Balanç d'adhesió d'Espanya a la UE: Integració, fons europeus i situació actual
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,66 KB
4. Balanç d'adhesió d'Espanya a la UE
4.1. La integració espanyola a la UE
Més de dues dècades després de l'entrada a la Comunitat Europea, Espanya ha assolit la plena integració, situant-se en un lloc decisiu entre els països membres.
Efectes de la integració en l'àmbit econòmic
Espanya ha experimentat un gran canvi, beneficiant-se d'ajudes econòmiques que han permès incrementar el nivell de benestar. Des del 1987, Espanya ha rebut fons de la Unió Europea per valor del 0,8% del PIB, la renda per càpita ha passat del 68% al 98% respecte la mitjana europea. Tot això té com a objectiu la integració d'Espanya al mercat europeu, tant és així que un 90% de la inversió que Espanya rep de l'exterior prové de la UE. A més, un 70% de les nostres exportacions són destinades a la UE.
Efectes de la integració en l'àmbit social
La creació de riquesa a Espanya ha permès augmentar l'estabilitat social i ha atraient empreses i serveis europeus al país.
4.2. La utilització de fons europeus
Des del punt de vista econòmic, tenim el FEDER, i des del punt de vista social i cultural, el FSE que ofereix beques i promou la igualtat de gènere. En l'àmbit sanitari, hi ha una targeta sanitària que permet anar a qualsevol hospital de la UE.
4.3. Iniciatives comunitàries
Són un seguit de programes especials que la Comissió Europea proposa als estats membres per contribuir a resoldre problemes greus que afecten a tota la UE. L'aplicació d'aquestes iniciatives ha beneficiat Espanya. Destaquen:
- INTERREG: promou la cooperació transfronterera, transnacional i interregional per les regions situades a la perifèria de la Unió
- LEADER: promou estratègies per afavorir el desenvolupament a les zones rurals
- EQUAL: té per objectiu combatre la discriminació al mercat laboral
- URBAN: pretén regenerar els barris urbans
5. Espanya en el context dels països de la UE
Per comparar la situació d'Espanya amb altres països de la UE, es tenen en compte diversos indicadors:
- PIB per càpita
- Densitat de població
- Índex d'atur
5.1. Superfície i població
Espanya té una posició destacada en el conjunt de la UE per superfície i població. És el cinquè país més poblat després d'Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia. La UE en general és un espai molt poblat, amb una densitat mitjana d'uns 120 habitants per km2. Tant si la densitat de població és alta o baixa, els governs han d'assegurar l'existència i el manteniment de serveis públics per evitar desigualtats econòmiques.
5.2. Activitat econòmica
A Europa es localitzen empreses i institucions amb els índexs més alts de desenvolupament tecnològic i avanços científics, però al mateix temps hi ha zones on persisteixen formes tradicionals d'agricultura i indústria i on els serveis estan poc desenvolupats. L'homogeneïtzació que proposen les polítiques de la UE podria permetre que els nous avanços tecnològics arribin d'una manera més igualitària a tot el continent.
5.3. El producte interior brut
Deu anys després de pertànyer a la UE i de rebre una gran quantitat de fons per ajudar el desenvolupament econòmic, Espanya encara estava per sota de la mitjana europea i se situava en el grup de països menys rics de la Unió juntament amb Portugal i Grècia. Al 2008 va arribar a superar la mitjana europea de riquesa.
5.4. Taxa d'activitat: població activa i taxa d'atur
Dinamarca, Països Baixos, Suècia i el Regne Unit estan per sobre del 70% (mitjana europea 63%). Espanya se situa per sota del 60%. La mitjana europea de persones que estan a l'atur és d'un 9%, generalment a Espanya, França i Alemanya estaven una mica per sobre.
5.5. L'educació
L'educació és la clau de l'èxit de cada país. Els recursos dedicats a l'educació en proporció a la despesa pública total d'un país són un indicador important del desenvolupament social, econòmic i polític. Els que més inverteixen en educació són Dinamarca, Suècia i Finlàndia. Espanya està una mica per sota. Els que menys inverteixen són Luxemburg i Grècia.
5.6. L'índex de desenvolupament humà
L'IDH és un índex molt apreciat actualment. Espanya ocupa el 13è lloc a nivell mundial i el sisè dins la UE, després d'Irlanda, Suècia, Països Baixos, França i Finlàndia.
5.7. Partidaris o escèptics
El suport de la opinió pública a la UE varia entre els països. Segons les enquestes, la conformitat amb la pertinença a la UE és més baixa als països que acaben d'entrar a la UE. El grau de suport més alt el donen els Països Baixos, Luxemburg, membres originaris i Irlanda. En el cas d'Espanya, es mostra satisfeta, però critica l'excessiva burocràcia, l'allunyament respecte les problemàtiques i la falta de democràcia en l'elecció del Consell i la Comissió Europea.
Economia d'escala: estructura d'organització empresarial en la qual els guanys de la producció s'incrementen i/o els costos disminueixen com a resultat de l'augment de les dimensions i l'eficiència de la planta, l'empresa o la indústria.
Eurozona: països de la UE que tenen l'euro com a moneda. La seva política financera és regulada pel Banc Central Europeu.
Fons estructurals: fons de la UE per a infraestructures i equipaments de les zones més endarrerides.
Fons de cohesió: fons de la UE per als països amb més deficiències en medi ambient i transports.
Índex de convergència europea: indicador del nivell de riquesa d'un país o regió en comparació amb la mitjana europea (=100). La política espanyola dels darrers anys ha procurat inversions que assegurin elevar aquest índex a moltes comunitats autònomes.
Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER): fons de la UE per promoure la cohesió econòmica i social per mitjà de la correcció dels principals desequilibris regionals.
Fons social europeu (FSE): fons de la UE destinat a fomentar les oportunitats de feina i de mobilitat geogràfica i professional dels treballadors, i també a facilitar la seva adaptació a les transformacions industrials i als canvis dels sistemes de producció.
Eurobaròmetre: enquestes realitzades per la Comissió Europea des de 1973 als ciutadans per saber la seva opinió sobre la UE i altres aspectes de l'economia, la política i la societat europea. Mesura i analitza les tendències de l'opinió pública a tots els Estats membres (antics i nous) i als països candidats.