Bienni Azaña (1931-1933): Reformes i context socioeconòmic

Bienni Regionalista (1931-1933)

Context polític

El govern, format pel PSOE, Acció Republicana i Radicalsocialista, amb el suport de l'esquerra parlamentària, va ser presidit per Manuel Azaña. Es van dur a terme reformes religioses, socials (camp i moviment obrer) i militars.

Reformes religioses

L'objectiu era convertir l'estat en aconfessional i la societat en laica. Aquest propòsit va provocar un enfrontament amb l'Església, iniciat al maig de 1931 amb la carta pastoral de l'arquebisbe de Toledo, Cardenal Segura, contrària a la II República. Els sectors més radicals van cremar esglésies, generant un fort sentiment aconfessional. El govern va desterrar el Cardenal Segura.

Fets destacats:

• Supressió de subvencions de l'estat a l'Església.
• Conversió de congregacions religioses en associacions.
• Llibertat de cultes.
• Aprovacions de matrimonis civils i divorci.
• Secularització dels cementiris.
• Limitacions a l'ensenyament religiós.
• Dissolució dels jesuïtes.

Cal destacar que una minoria dins de l'Església espanyola va defensar una entesa amb la II República per evitar la confrontació.

Reformes militars

Implementades per Manuel Azaña, amb l'objectiu de subordinar l'exèrcit al poder civil i evitar cops d'estat. La Llei Azaña obligava els militars en actiu a jurar lleialtat, permetent la retirada als monàrquics amb les mateixes condicions econòmiques. Es va dissoldre l'Acadèmia Militar de Saragossa i es va crear la Guàrdia d'Assalt. Aquestes reformes van provocar l'intent de cop d'estat de 1932 (Sanjurjada) per part del general Sanjurjo.

Reformes socials

La reforma agrària pretenia: millorar les condicions de vida del camperolat (Andalusia, Extremadura i Castella), millorar l'agricultura i augmentar el consum a la pagesia. La Llei de bases de la reforma agrària (9 de setembre de 1932) expropià terres sense indemnització als grans propietaris i amb indemnització a les terres infrautilitzades o de regadiu. La llei va fracassar per l'oposició dels propietaris i la falta de recursos de la República, provocant desengany al camperolat i suport als anarquistes.

L'agricultura i la indústria (1900-1930)

L'agricultura

Continuació de la situació del segle XIX: basada en vinyes, cereals i oliveres. El sector primari ocupava la major part de la població activa. Es mantenia el minifundisme (nord) i el latifundisme (sud). Hi va haver un cert augment de la productivitat gràcies a la mecanització, els adobs químics i l'ampliació de regadius.

La indústria

Implantació de la II Revolució Industrial: generalització de l'ús de l'electricitat (centrals hidroelèctriques, motor elèctric, il·luminació, ascensors, etc.). Aparició de nous sectors (cablejat, bombetes, construcció de metros). Ús del petroli (sector automòbil). Consolidació de la siderúrgia basca i la mineria asturiana. A Catalunya, diversificació industrial: tèxtil, construcció, siderometal·lúrgic, alimentació, paperer i químic.

Etapes econòmiques (1900-1930)

1900-1914

Crisi econòmica per la reducció de les exportacions colonials després de 1898. Baix consum al mercat interior. Els capitals de les colònies es van invertir en vivendes de luxe.

1914-1918

Etapa d'expansió econòmica durant la I Guerra Mundial: augment d'exportacions, disminució d'importacions i substitució d'importacions. Balança comercial positiva, augment de llocs de treball i salaris, però també augment de preus i tensions socials.

1918-1923

Crisi per la finalització de la I Guerra Mundial: fallides d'empreses i augment de l'atur.

1923-1930

Recuperació durant la dictadura de Primo de Rivera amb obres públiques i política proteccionista.