Avantguardes literàries: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme

Avantguarda

A partir de 1917, el Noucentisme desapareix. La reacció intel·lectual europea al sistema de coses que ha conduït a la Primera Guerra Mundial i a la crisi posterior ha fet que l’art i la cultura es posicionin en un doble sentit. D’una banda, l’actitud de revolta contra els models, els valors i els codis de l’art acceptat per la societat burgesa. D’una altra, el refugi en un art depurat, tancat en si mateix.

Reaccions a la situació creada per la Primera Guerra Mundial, fou la de ruptura amb els models de la literatura tradicional, clàssica, de tradició simbolista.

Aquesta actitud és coneguda per Avantguarda. D’una banda, els diversos moviments (Cubisme, Futurisme, Dadaisme, Surrealisme) són l’expressió de la nova societat industrial del segle XX, que articula una filosofia del progrés basada en el maquinisme, la competitivitat i la velocitat. D’altra banda, però, aquests moviments fan una crítica total als codis, la figuració, el llenguatge i els continguts, sobre els quals se sustenten tant els models realistes com l’intel·lectualisme simbolista.

L’Avantguarda es manifestarà bàsicament en dos períodes: de 1914 fins a 1928-29 i del 1929 fins al 1940 aproximadament.

• Opera amb una deliberada deformació dels objectes.
• Actua en contra dels mitjans d’expressió convencionals: destrucció dels tòpics, de les formes convencionals del llenguatge, de la seva sintaxi.
• Posa èmfasi en la modernitat, l’aventura, l’originalitat.

1. Cubisme (1906-1914)

El principal representant és Guillaume Apollinaire, divulgador del cal·ligrama.

• Reivindicació, iniciada pels artistes plàstics, de l’autonomia absoluta de l’art. Els cubistes rebutgen la imitació del natural i proclamen l’autonomia de l’art respecte de la naturalesa. Per aconseguir l’essència de l’obra és necessari descompondre la realitat i tornar-la a compondre per mitjà de les formes geomètriques més representatives.
• El poema és entès com a “objecte”.
• Translació en un mateix pla de percepcions, records, conversacions fortuïtes, intuïcions, idees. Creació del collage literari.
• Cosmopolitisme. Passió pel viatge i l’aventura.
• Redescoberta de l’humor. Rebuig del patetisme i el sentimentalisme.
• Tècnicament: desapareixen els enllaços lògics de la frase, el poema no ha de consistir en un seguit de versos, sinó en l’ordenació de mots en un tot, de manera que cada peça que entra en joc s’ha d’entendre en funció de tota la resta d’elements del poema adquirint d’aquesta manera un hermetisme particular. La innovació més important és la utilització de cal·ligrames, tot i que n’hi ha d’anteriors al naixement del cubisme.
• Els autors catalans més importants: Josep M. Junoy, Salvat-Papasseit, Joaquim Folguera.

2. Futurisme (1909-1920)

El seu principal representant és Marinetti.

Exaltació de la modernitat, entesa com a adoració de la màquina, la velocitat, els complexos industrials i l’automòbil.

• Reivindicació del valor, de l’audàcia, de l’energia, del mascle, de l’acció... revalorització dels nacionalismes, del patriotisme, del militarisme.
• Tècnicament: Paraules en llibertat. Creació d’imatges essencials a partir de camps ben diversos i llunyans formant així associacions semàntiques (metàfores) audaces i violentes. Abolició de la puntuació per accentuar moviments i poder indicar les seves direccions (ús de signes matemàtics, musicals, etc.). Conreu de les sensacions visuals, auditives i olfactives de fets concrets jugant amb la imatge i les paraules (cal·ligrames). Ús del verb en infinitiu trencant totalment la sintaxi, la qual és sotmesa a una sèrie d’el·lipsis brusques i detonants.
• Autors. Els principals autors catalans que seguiren Marinetti foren: Salvat-Papasseit, Josep M. Junoy, Joaquim Folguera, Vicenç Solé de Sojo.

3. Dadaisme (1915-1920)

Tristan Tzara i Francis Picabia són els seus principals representants.

• Pràctica constant i deliberada de negar-ho tot: moral, bon gust i lògica. La destrucció és l’única acció purificant.
• Estan a favor de l’espontaneïtat i de l’atzar, de la incoherència fins al punt d’arribar a l’absurd i al primitivisme. Bogeria agressiva contra el món.
• Tècniques. Influències tant futuristes com cubistes: cal·ligrama, destrucció total de la sintaxi, paraules en llibertat, ús de diferents tipus de tipografia, prescindeixen totalment de la puntuació. Intenten crear a partir de la matèria, la casualitat i l’atzar (“objectes trouvés”, o bé a partir de la banalitat i la simultaneïtat (retallar-sacsejar-treure).
• Autors catalans: Junoy, Foix, Miró.

4. Surrealisme (1919-1930)

Principals representants: Breton, Eluard, Dalí.

• És un moviment revolucionari, defensor de la llibertat absoluta, que desitja enderrocar les barreres que limiten l’exercici del pensament, dels seus mitjans d’expressió i de la seva vida (influència de la psicoanàlisi i del seu estudi de l’inconscient).
• Pretén arribar al coneixement profund de l’ésser humà a través de la recerca d’allò més ocult de la seva subjectivitat i, alhora, d’una estranya realitat superior, màgica, irracional, a la qual s’arriba per dues vies de revelació psíquica: els somnis i l’escriptura automàtica.
• Tècniques: “L’escriptura automàtica” consisteix en el fet de deixar fluir la ploma sobre el paper de la manera més espontània possible, reflectint el dictat del món interior, directament, sense deixar-hi intervenir les facultats racionals. Es tracta de poder-se expressar segons uns procediments propis del Surrealisme: associació de paraules, imatges en fileres, al·literacions i ús de l’anàfora, etc.
• L’art és el resultat de projectar suggestions, premonicions, visions, al·lucinacions.
• Autors catalans: J.V. Foix, Dalí, Miró.