Barroc: Art, Escultura i Pintura al Segle XVII

Arquitectura i Escultura del Barroc

Gian Lorenzo Bernini (1598 - 1680): Biografia, Formació i Vida

Gian Lorenzo Bernini va néixer el 7 de desembre de 1598 a Nàpols. Va ser el màxim representant de l'escultura i l'arquitectura barroca a la Roma del segle XVII, influint àmpliament en l'art del segle XVIII. Basava el seu reconeixement en un estil propi i distintiu, un domini de la tècnica que ratllava el virtuosisme i la increïble expressivitat en els gestos, els moviments i les expressions de les seves escultures. Va ser reconegut com un dels genis capaços de donar vida al marbre malgrat la seva falta d'una educació acadèmica reglada.

La seva formació es va forjar en el taller del seu pare, escultor d'origen florentí, que es va traslladar a Roma. Alguns experts basen en aquesta manca de formació la seva originalitat i estil propi. El seu primer mecenes va ser el cardenal Borghese. Gràcies a les seves escultures "El rapte de Proserpina" i "Apol·lo i Dafne" va adquirir una fama immediata, que l'acompanyaria ja durant tota la seva vida.

Durant més de seixanta anys va treballar pràcticament en exclusiva per als vuit Papes del moment. Amb el Papa Urbà VIII va realitzar l'impressionant baldaquí (1624), de bronze, de la Basílica de Sant Pere, el "Tron de Sant Pere", també en bronze, així com la direcció de les obres de la pròpia Basílica.

Seran moltes les obres que el faran important en la ciutat de Roma com: l'elaboració de la "Font dels Quatre Rius", a la plaça Navona, "L'èxtasi de Santa Teresa" (1647-1655) per a l'altar major de la capella Cornaro de Santa Maria de la Victòria, a Roma, la remodelació de la plaça de Sant Pere amb la columnata i la seva última gran obra, la tomba d'Alexandre VII.

Va morir als 81 anys, el 28 de novembre de 1680 a Roma. Aclamat com el gran geni.

Obres Importants de Bernini

• El rapte de Proserpina
• Apol·lo i Dafne (1622-1625)
• Baldaquí de la Basílica de Sant Pere (1624-1633)
• L'èxtasi de Santa Teresa (1647-1655)
• La Font dels Quatre Rius (1651)
• La columnata de la Plaça de Sant Pere del Vaticà (1663-1666)

El Context Històric i Artístic del Barroc

El concepte de Barroc va sorgir durant el Neoclassicisme i significava "absurd" o "grotesc" com a forma de marcar un estil que va trencar el retorn als models clàssics iniciat al Renaixement. Heinrich Wölfin va ser el primer a estudiar científicament l'art Barroc i a recuperar-lo. Per a l'autor, el Barroc representaria l'art del "parèixer", mentre el Renaixement representaria l'art del "ser".

El Barroc va dominar el segle XVII i el primer terç del segle XVIII, i va acabar donant pas al Rococó. Podem afirmar que el Barroc va sorgir com una reacció naturalista al Manierisme, que havia tingut el final de l'obra de Miquel Àngel com a precursor.

El Barroc va ser un art que es va adaptar de manera molt diferent a cada país, va ser un art al servei de la societat del seu temps. És un art propagandístic que està al servei tant de l'Església com de la monarquia absoluta, que són els seus dos principals clients. Després del Concili de Trento (1545-1563), l'Església va acollir el naturalisme d'aquest nou estil com la millor manera de difondre el catolicisme. Per aquest motiu, aquest art va estar molt present a Itàlia, la Monarquia Hispànica i Portugal.

Durant aquesta època es va assistir a Europa a l'enfrontament entre els diferents països que recercaven l'hegemonia, l'inici de la pugna pel domini comercial entre els països del nord i Anglaterra, i l'ascens de nous grups socials de poder. La Guerra dels Trenta Anys, que va ser fruit de les tensions religioses entre protestants i catòlics, va comportar unes importants repercussions, no solament des del punt de vista polític, sinó que també, de l'artístic. De fet, el primer desenvolupament del Barroc va ser produït a Roma lligat a la Contrareforma catòlica. L'Església catòlica, després de les tensions i la ruptura que havia suposat la Reforma, va posar en funcionament una important política de reafirmació mitjançant la diplomàcia, l'ensenyança, les predicacions, la guerra i l'art. En aquesta nova visió, el paper de la recentment fundada Companyia de Jesús va ser fonamental.

D'aquesta manera, el papat, la monarquia absoluta i les grans jerarquies laiques i eclesiàstiques es van convertir en els principals receptors de les produccions artístiques, donant a aquestes una clara intencionalitat propagandística. L'art es va configurar com una ferramenta al servei del poder, ja fora per a la difusió de la fe o per a l'afirmació i exaltació de les monarquies o de la classe que sustentaven. Això queda palès en un art que deixa enrere l'interès científic pel coneixement de la naturalesa, l'ordre i les proporcions del Renaixement per a desenvolupar una estètica efectista, escenogràfica, teatral que té per objectiu convèncer, atraure i impressionar l'espectador.

Durant el Barroc, Europa estava dominada per la monarquia absoluta, un tipus de monarquia en la qual els sobirans eren escollits per Déu i ostentaven tot el poder. Cal destacar, sobretot, el cas francès que, amb els regnats de Lluís XIV i Lluís XV, França va esdevenir l'Estat més poderós d'Europa. A la Monarquia Hispànica cal mencionar la monarquia dels Àustries Menors: Felip III, Felip IV i Carles II. Després de la Guerra de Successió acabaria implantant-se la dinastia francesa dels Borbons. Al mateix temps, a Anglaterra es vivia una època convulsa on Oliver Cromwell va acabar amb els intents dels monarques d'implantar la monarquia absoluta. Al final d'aquest interregne es va consolidar la monarquia parlamentària com un model anteposat a l'absolutisme francès.

Pintura Barroca: L'Escola Holandesa

Rembrandt Harmensz Van Rijn (1606-1669)

Rembrandt Harmensz van Rijn (1606-1669) va néixer a Leiden. Era fill de moliners, encara que de bona posició, pel que va poder estudiar i arribar a la universitat (1620). No obstant això, la passió per l'art va fer que entrés a formar part del taller del pintor de la seva ciutat natal, Jacob van Swanenburgh. Tres anys més tard es va traslladar a Amsterdam, al taller d'un pintor de major reconeixement, Pieter Lastman. En aquesta ciutat adquireix la seva influència italiana i la seva admiració per Caravaggio.

En 1625, Rembrandt va decidir que era moment d'obrir el seu propi taller i ho va fer a Leiden, i aviat va rebre reconeixement i popularitat. En 1630 torna a instal·lar-se a Amsterdam, després de la mort del seu pare, i rep importants encàrrecs d'un marxant d'art anomenat Hendrick van Uylenburgh, amb qui s'associa.

Obres d'aquests anys són "La lliçó d'anatomia del doctor Tulp" (1632), que li va valer més fama i encàrrecs. La seva fama com a retratista, minuciós i capaç de captar l'esperit del retratat, li va col·locar en una situació social i econòmica envejable.

En 1634, Rembrandt es casa amb Saskia van Uylenburgh, a qui va conèixer per ser neboda del seu soci, que a més era molt adinerada. Saskia es va convertir en un suport imprescindible en la seva vida, a més de musa i model. D'aquests anys són obres com "El banquet nupcial de Samsó" (1638), "Saskia amb barret" (1635), "La ronda de nit" (1642), autoretrats i paisatges.

En 1642, sis mesos després del naixement del seu únic fill viu, Titus, Saskia mor de tuberculosi i s'inicia una espiral de decadència per a Rembrandt; els problemes financers es mesclen amb la seva situació personal, en la que serà jutjat per la seva relació amb la seva jove serventa. Aquesta serventa, anomenada Heindrickje Stofeels, l'acompanyarà ja la resta dels seus dies, fins a la seva mort en 1663, i fruit d'aquesta relació és una filla, Cornelia. Són nombrosos els quadres en què és model, com "Hendrickje al llit" (1649-1650).

Ell segueix pintant i és el moment en què passa de l'exuberància de l'estil barroc a una etapa molt detallista, amb colors vibrants, personatges més humanitzats i temes adaptats a la mentalitat religiosa de la societat holandesa. D'aquests anys és "El sopar d'Emaús" (1648). En 1656 tot el seu patrimoni, amb obres incloses, serà venut en subhasta pública.

En la dècada de 1660 tornen els encàrrecs: pinta "Els síndics dels drapers" (1662) i "La núvia jueva" (1666). Rembrandt recupera el seu prestigi i adopta el seu estil característic dels darrers anys: llargues pinzellades, clarobscurs i atmosferes que defineixen els seus personatges.

En 1668 mor el seu fill Titus i un any després morirà Rembrandt, el 4 d'octubre de 1669, a Amsterdam.

Característiques Generals del Barroc

L'art barroc és un corrent artístic que es desenvolupa al llarg del segle XVII i part del XVIII. El context d'aquest període fa que aquest estil sigui un art marcat per tres pilars: l'Església, la monarquia i la burgesia.

En general, però, podem afirmar que l'art barroc es caracteritza per:

• És un art dividit pel context històric: Com ja hem vist, el moment històric en el que es desenvolupa el Barroc està influït per la situació política i religiosa. Aquest fet fa que el Barroc sigui un art en el que podem trobar dos tipus de producció artística: obres relacionades amb la burgesia protestant i obres relacionades amb el poder de l'Església i les monarquies absolutes.
• És un art total: L'art barroc és un art globalitzador, que busca la unitat integrant les diferents arts plàstiques.
• És un art exuberant i dinàmic que reinterpreta el llenguatge clàssic amb una nova visió. Destaca per ser un art fastuós i de gran complexitat.

L'Escultura del Barroc

L'escultura barroca s'origina a Itàlia i destaca pel seu ús generalitzat. Així doncs, és present a escultures exemptes, façanes, retaules... tot lligat però pel sentit unitari i simbòlic del Barroc. És l'arquitectura qui està al servei de l'escultura per integrar les obres i crear la unitat tant característica del Barroc. Algunes de les característiques per les quals destaca són:

Els materials emprats són diversos, a més no rebutjaven combinar-ne el seu ús, ja que aquest fet ajudava a plasmar la integració i la unitat de l'obra (theatrum sacrum - teatre sagrat). Alguns materials són:

• Marbre i bronze per a l'escultura sumptuària.
• Pedra per a les escultures, fonts, façanes...
• Estuc per a la decoració interior.
• Fusta per a la imatgeria devocional i retaules.
• Seda, orfebreria per a les imatges de capipota (obres dotades de gran realisme gràcies a l'ús de postissos, roba, ulls de vidre...).

Quant a la temàtica, l'escultura barroca, com en el cas de l'arquitectura, és un art que plasma el poder polític i religiós:

• Temes religiosos on es glorifiquen les santedats i els dogmes religiosos, virtuts humanes (oposició del protestantisme). Exemples d'aquesta temàtica en són els monuments funeraris de papes, reis...
• Temàtica mitològica barrejada amb sentit simbòlic on es plasmen a la vegada misticisme, erotisme, heroisme...

Formalment, l'escultura barroca es caracteritza per una composició complexa:

• Línies compositives diagonals i convergents en un punt concret.
• Destaca pel dinamisme i força que transmet l'obra (plecs de roba, representació d'un punt culminant d'acció...).
• Escultura que transmet dramatisme i teatralitat.
• Unifacialitat. Les escultures barroques destaquen per ser contemplades des d'un punt de vista únic (ruptura amb la multifacialitat de l'etapa Manierista).
• Integració de l'escultura dins un espai que permeti la unifacialitat.