El bienni reformista a Espanya (1931-1933): Reformes i crisi

• El bienni reformista (1931-1933)

  Les grans reformes

  Govern presidit per Manuel Azaña. Socialisme i republicanisme de centreesquerra. Reformes amb l'objectiu d'intentar superar els greus problemes que afectaven el país i fer d'Espanya un país modern i amb més justícia social.

Reforma Agrària

Endarreriment, profundes desigualtats socials i forta conflictivitat. Predominava el latifundisme i jornalers amb condicions extremadament difícils. Distribució de la terra i facilitar-hi l'accés als jornalers. Llei de Bases per a la Reforma Agrària (9 de setembre de 1932), que afectava el latifundisme. Creació de l'Institut de Reforma Agrària, encarregat d'expropiar terres (indemnitzades) i lliurar-les als camperols. Però de forma molt lenta. Conflictivitat perquè ni els camperols ni els grans propietaris estigueren contents.

Relacions Església-Estat

L'església tenia un pes molt important en la vida moral i religiosa del país, també era propietària de terres i béns immobiliaris i monopolitzava l'educació. El govern va prendre mesures orientades a secularitzar la societat i l'Estat, i que limitaven el poder de l'església: matrimoni civil, divorci, dissolució de la Companyia de Jesús, i foment de l'ensenyament públic. Problemes amb la jerarquia i sectors més intransigents i el Vaticà.

Reforma Militar

L'exèrcit espanyol comptava amb uns mitjans limitats i mantenia una estructura, basada en un excés d'oficials, que no s'adequava a les necessitats defensives del país. Va suprimir les capitanies generals, i va reduir les divisions de l'exèrcit de terra; va anul·lar els ascensos per mèrits de guerra durant la dictadura (Marroc) i va oferir el passi a la reserva, amb el sou íntegre, als militars que ho sol·licitessin. Buscava un exèrcit més operatiu, reduir les escales superiors i facilitar una sortida als militars de dubtosa fidelitat a la República. (Cop d'estat fracassat del general Sanjurjo, 1932)

Reforma educativa

Augment dels pressupostos d'educació, la creació de milers de places de mestre, la construcció d'aules d'educació primària i la imposició de limitacions als ordes religiosos en l'àmbit de l'ensenyament.

Legislació laboral

Millorar les condicions de treball dels obrers i també es van ampliar les assegurances socials en matèria de jubilació, maternitat i accidents laborals.

Descentralització de l'Estat

La Constitució recollia la possibilitat d'aprovar estatus d'autonomia. S'aprovà l'Estatut de Catalunya, no sense crítiques i molts problemes. Euskadi, amb un primer projecte (Estella) aprova un Estatut General de l'Estat Basc el 1931, però amb recels pel caràcter separatista i el recolzament dels carlins, va retardar la seva aprovació definitiva a l'octubre de 1936, ja en plena guerra civil. Galícia, País Valencià, Illes Balears, Andalusia i altres territoris, també tingueren projectes que la guerra no va deixar aprovar.

Evolució econòmica i moviment obrer

Context internacional

Econòmic

La República neix en plena crisi econòmica dels anys trenta després del crack de 1929 als EUA que s'estén a Europa, però l'endarreriment i el proteccionisme de l'economia espanyola que la deixava fora de l'àmbit internacional, va fer que no es vegi afectada directament, però va patir algunes conseqüències importants, com la caiguda de les importacions i la reducció de les inversions estrangeres. A més va frenar el tradicional recurs a l'emigració exterior i, fins i tot, va obligar el retorn de molts emigrants.

Polític

Crisi del sistema polític liberal democràtic i ascens del feixisme i de règims autoritaris amb els exemples de Mussolini a Itàlia des de 1922 i Hitler a Alemanya des de 1933. Però també cal tenir en compte la dictadura soviètica comunista en mans de Stalin, amb la seva política de suport als partits comunistes europeus amb la finalitat d'estendre el model arreu d'Europa.

Crisi econòmica i conflictivitat social

Degut a les dificultats estructurals de l'economia espanyola (que ja coneixem) l'atur comença a créixer de manera constant durant tot el període republicà (fi de les obres públiques de la Dictadura i fi de la Exposició Internacional de 1929...), sobretot als nuclis urbans. La desconfiança dels inversors i empresaris envers un govern d'esquerres va fer que la caiguda de la inversió i el tancament d'empreses agreujés la situació, encara que durant el govern de dretes s'inverteix una mica la situació.

Tot això fa que la conflictivitat laboral a la ciutat i també al camp fos cada vegada major, augmentant l'agitació política i ideològica.

L'acció sindical

CNT, anarquisme que anava des de l'anarcosindicalisme moderat o reformista, que donava suport crític a la República, posposant la Revolució (Joan Peiró i Àngel Pestaña) i la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti i Diego Abad de Santillán), sector més radical partidari de l'acció directa i de la lluita revolucionària, i desconfiava de les insuficients reformes republicanes.

Aquest últim sector va controlar el sindicat al temps que els dirigents moderats van presentar les seves posicions en el Manifest del Treinta (1931) en què denunciaven el control de la FAI i els perills de la insurrecció. Finalment van abandonar la CNT a la qual tornaren el 1936. Els radicals van organitzar moviments d'insurrecció com: Casas Viejas (Cadis) gener de 1933, aixecament camperol durament reprimit pel govern, una de les raons del desgast del mateix.

UGT (Julian Besteiro i Francisco Largo Caballero), sindicat vinculat al PSOE, de tradició urbana es va estendre ràpidament al camp amb la seva Federació Nacional de Treballadors de la Terra (FNTT), enfortida durant el govern d'esquerres (1931-1933). Es va anar radicalitzant, sobretot després de la victòria de les dretes el novembre de 1933, imposant-se la línia més esquerrana i revolucionària de Largo Caballero, que va intervenir activament en la preparació del moviment revolucionari de l'octubre de 1934.