La Bíblia: Origen, Estructura i Influència

• Origen del nom: La paraula "Bíblia" prové del grec i significa "els llibres".
• Estructura: És una col·lecció de llibres sagrats de les religions jueva i cristiana, escrits entre el segle X aC i el segle II dC.
  • Antic Testament: 39 llibres escrits en hebreu i arameu.
  • Nou Testament: 27 llibres escrits majoritàriament en grec.

Antic Testament

Es divideix en diverses categories:

1. El Pentateuc:

• Format per 5 llibres: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi.
• Escrits atribuïts a Moisès, també coneguts com la Torà pels jueus.
• Inclou la història d'Israel i els preceptes divins revelats.

• Narracions sobre la història del poble d'Israel (ex: Josuè, Jutges).
• Inclou històries exemplars com la de Rut o llibres com Samuel I i II, Reis I i II, Cròniques.

• Missatges divins transmesos per profetes com Isaïes, Jeremies, Ezequiel o Jonàs.
• Contenen visions, prediccions i oracles.

• Ensenyaments morals i reflexions, sovint en forma de poemes o proverbis.
• Inclou llibres com els Proverbis, Eclesiastès i Job.

• Destaquen pel seu caràcter líric, com el Càntic dels Càntics i els Salms.
• Escrits en forma de cants o himnes, rics en paral·lelismes i figures poètiques.
• Alguns s'atribueixen a David, i el Càntic dels Càntics al rei Salomó.

Nou Testament

• Escrits durant el primer segle després de Crist.
• Composició principal:
  • Els quatre Evangelis canònics: Relaten la vida, miracles i ensenyaments de Jesús.
  • Exemple: l'Evangeli segons Mateu, escrit originàriament en arameu.

Components del Nou Testament

• Els Evangelis:
  • Escrits per Mateu, Marc, Lluc i Joan (en grec).
  • Contenen històries amb lliçons.
  • Exemples de paràboles (històries): la del sembrador, el gra de mostassa, l'ovella perduda, el fill pròdig, el bon samarità.
• Fets dels Apòstols:
  • Narra la història de l'Església primitiva.
• Epístoles:
  • Cartes, majoritàriament escrites per Sant Pau.
• Apocalipsi:
  • Atribuït a Sant Joan, és el llibre més simbòlic i ple de visions.
• Característiques generals:
  • Recorda l'estructura de l'Antic Testament.
  • Inclou textos històrics, didàctics/sapiencials i un text profètic.

Context històric i cultural de la Bíblia

• La Bíblia es va elaborar durant més de mil anys (del segle X aC al segle II dC).
• Se centra en la vida i les creences d'un poble nòmada: Israel.
• Israel era una comunitat formada per tribus nòmades, situada en un espai geogràfic difícil (desert, poca aigua, terratrèmols).
• Aquesta societat era patriarcal, amb l'objectiu principal de garantir descendència i establir-se en una terra pròpia.
• D'aquí neix el monoteisme, que es convertirà en una influència clau per a grans religions com el judaisme, el cristianisme i l'islam.

Parts principals i influència de la Bíblia

• La part més antiga és l'Antic Testament, base del judaisme (la Torà).
• Una part del cànon cristià, compartida per catòlics i protestants, també inclou influències de l'islam (l'Alcorà).
• La seva lectura transcendeix les religions i és considerada una obra literària universal.

Llibres destacats de la Bíblia

• Antic Testament: Inclou el Gènesi, el Càntic dels Càntics i el Llibre de Job.
• Al Nou Testament, la influència del cristianisme es va consolidar amb criteris doctrinals.

La Bíblia és una obra que combina riquesa literària, ensenyaments ètics i influències culturals que encara avui són font d'inspiració arreu del món.

L'Odissea d'Homer: Personatges i Argument

AUTOR: Homer

Personatges de l'Odissea:

• Odisseu (Ulisses): El protagonista de l'obra, un heroi astut que lluita per tornar a casa després de la Guerra de Troia.
• Penèlope: L'esposa fidel d'Odisseu, que manté l'esperança del seu retorn mentre enganya els seus pretendents teixint i desfent una estora.
• Telèmac: El fill d'Odisseu i Penèlope, que busca el seu pare viatjant per diverses ciutats.
• Atena: La deessa de la saviesa que protegeix i guia Odisseu i Telèmac durant tota l'obra.
• Zeus: El rei dels déus, que decideix, amb l'ajuda dels altres déus, permetre el retorn d'Odisseu.
• Calipso: La nimfa que manté Odisseu retingut a la seva illa durant anys, oferint-li la immortalitat si es queda amb ella.
• Posidó: El déu del mar que està enfadat amb Odisseu per haver cegat el seu fill, el ciclop Polifem, i el fa patir al mar.
• Hermes: El missatger dels déus, que transmet l'ordre de Zeus a Calipso perquè deixi marxar Odisseu.
• Nausicaa: La princesa dels feacis que troba Odisseu naufragat i l'ajuda a arribar al palau del seu pare.
• Alcínou: El rei dels feacis que acull Odisseu i l'ajuda a tornar a Ítaca.
• Polifem: Un ciclop, fill de Posidó, que captura Odisseu i els seus homes, però Odisseu l'enganya i el cega per escapar.
• Circe: Una fetillera que transforma els homes d'Odisseu en porcs, però finalment ajuda l'heroi a continuar el seu viatge.

Resum de l'Odissea

L'Odissea és un dels grans poemes èpics de la literatura grega, escrit per Homer, juntament amb la Ilíada. És una obra fonamental per a la cultura occidental i ha influenciat nombroses obres modernes, com Ulisses de James Joyce.

L'Odissea explica les aventures de l'heroi grec Odisseu (també conegut com Ulisses) des de la caiguda de Troia fins al seu retorn a casa, a Ítaca. El poema, que primer es va transmetre oralment, està compost de 12.109 versos i es divideix en 24 cants, organitzats en tres parts principals:

1. El viatge de Telèmac, el fill d'Ulisses, que busca el seu pare.
2. Les aventures d'Ulisses, en el seu llarg viatge de tornada a Ítaca.
3. La venjança d'Ulisses, quan arriba a casa i s'enfronta als pretendents de la seva esposa Penèlope.

Aquesta obra combina elements mitològics i fantàstics, amb personatges i llocs imaginaris. Els temes principals inclouen l'amor familiar, el retorn a la llar, la lluita entre civilització i natura, la gelosia i l'equilibri entre la raó i la passió. A més, ha estat traduïda diverses vegades al català, destacant les versions de Carles Riba (1948) i Joan F. Mira (2011).

Argument de l'Odissea

Després de la guerra de Troia, el valent Odisseu (també conegut com Ulisses) volia tornar a casa, però va quedar atrapat durant molts anys a l'illa de la nimfa Calipso. Mentrestant, els déus decideixen que Odisseu ha de tornar a la seva llar, Ítaca. La deessa Atena, que sempre l'ajuda, també vol que el seu fill, Telèmac, surti a buscar-lo.

Telèmac viatja a diferents llocs per preguntar si algú sap on és el seu pare, però no troba cap pista. A casa, a Ítaca, uns nobles creuen que Odisseu ha mort i volen casar-se amb la seva esposa, Penèlope. Però ella és molt intel·ligent i els enganya teixint una manta durant el dia i desfent-la a la nit, així evita haver d'escollir un nou marit. Fins i tot, aquests nobles volen matar Telèmac!

Mentrestant, Odisseu és alliberat per Calipso gràcies a l'ajuda del déu Hermes, i construeix una balsa per marxar. Després d'un naufragi, arriba a l'illa dels feacis, on la princesa Nausicaa l'ajuda. Allà, Odisseu és benvingut i, durant un banquet, un poeta canta sobre les seves gestes a la guerra de Troia. Això fa que Odisseu plori i digui qui és.

Aleshores comença a explicar totes les seves aventures, com:

• Al país dels cicones, on va lluitar.
• Amb els lotòfags, que menjaven un fruit màgic que feia oblidar tot.
• Amb el ciclop Polifem, que Odisseu va enganyar per escapar.
• A l'illa d'Eol, el déu dels vents.
• La pèrdua de molts vaixells al país dels lestrígons, uns gegants terribles.
• A l'illa de la fetillera Circe, que va convertir els seus homes en porcs.
• Va baixar fins a l'Hades, el món dels morts.
• Va haver de superar proves difícils com les sirenes, roques perilloses, i monstres com Escil·la i Caribdis.

Després de totes aquestes aventures, els feacis ajuden Odisseu a tornar a Ítaca. Allà, amb l'ajuda d'Atena, es disfressa de pidolaire (un pobre que demana menjar) per observar els pretendents de la seva esposa sense que el reconeguin. Poc a poc, el seu fill Telèmac descobreix que és ell, i junts planen una venjança.