La Bellesa i les seves Alternatives en l'Art

Definicions de Bellesa

Bellesa Clàssica

Hurcheson: Cap objecte podria considerar-se bell si no existís un subjecte dotat de sentit de la bellesa capaç de percebre'l.

Burke: La bellesa és una qualitat dels cossos que actua mecànicament sobre l'esperit humà a través dels sentits. Passem del coneixement intel·lectual al sensible.

Bellesa Negativa

Arthur Schopenhauer: Bello negativo.

Paul Valéry: Bello negativo.

- Lletjor: Es pot expressar allò bell a través d'allò lleig; allò veritable a través d'allò fals; la vida a través de la mort.

Bellesa Moderna

Friedrich Nietzsche: Una bellesa alegre i perillosa, contrària a la raó. Aquesta bellesa és representada com a possessió i bogeria.

Guillaume Apollinaire: “La bellesa, aquest monstre, no és eterna. La bellesa, aquest monstre, finalment ha mort”. En l'actualitat, als artistes, ens agrada tant la lletjor com la bellesa”.

Alternatives a la Bellesa

Ironia

Juan Luis Moraza: Tot l'art del segle XX és irònic perquè juga amb la nostra retina.

• Impressionisme: Ironia retinària.
• Expressionisme: Ironia psíquica.
• Futurisme: Ironia temporal.
• Surrealisme: Ironia semàntica.
• Minimalisme: Ironia objectual.

Sublim

Bellesa Superior

Waldyslaw Tatarkiewicz: Concepte alineat a la bellesa però no convencional. Bellesa minimalista, deconstructivista i que apel·la al reciclatge.

Bellesa Elevada

Nicolas Bolieau: Allò sublim = una cosa elevada. Se separa de la bellesa perquè ens porta a coses més grans, infinites, extraordinàries...

Remo Bodei: “Sublim seria tot allò que no podem reduir a una forma harmònica, mesurada, equilibrada i proporcionada”.

Bellesa > Horror:

Kant: Diferencia entre el positiu (allò desagradable en plaer) i el terrorífic (provoca angoixa, terror... i un goig suscitat per forces destructives).

Caspar David Friedrich: “L'objecte bell sempre ens atrau mentre que l'objecte sublim, a voltes, pot repel·lir”.

Burke: “La font de allò sublim la trobem en tot allò que excita el terror, el perill, allò que produeix la més forta commoció que la ment és capaç de sentir”.

Kitsch

Hermann Broch: Degradació de valors de l'art. És un mal radical.

Theodor Adorno: És una il·lusió moderna. Està al mercat, per tant la bellesa es pot comprar i vendre.

Clement Greenberg: És oposat a l'art d'avantguarda. No és original, imita el passat, buscant coses fàcils de reconèixer.

Matei Calinescu: Forma específicament estètica de mentir. Juga amb la imitació, la falsificació, la còpia, la repetició, la banalitat i la vulgaritat.

Tomas Kulka: La que agrada a un mercat més ampli. Esperit comercial, de molt fàcil comprensió, gran emotivitat i permet evadir al consumidor.

Camp

Richard Dyer: Tot allò espectacular, té un punt d'artifici i una barreja de molts referents. Hi ha grans dosis d'humor i d'ironia, i en alguns casos fins i tot cert punt de sarcasme.

Umberto Eco: Diu que el camp és una actitud vital, és una manera de viure (lifestyle). És gent que s'avorreix, que viu en una societat que no és massa comú. El que decideix és crear-se un posat molt excèntric.

Susan Sontag: 1a en definir-lo. Existeix un bon gust dins del mal gust, que la sensibilitat de l'alta cultura no té el monopoli del refinament.

Cute

Sianne Ngai: És una estètica evasiva que s'interessa pels japonesos sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial. És una categoria que es construeix per evadir als japonesos en l'època que els ha tocat viure. Té una expressió en múltiples suports i formats i té un punt d'infantilització i de nostàlgia.

Transgressió

Theodor Adorno: “L'art ha mort, llarga vida a l'art”. Nova forma de creació que sorgeix a causa del context social d'entre guerres. Als anys 50 la gent volia deixar la guerra enrere.

Valeriano Bozal: “Després del 1945 l'art no podia ignorar ni assumir tot allò que havia passat en la guerra”.