Biocenosi, Biotop i Ecosistemes: Conceptes Clau

Biocenosi, Biotop i Ecosistemes

Biocenosi: conjunt de poblacions que viuen en un mateix lloc. Població: conjunt d'individus d'una mateixa espècie que habiten en un mateix lloc i moment. Biotop: format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius. Ecosistema: conjunt de diferents espècies que viuen en un lloc físic comú.

El Biotop

El biotop està format pel medi, que és el conjunt de substàncies que envolten els éssers vius. Hi ha dos tipus de medis: aeri i aquàtic.

Medi Aquàtic

Segons on viuen, els organismes del medi aquàtic es divideixen en quatre grups:

• Neuston: animals que viuen a la superfície de l'aigua.
• Plàncton: éssers vius petits que es mouen per la superfície.
• Necton: animals nedadors.
• Bentos: conjunt d'organismes que viuen al fons marí.

Medi Aeri

El medi aeri és una barreja de gasos anomenada aire, que es compon d'oxigen, nitrogen, diòxid de carboni, vapor d'aigua i partícules en suspensió. Aquests organismes necessiten estructures de sustentació que impedeixin que s'escalfin contra la superfície per l'efecte de la gravetat.

El Substrat

El substrat és la substància que forma la superfície on es desplacen els organismes.

• Sòl: el substrat més important en el medi aeri. És la capa superficial terrestre formada per productes d'alteració de les roques i restes orgàniques dels éssers vius. Està format per tres horitzons: A (terra superficial), B (terra rica en sals) i C (roca mare).
• L'aigua: substrat del medi aquàtic.
• Cos d'altres éssers vius: substrat dels organismes paràsits.

Factors Abiòtics

Els factors abiòtics més importants són:

Temperatura

A l'aigua li costa més refredar-se. Els éssers vius aguanten temperatures d'entre 0 i 50 graus.

• Homeoterms: suporten el fred gràcies al pèl, i alguns tenen hàbits crepusculars (surten quan fa menys calor).
• Poiquiloterms: s'allunyen del fred amagant-se.

La Llum

• Les plantes heliòfiles necessiten més llum.
• Les plantes esciòfiles necessiten menys llum.

Fototropisme: creixement de les plantes cap al sol. Estrats de les plantes: arbori, arbustiu, herbaci, muscínic i edàfic. Estrats dels organismes aquàtics: fòtic (il·luminat) i afòtic (no il·luminat).

Adaptacions a la Llum

La més important és la visió, relacionada amb el color:

• Críptica: confon l'animal amb el medi.
• Aposemàtica: indica que l'animal és perillós.
• Mimètica: adopta els colors d'animals més perillosos.
• Bioluminescència: animals adaptats a viure sense llum que han desenvolupat la capacitat de veure-s'hi.

Fotoperíode: processos que depenen de la durada del dia i la nit. Anual: determina el moment de la migració.

Humitat

És la quantitat de vapor d'aigua a l'atmosfera.

• Humitat absoluta: quantitat total de vapor d'aigua que hi ha a l'aire.
• Humitat relativa: relació entre la humitat absoluta i la màxima possible en les mateixes condicions de pressió i temperatura.

Exemple: secrecions mucoses que mantenen la pell humida (cargol). La més important és el tegument impermeable.

Plantes: agafen l'aigua per les arrels i la transporten pels vasos d'arrels i tiges fins a les fulles.

Adaptacions més importants: arrels llargues, epidermis cutinitzada i pocs estomes, mantenir una microatmosfera humida i retenir l'aire, tiges i fulles amb suc, fecundació del pol·len, llavors.

Segons el nivell d'humitat, hi ha: hidròfits (viuen a l'aigua), higròfits (zones humides), xeròfits (zones seques, com la palmera) i mesòfits.

Pressió

Força per unitat de superfície que exerceix el pes de l'aire. Pressió hidrostàtica: força per unitat de superfície que exerceix l'aigua.

Salinitat

Concentració de sals minerals dissoltes. Al mar és de 35 grams per litre.

• Organismes poiquilosmòtics: varia la salinitat del seu medi intern amb la del medi ambient. Si se supera l'interval de tolerància, moren.
• Organismes homeosmòtics: com el salmó, capaços de viure al mar.

Corrents del Medi

Moviments de l'aigua i l'aire. Corrents aeris i corrents marins.

Relacions Biòtiques: Intraespecífiques i Interespecífiques

Relacions Intraespecífiques

Són les relacions biòtiques que hi ha entre organismes de la mateixa espècie.

Associacions Familiars

• Família parental: com els coloms.
• Família matriarcal: femella i fills.
• Família filial: només els fills.
• Família monògama: mascle i femella.
• Família poliàndrica: femella i diversos mascles.

Associacions Colonials

Formades per individus originats per reproducció asexual.

• Individus iguals = homomorfa.
• Individus diferents = heteromorfa (alga).

Associacions Gregàries

Conjunt d'individus que viuen en comú durant un temps per ajudar-se en la defensa, la recerca d'aliment o la reproducció.

Associacions Estatals

Individus jerarquitzats, com les abelles.

Relacions Interespecífiques

Són les relacions biòtiques entre individus d'espècies diferents. Exemples: cavall, tortuga.

Competència Interespecífica

Competeixen per l'aliment (competència per explotació) o pel territori (competència per interferència).

Depredació

Captura i mort d'uns animals (preses) per part d'altres (depredadors).

Parasitisme

Relació en la qual un individu (paràsit) viu a costa de les substàncies nutritives d'un altre individu (hoste), al qual perjudica i pot causar la mort.

Explotació

Espècies que tenen accés a un mateix recurs al mateix temps (exemple: Cuculus canorus).

Comensalisme

El comensal es nodreix de l'aliment sobrant, secrecions, etc. d'un altre organisme (hoste) sense causar-li la mort (exemple: crustacis).

Inquilinisme

Associació entre una espècie (inquilí) i una altra que li dóna recer en el seu cos (exemple: esquirol i l'arbre que l'acull).

Tanatocresi

Aprofitament que fa una espècie de restes, excrements, etc. per protegir-se o servir-se'n com si fossin eines (exemple: ocell Mimus longicaudatus que fa servir una espina de cactus per extreure insectes dels forats).

Foresi

Relació entre dues espècies quan una és transportada passivament per una altra (exemple: el peix rèmora s'enganxa a un tauró perquè el porti).

Mutualisme

Individus (consorts) que es beneficien mútuament. Si el mutualisme és obligat, s'anomena simbiosi.

Simbiosi

Individus que es beneficien mútuament i que es fan dependents l'un de l'altre.

Antibiosi

Impossibilitat que uns organismes visquin al costat d'altres (exemple: fong Penicillium).

Formes de Nutrició

• Autòtrofs: es nodreixen de matèria inorgànica. Poden ser fotosintètics (si aprofiten l'energia de la llum) o quimiosintètics (si obtenen l'energia oxidant).
• Heteròtrofs: s'alimenten de matèria orgànica, com plantes i animals.

Nínxol Ecològic

Estratègies que realitza un organisme per nodrir-se, reproduir-se, relacionar-se, etc.

Creixement Logístic

Limitacions al creixement. "Corba en forma de S". Població màxima = K.

Estratègies de Creixement

• Estratègia de la K: elefants, foques, algues (espècies que es reprodueixen periòdicament i triguen molt de temps a arribar a adults).
• Estratègia de la R: conills, rates de camp (es reprodueixen contínuament, de maduració ràpida i sense atenció parental).

Població

Conjunt d'individus d'una mateixa espècie que viuen en una àrea i un període de temps determinat. Paràmetres més importants:

• Natalitat: nombre de naixements en relació amb el col·lectiu inicial.
• Mortalitat: nombre d'individus morts en relació amb el col·lectiu inicial.

Estudi de la Biocenosi

• Dominància: proporció entre el nombre d'individus d'una espècie recol·lectats i el nombre total d'individus recol·lectats.
• Abundància: quantitat total d'individus d'una espècie.
• Diversitat: probabilitat que, en prendre una mostra a l'atzar d'una comunitat, cada individu sigui d'una espècie diferent.
• Freqüència: percentatge de mostres en què s'ha trobat una espècie.
• Densitat: nombre d'individus d'una espècie per unitat de superfície o volum.