Avantguardisme i Noucentisme: Moviments Clau de la Literatura Catalana

Avantguardisme (entre guerres)

L'avantguardisme va suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa. Els avantguardistes intentaven començar de nou, com si no hi hagués hagut res abans; elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà. Els principals moviments avantguardistes foren:

1. Futurisme

Creat a Itàlia per Marinetti el 1909. Elogi a les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general. En poesia va introduir les anomenades "paraules en llibertat".

2. Cubisme

Va néixer a França el 1907. En les arts plàstiques, Picasso. En poesia, Guillaume Apollinaire va introduir els cal·ligrames.

3. Dadaisme

Zurich, 1916. Va ser el més radical perquè es fonamentava en la provocació constant, la falta de lògica i l'abolició de totes les convencions.

4. Surrealisme

París, 1924. André Breton, el més important. En la pintura, Joan Miró i Dalí. Alliberament del subconscient i exploració del món dels somnis.

Avantguardisme català

A Catalunya, les avantguardes es van manifestar més en les arts plàstiques. La poesia va rebre influències sobretot del cubisme i del futurisme. El 1928, Salvador Dalí va publicar amb altres autors el Manifest groc.

Joan Salvat-Papasseit

La vida de Joan Salvat-Papasseit va estar marcada per:

• L'autodidactisme
• La influència de les avantguardes
• Evolució ideològica: socialisme fins a l'anarquisme
• La presència de la malaltia, que el porta a ser conscient de la seva pròpia mort, cosa que fa un intens vitalisme

Destaca pels seus poemes pel to directe, sinceritat i vitalisme. Obra: L'irradiador del port i les gavines, Les conspiracions, El poema de la rosa als llavis, Ossa Menor.

Carles Riba

Autor de poesia tan intel·lectual com depuradora, a la postguerra fou un símbol de la cultura catalana resident sota el franquisme. La poesia ribiana està classificada dins del corrent postsimbolista. És plena de referents cultes i es fonamenta en la recerca personal i espiritual. Va fer un paper important com a traductor i crític. Obres: Primer llibre d'estances, Segon llibre d'estances, Tres suites, Elegies de Bierville, Del joc i del foc, Salvatge cor, Esbós de tres oratoris.

J.V. Foix

Un dels grans autors del segle XX, considerat noucentista, avantguardista i postsimbolista. L'obra de Foix es divideix en tres parts:

1. Els llibres de poemes en prosa, la majoria agrupats sota el títol unitari Diari.
2. Dels llibres de poesia, es destaquen Sol, i de dol, Les irreals omegues.
3. Recull diversos textos en prosa, Catalans de 1918.

Noucentisme

Va ser, des del punt de vista cultural, una reacció classicitzant al modernisme. Els noucentistes defensaven un art i una literatura sotmesa als cànons del classicisme, com un retorn a les normes, per exemple, del Renaixement o la Il·lustració. Enric Prat de la Riba va dur a terme un programa molt ambiciós en molts àmbits socials: educació, cultura, obres públiques (la creació d'una estructura docent, la fixació d'una llengua literària, l'establiment d'una infraestructura cultural).

Moviment noucentista

El noucentisme és el moviment políticocultural que, entre el 1906 i el 1922, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer l'acció reformista. 1906 es considera l'inici del noucentisme per: la Lliga Regionalista guanya les eleccions, Eugeni d'Ors comença a publicar el seu Glosari, Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana. El 1923 s'acaba el noucentisme, després del cop d'estat de Primo de Rivera.

Ideologia i ideari del noucentisme

1. Intervenció: Calia intervenir activament per canviar les coses, actuar, exercir una funció dirigent sobre la societat.
2. Arbitrarisme: Terme que es contraposava directament a l'espontaneisme.
3. Classicisme: Reivindicació de la cultura grecollatina com a consigna d'ordre. Simbolitza el seny i la raó.
4. Mediterranisme: Significa el retorn als orígens i el llegat del classicisme pel que fa a l'organització política de les ciutats-estat gregues.
5. Civilitat: La ciutat era el marc ideal on l'home podia tendir a la civilitat com a model de vida ideal.
6. Obra ben feta: El que realment pretenien els noucentistes amb tot aquest ideari era vetllar per la perfecció com a objectiu final.

Noucentisme i literatura

Trets característics:

1. Reacció contra el ruralisme: Va propiciar el tema urbà, on els personatges actuen amb educació i la natura hi és domesticada.
2. La literatura només pot reflectir la realitat tal com volien que fos, no tal com era; es destaca l'artificiositat.
3. Importància fonamental de la perfecció formal.

Eugeni d'Ors

Va ser secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans i, des d'aquest càrrec, va dirigir la seva tasca com a organitzador de la política cultural noucentista. El pensament d'Eugeni d'Ors: l'exaltació del present, revisió del passat, imperialisme, arbitrarisme, classicisme i mediterranisme, exaltació de l'obra ben feta. Obra: El Glosari, La Ben Plantada.

Guerau de Liost

Era el pseudònim de Jaume Bofill i Mates. Va intervenir activament en la vida política de l'època al costat de Prat de la Riba i va escriure algunes obres de reflexió política. Va ser l'autor que aplicà amb més rigor les normes estètiques noucentistes a la creació poètica i es caracteritza per la perfecció formal, influència dels clàssics: rigorós, ordenat, clar, perfecte. És conegut pel seu primer llibre, La Muntanya d'Amestistes.

Josep Carner

Va incorporar neologismes, va recuperar arcaismes i va utilitzar molts mots populars i dialectals. Obres: Els fruits saborosos, Auques i ventalls, La inútil ofrena, Nabí, Amb el cor quiet, La creació d'Eva i altres contes, El giravolt de maig.