Barcino: La Roma a Barcelona

Orígens de Bàrcino

La ciutat romana de Barcelona, coneguda com a Bàrcino, es va situar en el territori que actualment ocupa el barri Gòtic. Fundada al voltant del segle I aC (15-5 aC), Bàrcino va ser habitada principalment pels indígenes ibers abans de la seva romanització. La ciutat va ser fundada per l’emperador August.

L'estructura urbanística de Bàrcino es basava en un cardo i un decumanus, que creuaven la ciutat perpendicularment, amb un fòrum situat en el punt d'intersecció. Importants edificis i espais incloïen termes, teatres, amfiteatre, temples (com el temple de l'August), i cases senyorials. Fora de les muralles, s'estenia el necròpolis.

Entre els segles III i IV, Bàrcino va ser sotmesa a una important modificació urbana, principalment per a la construcció de noves defenses i el reforçament de les muralles, en resposta a les amenaces bàrbares. Restes d'aquesta antiga ciutat romana es poden veure en diversos llocs de la Barcelona actual, com el Museu d'Història de Barcelona, on es conserven vestigis arqueològics com les muralles romanes i parts de les edificacions urbanes.

Expansió i caiguda

La ciutat romana de Barcelona, coneguda com Barcino, va ser fundada al voltant del segle I aC (15-5 aC) per l’emperador August. Abans de la seva fundació, la zona estava habitada pels ilergets, un poble ibèric. Barcino va ser establerta com a colònia militar i comercial estratègica per controlar les rutes marítimes i terrestres.

La ciutat estava situada a prop del mar Mediterrani, amb una estructura urbana compacta, envoltada per muralles amb portes d'accés i torres de defensa. Els edificis més importants dins les muralles eren el fòrum, les termes, el circ i els habitatges. Fora de les muralles es trobaven les necròpolis i algunes vil·les suburbanes. A finals del segle III o principis del IV, la ciutat va experimentar una important modificació urbana motivada per l'expansió demogràfica i la necessitat de fortificar-la contra les incursions bàrbares. Les restes romanes que s'han conservat inclouen les muralles, part del fòrum, les termes i diverses cisternes i conduccions d'aigua.

Guerres i conflictes

Dum haec in his locis geruntur, Cassiuellaunus ad Cantium nuntios mittit atque regionis regibus imperat ut, coactis omnibus copiis, castra naualia de improuiso oppugnent. Cum ii ad castra uenissent, nostri, eruptione facta et multis eorum interfectis, suos incolumes reduxerunt.

Mentre passaven aquestes coses en aquests llocs, Cassivellaun va enviar missatgers a Kent i va ordenar als reis de la regió que reunissin totes les seves forces i ataquessin el campament naval de sorpresa. Quan van arribar al campament, els nostres, havent fet una sortida i matant molts d'ells, van salvar els seus.

Tullus Hostilius, rex creatus, bellum Albanis indixit, quod trigeminorum certatione finiuit. Erant apud Romanos trigemini Horatii, apud Albanos tres Curiatii. Foedere icto, concurrunt; statim duo Romanorum ceciderunt, tres Albanorum uulnerati sunt. Unus Horatius, quia tribus impar erat, fugam simulauit et singulos per interualla insequentes interfecit.

Tullus Hostili, que havia estat creat rei, va instigar una guerra contra els albanes, que va acabar amb la lluita dels tridents. Entre els romans hi havia tres Horacis, entre els albans tres Curiats. Quan es va signar el tractat, es van ajuntar; de seguida van caure dos romans, tres dels albanesos van resultar ferits. Un Horaci, perquè era estrany a la tribu, va fingir fugir i va matar a cadascun dels perseguidors a intervals.

Quan Cesar ja havia marxat cap a IHíria, l'escassetat de blat provoca una nova guerra His rebus gestis, Caesar pacatam esse Galliam existimabat atque ita, inita hieme, in Illyricum profectus est, quod eas quoque regiones cognoscere uolebat; sed subitum bellum in Gallia coortum est. Belli causa P. Crassus fuit, qui cum legione septima prope mare Oceanum in magna frumenti inopia hiemabat.

Quan Cèsar ja havia marxat d'Il·líria, l'escassetat de blat va provocar una nova guerra. Fetes aquestes coses, Cèsar va pensar que la Gàl·lia estava en pau, i així, a principis de l'hivern, va marxar cap a Il·líric, perquè volia conèixer també aquelles regions; però una guerra sobtada va esclatar a la Gàl·lia. El causant de la guerra fou P. Crassus, que, amb la setena legió, hivernava prop del mar d'Oceanus, en gran manca de gra.

Cum esset Caesar in citeriore Gallia, crebri ad eum rumores de omnium Belgarum coniuratione afferebantur. His nuntiis commotus, Caesar, inita aestate, duas nouas legiones, quas ibi nuper conscripserat, Q. Pedio legato tradidit ut eas in ulteriorem Galliam deduceret.

Quan Cèsar es trobava a la Gàl·lia, se li feien arribar rumors freqüents de la conspiració de tots els belgues. Mogut per aquesta notícia, Cèsar, a principis de l'estiu, va lliurar les dues noves legions que darrerament hi havia reclutat, al llegat Q. Pedius, per conduir-les a una altra Gàl·lia.

Caesar, cognito consilio hostium, ad flumen Tamesim in fines Cassiuellauni exercitum duxit; hoc flumen uno loco atque aegre transiri potest. Eo cum uenisset, animaduertit ad alteram fluminis ripam magnas copias hostium instructas. Ripa autem erat acutis sudibus munita.

Cèsar, havent après el pla de l'enemic, va conduir l'exèrcit al riu Tàmesi fins a les fronteres de Cassivellaun; aquest riu es pot creuar en un sol lloc i amb dificultat. Quan hi havia arribat, va notar una gran força de l'enemic disposada a l'altra riba del riu. Ara el banc estava fortificat amb estaques afilades.

Eo biduo Caesar cum equitibus quos sibi reliquerat in castra peruenit. Cognita locorum natura, ponti castrisque presidio sex cohortes relinquit atque omnia impedimenta, et postero die omnibus copiis ad Ilerdam proficiscitur et sub castris Afrani consistit.

En aquells dos dies Cèsar va arribar al campament amb la cavalleria que havia deixat amb ell. Havent sabut la naturalesa del lloc, deixa enrere sis cohorts i tot el bagatge, el pont i el setge del campament, i l'endemà marxa amb totes les seves forces cap a Ilerda, i s'atura sota el campament d'Afran.

Personatges Clave de la Roma Clàssica

Plaute: El Mestre de la Comèdia

Plaute, un dramaturg i comediògraf de l'antiga Roma, probablement va néixer al voltant del 254 aC a Sarsina, una petita ciutat prop de Roma. Sembla ser que provenia d'una família humil, potser esclaus alliberats o immigrants grecs. Tot i això, va assolir un gran èxit en el món del teatre romà.

Plaute va arribar a Roma com un jove durant un període de gran expansió cultural i literària. Va iniciar la seva carrera escrivint comèdies en un moment àlgid del teatre romà. Va destacar especialment per les seves obres còmiques, que es distingien pel seu humor brillant, els personatges vívids i les trames enginyoses.

La majoria de les seves obres estaven basades en originals grecs, principalment les obres del dramaturg grec Menandre, però Plaute les va adaptar al gust i les necessitats del públic romà. Va escriure al voltant de 130 obres, però només se'n conserven 20 completament i alguns fragments d'altres.

Entre les seves obres més famoses es troben"Aululari" (El pou de l'or),"Miles Gloriosu" (El soldat fanfarró) i"Mostellari" (La casa dels fantasmes). Va ser admirat pels seus contemporanis per la seva capacitat per capturar l'essència de la vida quotidiana romana i per la seva habilitat per entretenir el públic amb diàlegs enginyosos i situacions còmiques.

Plaute probablement va morir al voltant del 184 aC.

Terenci: Elegància i Refinament

Terenci, va ser un dramaturg de l'antiga Roma, nascut al voltant del 195 aC a Cartago, a l'actual Tunísia. Tot i la seva procedència africana, Terenci va passar la major part de la seva vida a Roma, on va guanyar gran renom com a autor teatral.

Se sap poc sobre la seva vida personal, però s'ha registrat que va ser esclau lliberat o fill d'un esclau lliberat i va rebre una educació excel·lent. Es va destacar com a poeta i dramaturg, i va ser alabat per la seva elegància i refinament literari.

Terenci va escriure sis comèdies, totes elles adaptacions lliures d'obres gregues. Les seves obres es distingeixen per la seva delicadesa, el tractament respectuós dels personatges i la seva habilitat per descriure les relacions humanes i els conflictes morals. Entre les seves obres més conegudes es troben"Andri","Eunuchu" i"Adelpho".

La seva reputació com a dramaturg va créixer ràpidament, i va ser admirat tant pels seus contemporanis com pels autors posteriors. Va morir jove, al voltant dels 35 anys, en circumstàncies desconegudes. Les seves obres van continuar sent populars al llarg dels segles i van influir en el teatre europeu medieval i modern.