroella va néixer a Occitània en el segle XII. És Poesia culta composta en Llengua romànica. Els autors catalans triaren la Poesia trobadoresca per la repercussió que va tenir, i per la similitud lingüística que tenen, a més, la proximitat geogràfica facilità el desenvolupament de la Poesia trobadoresca a Catalunya. Té una visió jeràrquica, on la dona (que pertanyia a la noblesa) es considera un ésser superior social i moralment. El Trobador es declara servidor fidel de la Dama. L'AC és la ideologia que defensava la Poesia trobadoresca, consistint en un Amor prohibit entre el Trobador i la Dama. Es considera prohibit per ser un Amor adúlter. En aquesta època els matrimonis eren pactats entre les famílies per interessos socials i econòmics, per això, el fet que les Dames no podien decidir en qui casar-se provocà la infidelitat de la Dama. En canvi el Trobador volia un Amor sentit, que li servís com a ascensió social. La Poesia trobadoresca es divulgava cantada, els Trobadors componien la música i redactaven la Poesia, però no sempre eren els qui la cantaven; a vegades, els joglars eren els qui interpretaven la poesia. Els gèneres són: La cançó, L'alba, la pastorella, el sirventés i el plany.