Barcino, Ilerda i Emèrita Augusta: Ciutats Romanes a la Península Ibèrica

Barcino: Fundació i Característiques

Barcino es va fundar entre el 15 a.C. i el 5 a.C., durant l'època de l'emperador August, qui buscava la reestructuració del nord-est peninsular. Aquest territori, situat entre el riu Besòs i el Llobregat, era molt productiu i es trobava sobre la traça de la via Augusta. La ciutat, una colònia, tenia el nom oficial de Colonia Iulia Augusta Peterna Faventia Barcino. Amb una planta rectangular adaptada al turó, ocupava 10 hectàrees i estava delimitada per muralles i quatre portes, d'on sortien el cardus maximus i el decumanus maximus. El fòrum es trobava a la intersecció d'aquests dos carrers. Tot i que no es van construir grans edificis, al fòrum hi havia un gran temple. Encara es conserven restes de cases senyorials i els seus mosaics. Les muralles, construïdes per donar prestigi a la ciutat més que per defensa, no estaven fortificades. Dos aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat. Fora de les muralles, es trobava la necròpoli, una àrea funerària on predominava la cupa, una caixa de pedra amb una inscripció en honor al difunt.

Ilerda: Ciutat Ibèrica i Romana

Ilerda va ser una important ciutat ibèrica habitada per la tribu dels ilergetes, inicialment coneguda com a Iltirda. Sota el lideratge dels cabdills Indíbil i Mandoni, la ciutat va resistir l'ocupació romana. Després de la derrota, Indíbil va morir en combat i Mandoni va ser executat. Ilerda, un lloc estratègic per a les comunicacions terrestres i fluvials, va obtenir la categoria de municipi en temps d'August. Els principals desafiaments per a l'estudi de la ciutat són la manca de coneixement dels seus límits i l'escassetat de vestigis de la ciutat romana primitiva. Es creu que la muralla abastava tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins als antics cursos dels rius Segre i Noguerola. La topografia irregular va fer que la ciutat no seguís l'ordre urbanístic habitual. Es creu que el fòrum es trobava a l'actual plaça Sant Joan, on hi ha un temple. Entre 1984 i 1987, es va descobrir un gran edifici que demostra la importància de la ciutat. Continuen apareixent mosaics i restes d'edificis soterrats.

Emèrita Augusta: Assentament Romà i Capital de Lusitània

Emèrita Augusta va ser fundada l'any 25 a.C. per l'emperador August com a assentament per als soldats romans retirats (emeriti). Situada a la vora del riu Guadiana i travessada per la via de la Plata, la ciutat estava envoltada per turons que proporcionaven defensa natural. Va arribar a tenir 50.000 habitants i es va convertir en la capital de Lusitània, amb l'estatut de colònia. La ciutat tenia una planta típica romana, amb dos carrers principals, el cardo i el decumanus, i estava envoltada per una muralla amb torres de defensa. Hi havia dos fòrums: el provincial, amb accés per l'arc de Trajà i edificis per a l'administració pública, i el municipal, on es resolien assumptes locals, amb una basílica i un temple. La ciutat també comptava amb domus senyorials, com la casa de l'Amfiteatre, i fora de les muralles, la casa del Mitreu, amb el Mosaic cosmològic i termes privades. El teatre, amb capacitat per a 6.000 persones, va caure en desús després de l'acceptació del cristianisme. L'amfiteatre, inaugurat l'any 8 a.C., podia acollir 15.000 espectadors. El circ va ser construït a principis del segle I. La ciutat també tenia termes, destacant les termes d'Alange. Emèrita Augusta tenia tres aqüeductes: l'aqüeducte de Sant Llàtzer, l'aqüeducte d'Aqua Augusta i l'aqüeducte dels Miracles. El pont romà sobre el riu Guadiana, d'un quilòmetre de longitud, era considerat l'entrada principal a la ciutat. La ciutat també tenia un sistema de clavegueram i una necròpolis.