La Bíblia: Llibre Sagrat i Font d'Inspiració Literària

La Bíblia: Llibres i Repercussió Literària

• El mot 'Bíblia' prové del grec i significa '(els) llibres'.
• Fou escrita en arameu (poc), hebreu (molt) i grec.
• És el llibre més venut del món i traduït a quasi 2.500 idiomes.
• És una autèntica biblioteca que sorgí en el decurs de dotze segles d'història (del s. X al II a. de la n. e.). Conté llibres escrits per un sol autor i d'altres per diverses mans al llarg del temps.
• Hi trobem una gran diversitat de gèneres (relats, lleis, proverbis, himnes, pregàries...).
• Per als cristians, la col·lecció bíblica consta de dues parts:
  • Antic Testament: Els jueus fonamenten la seua religió en un reconeixement mutu: l'Aliança. En el poble, es tradueix aquest reconeixement en confiança i obediència a Déu, i per part de Déu en fidelitat al poble jueu, l'únic escollit.
  • Nou Testament: Els cristians fonamenten la seua religió en l'Aliança Nova realitzada per Jesús, ara per a tots els pobles.
• Els cristians i els jueus consideren la Bíblia com un llibre inspirat per Déu.

Antic Testament o Tanaj (s. X-III/II a. C.)

Història dels hebreus

• Procés de formació:
  • A l'inici, les tradicions es transmetien oralment.
  • Al s. X a. de la n. e. (David i Salomó) es fan els primers reculls escrits.
  • Durant l'època del rei Josies (622 a. de la n. e.) es descobreix l'antic llibre de la Llei i es completa el Deuteronomi.
  • La deportació dels hebreus a Babilònia (s. VI a. de la n. e.) provoca un trasbals teològic i literari, però a la fi de l'exili (538 a. de la n. e.) es completa el Pentateuc.
  • A l'època hel·lenística (s. III a. de la n. e.), a Alexandria, la Bíblia es tradueix al grec: «els Setanta» (perquè en foren setanta-dos els traductors jueus, sis per tribu).
• Cal diferenciar:
  • Per als jueus i els cristians protestants (s. XVI), es compon de:
    • La Llei o Pentateuc = 5 llibres de Moisès (= la Torà): Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi.
    • Llibres profètics i històrics: 21 llibres. Els profetes: de Josuè a Malaquies.
    • Escrits sapiencials i poètics: 13 llibres. Les Escriptures: Proverbis, Job, Eclesiastès, Càntic dels Càntics, Salteri, Salms...
  • Els catòlics consideren tots aquests més els Deuterocanònics (10 llibres).

El Pentateuc

• És una paraula grega: 'obra en cinc volums'. Els jueus l'anomenen Torà.
• Barreja tradicions particulars i familiars, mites de pobles veïns readaptats, teologies de diferents èpoques, costums i lleis que responen a situacions molt variades. Està compost dels llibres següents:
  • Gènesi: Origen del món i dels homes. Parla dels fets dels fundadors d'Israel (Abraham, Isaac, Jacob i Josep).
  • Èxode: Moisès allibera el poble del jou egipci i el condueix pel desert fins al Sinaí on rep les lleis de l'Aliança.
  • Levític: Dóna les instruccions detallades sobre el culte.
  • Nombres: Dóna els censos del poble durant la travessia pel desert.
  • Deuteronomi: Reformulació de la llei donada al Sinaí i inici de la conquesta de Canaan.

Nou Testament (s. I d.C.)

Vida, mort i resurrecció de Jesucrist

• Recull 27 escrits en grec, la majoria redactats durant la segona meitat del segle I. Fonamenta l'Aliança Nova dels cristians, realitzada per Jesús, ara per a tots els pobles.
• Parla del missatge de Jesús i la història dels primers cristians. Consta de:

Els Evangelis (4)

• Al principi, la transmissió de la vida i obra de Jesús ('evangeli') va ser oral. Els evangelis naixen en els cercles o grups de les primeres comunitats cristianes i són d'autor desconegut, tot i que reben el nom d'alguns deixebles de Jesús.

Els Evangelis Sinòptics

Els tres primers evangelis (Mateu, Marc i Lluc) s'anomenen sinòptics perquè presenten un mateix esquema literari de fons i contenen molts materials comuns que permeten una 'visió de conjunt'.

• Esquema general dels evangelis sinòptics:
  • Preparació del ministeri de Jesús.
  • Ministeri de Jesús a Galilea.
  • Pujada de Jesús a Jerusalem.
  • Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció.

Els altres Evangelis

• Evangeli de Joan: Probablement s'escriu a finals del segle I en un moment de confrontació entre el naixent cristianisme i el judaisme fariseu. Esquema:
  • Pròleg: Jesús en intimitat amb Déu i l'univers creat.
  • 1a part: Senyals prodigiosos i diàlegs, Jesús figura central. Confrontació entre Jesús i el judaisme. El marc geogràfic és Jerusalem.
  • 2a part: La glòria de Jesús: el sopar de comiat, parlaments de Jesús, passió, mort, resurrecció i aparicions.
  • Apèndix final: situa la vida de la comunitat després de la Pasqua i remarca la figura de Pere com a «deixeble estimat».

El Llibre dels Fets dels Apòstols

La tradició atribueix l'autoria al mateix autor de l'evangeli de Lluc. El tema és l'expansió del cristianisme des de Jerusalem fins a Roma, centre de l'imperi romà. Destaquen dos personatges: Pere i Pau. Descriu l'expansió i el desenvolupament de les primeres comunitats cristianes. Té el mateix estil que l'evangeli de Lluc: alterna diversos registres lingüístics i connecta amb gran habilitat els episodis, resums i discursos.

Cartes o Epístoles (a les esglésies cristianes)

Cartes de Pau de Tars

Pau era un jueu fariseu, després es convertí en l'anunciador i el creador més prolífic del missatge cristià. Cartes als romans, corintis, gàlates, filipencs, colossencs, tessalonicencs, a Timoteu, a Filèmon.

Algunes comunitats religioses en temps de Jesús:

• Fariseus: pietosos, apartats de tot el que era legalment impur, tradicionalistes i nacionalistes.
• Zelotes i sicaris: no admetien cap autoritat al marge de les Escriptures (Llei) i volien expulsar violentament els romans.
• Essenis: comunitats que vivien estrictament els manaments de la Llei (Qumran).

Carta als Hebreus

Autor desconegut, és un cristià de segona generació de procedència jueva però format en la cultura grega. S'hi distingeixen dos tipus de discurs: l'expositiu (doctrina i misteri de Jesús) i l'exhortatiu (per moure els destinataris a la fe).

Carta de Jaume

Autor desconegut. Per corregir desviacionismes de les comunitats que han exagerat els ensenyaments de Pau.

Cartes de Pere

Autor desconegut. Adreçades als nous creients de les classes populars: pagesos, ramaders, assalariats i esclaus.

Cartes de Joan

Autor desconegut. Adreçades a una comunitat en crisi provocada per dissidents que neguen la humanitat de Jesús.

Carta de Judes

Autor desconegut. Exhortació a defensar la fe rebuda enfront de falsos mestres infiltrats en la comunitat.

Apocalipsi

Paraula grega que significa 'revelació'. Té com a objectiu revelar les coses que només Déu sap sobre la història present i futura i sobre la fi del món. La literatura apocalíptica naix en un temps de persecució en què s'ha d'enfortir la fe, per això s'atribueix el llibre a un gran home o profeta del passat.

D'autor desconegut, el llibre està articulat en set parts: Pròleg, cinc septenaris (perquè cada part consta de set variants): cartes per a les esglésies, segells, trompetes, copes, plagues i visions) i epíleg.

Durant el primer terç del segle II, els escrits que formen part del Nou Testament ja havien assolit la seua forma definitiva. En principi es consideren canònics, normatius, els quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan), les cartes de Pau i el Fets dels Apòstols. El consens definitiu sobre els escrits canònics arriba al segle IV (Tercer Concili de Cartago): els 27 llibres amunt esmentats són admesos per totes les esglésies cristianes.

Repercussió Literària

Juntament amb els Upanisad (hinduisme), el Talmud (judaisme), la Misnà (judaisme) i l'Alcorà (islamisme), la Bíblia és un dels grans llibres religiosos de la humanitat. Dues grans religions, el judaisme i el cristianisme, la tenen com el seu llibre fonamental, i per a l'islam és un llibre respectat i considerat.

A conseqüència de la seua importància religiosa, la Bíblia ha esdevingut alhora una realitat cultural. Ha estat font d'inspiració d'obres d'art, novel·les, pel·lícules, composicions musicals, i influeix en el llenguatge popular de cada dia. Tota la literatura del món occidental es troba més o menys compenetrada amb l'esperit de l'Antic Testament, el qual té, en la història de la literatura, un paper semblant al de la literatura grecollatina clàssica.

En una repassada ràpida i purament il·lustrativa, es pot esmentar el paper de la Bíblia en l'obra dels primers autors cristians, com Tertul·lià, Sant Jeroni o Sant Agustí. Les Confessions d'aquest últim van establir el model d'innombrables autobiografies espirituals. Directament inspirada per la Bíblia és la rica i variada tradició medieval mística, i també el corpus immens de la literatura cavalleresca, especialment en el cicle de novel·les del cicle del rei Artús. La Bíblia és també el referent bàsic de la gran obra de la literatura medieval: la Divina Comèdia de Dante. Durant l'època medieval, de tota manera, l'accés directe a la Bíblia estava limitat als qui sabien llatí. Amb la Reforma i la invenció de la impremta, aquesta situació canviarà per sempre.

Repercussió Literària (continuació)

L'acte de llegir la Bíblia individualment i de fer-ne una interpretació pròpia es convertirà en una mena de símbol sacramental de llibertat intel·lectual, i les traduccions de la Bíblia a les llengües modernes europees, com la de Luter a l'alemany, influiran en la consolidació d'un model de llengua literària. Encara que a partir del segle XVIII la influència del cristianisme en la cultura occidental ha disminuït progressivament, el bagatge immens de temes, de motius, de personatges i arguments de la Bíblia ha continuat influint i inspirant la literatura moderna, des de James Joyce a Franz Kafka.