Biodiversitat i Estructura dels Ecosistemes

Biodiversitat: Referent al nombre d’espècies diferents en un ecosistema

H = sumatori de Pi * LGPi (probabilitat d’espècies). Els canvis en la biodiversitat s’anomenen successions.

Successió Primària

No hi ha vida i es van produint canvis fins que hi ha un ecosistema clímax.

Successió Secundària

Ecosistema degradat o alterat, amb el temps es produeixen canvis fins arribar al clímax. L’augment de la biodiversitat ens serveix per veure si l’ecosistema és jove o madur. Els individus passen de ser oportunistes a especialistes.

Estructura de l’Ecosistema

Relacions Tròfiques

Basades en l’alimentació. Entren tres grans tipus:

• Productors: Es fabriquen l’aliment i tenen una nutrició autòtrofa, transformen les molècules inorgàniques en orgàniques i per fer-ho, es classifiquen en dos tipus:
  • Fotoautòtrofs: L’energia ve de la llum.
  • Quimioautòtrofs: Fan la quimiosíntesi.
• Consumidors: S’alimenten dels productors o d’altres organismes, nutrició heteròtrofa: protozous, animals.
• Descomponedors: Converteixen restes orgàniques en sals minerals (fongs...).

Les relacions tròfiques es poden representar en cadenes tròfiques: FULLA → RAREÀ → CUC → MULA → SERP.

Xarxes tròfiques: Es fa un quadre i s’ha de fer d’abaix cap a dalt. Per representar els individus es fan nivells tròfics o les piràmides tròfiques, en les que en els ecosistemes terrestres seran més primes i en els ecosistemes aquàtics més gruixudes, ja que tota la massa dels productors fa la fotosíntesi i és més utilitzable.

Paràmetres Tròfics

• Biomassa: Kilos de matèria orgànica pes sec: -H2O. Pes fresc: Tal qual.
• Producció: Increment B / increment T. Primària: productors, secundària: consumidors. PN: PB - R.
• Productivitat: Pr = P / B
• Taxa de renovació: 1 / Pr.

Flux d’Energia

Procedeix del sol, arriba a l’ecosistema i va a l’espai, però no torna al sol, el que fa que sigui obert perquè no recicla energia. Una part de l’energia arriba a la Terra, una altra xoca amb partícules de l’atmosfera i és reflectida formant l’albedo. De la resta, una part s’absorbeix per molècules i partícules, fabricant vapor d’aigua. Després, les partícules emeten energia cap a l’espai ocupant-se d’escalfar. L’energia que queda, l’utilitzen els productors per la fotosíntesi i transformen l’energia lluminosa en química que a través de les relacions tròfiques passa als consumidors.

Cicle de la Matèria

Cicle tancat. Hi ha matèria inorgànica que passa per les relacions tròfiques i es converteix en orgànica.

Molècules Orgàniques

Formades per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i fòsfor.

Cicle del Carboni

Pot fer-se per un camí curt o llarg. Component fonamental de la matèria orgànica. Els organismes autòtrofs utilitzen el CO2 de l’atmosfera o aigua formant àcid carbònic i bicarbonat. Part de la matèria orgànica es consumeix pels productors i l’altre pels restants nivells tròfics. Aquesta matèria allibera CO2 a l’atmosfera i una part es queda en forma de matèria orgànica morta, que la descomponen els descomponedors i la reincorporen el CO2 a l’entorn. Una part de la matèria orgànica morta s’escapa del reciclatge i passa a formar part de combustible fòssil, amb el que faran la combustió per alliberar el CO2 retirat durant milions d’anys.

Cicle del Fòsfor

El fòsfor es representa en certs minerals i sals que són absorbits per certs vegetals. Les espècies marines van agafant nutrients d’aquests vegetals (algues) i després, en la cadena alimentària van passant-se d’espècie en espècie. Després, quan es descomponen els animals morts o en els seus excrements, aquest fòsfor torna a la terra i torna a formar els minerals que donen origen al cicle.

Cicle del Nitrogen

Procés de fixació del nitrogen i la seva transformació de matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes. Aquest procés en el que el nitrogen atmosfèric convertit en amoníac queda disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals, condiciona la productivitat biològica i és un element important per corregir el dèficit proteic en l’alimentació. Un grup de bacteris fan les oxidacions entre els nitrats i tanquen el cicle del nitrogen.

Relacions Interespecífiques

Relacions entre organismes de diferent espècie. Poden diferenciar-se 4 tipus:

• ++: Els dos surten guanyant, poden ser:
  • Simbiosi: Els dos organismes es necessiten per viure i tenen contacte físic.
  • Mutualisme: No tenen dependència entre ells i poden trobar-se en algun moment.
• +-: Un dels dos surt guanyant, poden ser:
  • Depredació: Surt guanyant el depredador perquè és més fort.
  • Parasitisme: El paràsit surt guanyant, pot viure a l’interior (exoparàsits) o dintre (endoparàsits).
• +0: Un surt guanyant i l’altre es queda igual:
  • Comensalisme: L’individu que guanya aconsegueix aliment.
  • Inquilinisme: L’individu que guanya aconsegueix un lloc per viure.
• --: Els dos perden:
  • Competència: Els dos organismes perjudicats.