Avaluació educativa: seguiment, avaluació i conceptes clau

Seguiment i avaluació del procés de suport

El procés d’ensenyament-aprenentatge s’autoregula i es controla a través d’indicadors que, de manera intencionada i sistemàtica, l’analitzen transversalment amb l’objectiu de sotmetre’l a una revisió i un ajust constants. Aquests indicadors són instruments de mesura i avaluació que permeten evidenciar els resultats obtinguts davant de determinades accions o situacions formatives, i també serveixen de guia i reajustament durant el procés d’ensenyament. L’avaluació representa un element clau dins del sistema educatiu. Els currículums oficials expliciten els principis, les fases, els criteris i els àmbits d’avaluació per a cada etapa educativa

Avaluació educativa segons la legislació vigent

L’avaluació s’integra dins del procés i no en moments puntuals, s’han ampliat els àmbits d’avaluació a tots els agents que formen part de la comunitat educativa, i s’ha atribuït a l’alumnat i les famílies més protagonisme i responsabilitat respecte als resultats acadèmics. Aquestes disposicions consideren l’alumnat com a part activa del procés, en el qual l’avaluació els aporta l’orientació necessària per millorar-lo.

Per això, és necessari que els alumnes coneguin prèviament els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació de les activitats que porten a terme, i que rebin un retorn qualitatiu dels resultats obtinguts que afavoreixi l’autoregulació de l’aprenentatge. Amb aquest objectiu, s’han de diversificar les activitats i els instruments d’avaluació, incorporant-hi mecanismes d’autoavaluació i coavaluació. L’avaluació serveix als professors i als centres per analitzar, valorar i reorientar, si cal, la seva acció educativa, i també per prendre les mesures oportunes per garantir que tots els alumnes assoleixin les competències previstes.

Concepte d'avaluació

L’avaluació educativa consisteix en un procés metodològic, sistemàtic i intencionat de recollida i anàlisi d’informació objectiva, fiable i vàlida que permet emetre judicis de valor sobre el disseny del programa, l’execució de l’acció educativa i/o els resultats acadèmics amb l’objectiu de prendre decisions per millorar-los.

Característiques de l'avaluació

Lligades al concepte d’avaluació, hi ha tot un seguit de característiques generals que han de fonamentar-la: És un procés estructurat i comporta una comparació.

• Propòsit: respon al tipus d’informació que es pretén obtenir. Cal preguntar-se què es vol avaluar i per a què.
• Tècnica: en funció del propòsit, se selecciona la tècnica més adient.
• Qüestions plantejades: es redacten les qüestions, es dissenyen les activitats, problemes o aspectes que s’inclouran a la prova.
• Aplicació: es porta a terme el protocol, i es recull i registra la informació.
• Resposta o conducta dels alumnes: respostes que donen.
• Correcció: és la mesura dels resultats.
• Qualificació: com es valoren els resultats.
• Conseqüències derivades de l’avaluació: de caràcter personal o administratiu.

Fases de l'avaluació

El procés avaluatiu s’ha de fer seguint una lògica i amb un objectiu determinat. Per aquest motiu, l’avaluació educativa té tres moments essencials. Cada fase valora aspectes que orienten les intervencions posteriors i, per tant, cada moment d’avaluació serveix com a plataforma i estableix les bases per a la fase següent del desenvolupament educatiu.

Avaluació inicial

L’avaluació inicial s’ha de fer al principi del procés d’ensenyament-aprenentatge, perquè d’aquesta manera es puguin adaptar aspectes curriculars com els continguts, els objectius, la metodologia o els recursos a les peculiaritats del grup. L’avaluació inicial, també anomenada de diagnòstic, permet justificar la intervenció.

• Nivell de desenvolupament de capacitats bàsiques de cada etapa o nivell, com poden ser raonament, comprensió oral i escrita, planificació de la feina…
• Idees prèvies sobre l’aprenentatge, com el domini de determinats continguts - Expectatives, valors, actituds i interessos
• Grau d’integració social i escolar
• Historial acadèmic
• Instruments per a la recollida d’informació
• Informe individualitzat de l’etapa anterior
• Escales d’observació, estimació, qüestionaris, sociogrames…
• Entrevista familiar
• Resolució de tasques de diferents tipus
• Proves orals o escrites

Avaluació contínua o formativa

L’avaluació contínua o formativa persegueix esbrinar com es desenvolupa el procés d’ensenyament-aprenentatge durant el seu transcurs. Dona informació del desenvolupament acadèmic i les possibles modificacions que es poden portar a terme, en funció de l’evolució del grup i dels alumnes. D’altra banda, orienta sobre les possibles necessitats que poden sorgir al llarg del procés.

• Instruments per a la recollida d’informació
• Observació directa, sistemàtica i asistemàtic
• Anàlisi de treballs i tasques escolars
• Tècniques i dinàmiques grupals
• Entrevistes amb pares, alumnes i professionals
• Autoavaluació de l’alumne i coavaluació

Avaluació sumativa final

L’avaluació final resumeix els aprenentatges assolits durant l’avaluació contínua i evidencia la manera a través de la qual s’ha portat a terme. Reflecteix la situació final del procés i permet introduir elements de millora per als ensenyaments posteriors.

El desenvolupament de les capacitats enunciades en els objectius generals de l’etapa, cicle o curs, tenint com a referents tant el mateix alumnat com els objectius formulats.

Nivell d’adquisició dels continguts de les diferents àrees o competències: integració de conceptes, ús de procediments, estratègies cognitives, mètodes d’observació, estudi, capacitat analítica…

Dificultats en l’assimilació de continguts: conceptuals, actitudinals, procedimentals.

Mesures educatives aplicades: atenció grupal o personalitzada, reforç o suport individualitzat, adaptacions curriculars…

Instruments per a la recollida d’informació

Instruments utilitzats en l’avaluació contínua i dades d’aquesta avaluació

Acords, en cada cas, de les sessions d’avaluació

Qüestionaris

Funcions de l'avaluació

Les funcions de l’avaluació són les següents:

• Diagnòstica: consisteix en la recollida d’informació rellevant que ajuda a fonamentar les intervencions educatives, i permet valorar la situació individual i del grup abans d’iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
• Reguladora: és l’avaluació com a mitjà per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los.
• Qualificadora/certificadora: és l’avaluació final, la que aglutina tots els aprenentatges.

Àmbits de l’avaluació educativa

L’avaluació ha de respondre a les qüestions de què, per a què, com, a qui i quan avaluar.

Avaluació de continguts

El disseny curricular vigent integra les diferents tipologies de continguts, els quals desenvolupen determinades habilitats, actituds i valors i estratègies d’aprenentatge de manera globalitzada a través de les competències bàsiques.

Si bé aquests continguts es formulen de manera imbricada, es defineixen de manera separada segons avaluïn continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Avaluació de continguts conceptuals (saber què és)

En referència a les estratègies d’avaluació de coneixements, es distingeixen diferents tècniques:

Tasques d’evocació (a través de preguntes obertes, demanen estratègies per a la recuperació de la informació)

Tasques de reconeixement (amb diverses alternatives de resposta on s’ha de triar la correcta).

Avaluació de continguts procedimentals (saber fer, saber executar):

Els continguts procedimentals s’han de basar en l’experimentació i l’aplicació pràctica de resolució de tasques.

Són coneixements que pretenen resoldre problemes de manera funcional i tangible. En aquest sentit, la seva avaluació s’ha d’orientar a la valoració de les habilitats (saber fer) i els procediments (saber executar).

Avaluació dels continguts actitudinals (Saber estar)

Les actituds es manifesten a través d’indicadors que permeten deduir els pensaments, creences o sentiments que les persones presentem sobre determinades situacions, objectes, persones… Els valors de les persones es poden identificar amb la seva manera de parlar, de comportar-se, de relacionar-se, etc. Aquest fet fa que sigui difícil l’establiment de criteris d’avaluació.

Els continguts relatius a saber estar s’incorporen mitjançant les habilitats socials i les relacions interpersonals.

Els valors es manifesten a través d’accions i les actituds es materialitzen en conductes.

Lles actituds no es poden avaluar de manera aïllada, sinó que es corresponen amb altres continguts curriculars, modulant les respostes segons variables de caire afectiu, emocional i d’habilitats socials.

Avaluació de competències

El disseny curricular actual, basat en la LOE, la LEC i el Decret 187/2015, de 25 d’agost, que relaciona les àrees de coneixement amb l’adquisició de competències personals i socials, ha fet necessari l’establiment de nous models avaluadors.

Posseir una certa competència suposa tot un seguit d’habilitats transversals de caràcter personal, social i actitudinal que el tornen molt més complex que la mera memorització de continguts. En aquest sentit, el referent per a l’avaluació és l’assoliment de les competències bàsiques, les quals es troben impregnades de manera integral en l’avaluació de les diferents àrees. Cadascuna de les àrees contribueix paral·lelament al desenvolupament de diferents competències.

Aquest model fonamenta l’aprenentatge mitjançant activitats procedimentals, les capacitats s’adquireixen a partir de l’experiència.

Les activitats d’aprenentatge constitueixen un element primordial en l’aprenentatge competencial, ja que exemplifiquen i ajuden a fixar els coneixements adquirits i doten l’alumnat d’autonomia processual. Les activitats han d’estar connectades als objectius formulats i ben definides.

Avaluació educativa d'alumnat amb dificultats d'aprenentatge

L’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge ha de ser avaluat segons la seva evolució individual i atenent a totes les dimensions personals, els seus coneixements previs, els ritmes de treball i les seves capacitats.

A través d’una avaluació diagnòstica adequada, es poden establir les bases de la pràctica educativa, aportant les mesures i els suports adients a les seves característiques i necessitats. La legislació vigent prioritza el model d’avaluació psicopedagògica basat en el currículum, entatge o competència, amb les possibilitats reals d’adquisició de l’alumnat en concret. La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) s’encarrega d’establir els mètodes avaluatius que més s’ajustin a les característiques de l’alumnat, segons les seves possibilitats i característiques.

Avaluació de la pràctica docent

Avaluar la pràctica docent consisteix a convertir l’activitat del professorat en objecte de reflexió per tal de millorar-la.

Per tal de reflexionar sobre l’activitat docent, cal identificar els àmbits d’avaluació: − Objectius o resultats d’aprenentatge: concreció, adequació a les finalitats educatives. Cal valorar si els objectius proposats poden ser assolits per l’alumnat.

Continguts: selecció segons els objectius, adequació a la maduresa i coneixements previs de l’alumnat, funcionalitat, significativitat. Cal oferir el nivell de complexitat òptim per a la seva consecució.

Metodologia: interès de l’alumnat, activitats, seqüenciació, diversificació, coherència entre la línia metodològica i els exercicis proposats que afavoreixi la intervenció, adequació a la diversitat.

Recursos i mitjans: adequació de materials, ús i rendibilitat. Diversificació de canals i plataformes de transmissió, elaboració i adquisició del coneixement.

Organització del temps i els espais: amb criteris de funcionalitat i racionalitat. − Sistema d’avaluació: sistema sistematitzat i adient als continguts i la metodologia.

Organització de l’aula: s’avalua el clima, les relacions a l’aula. Nivell d’interacció i clima social. Autonomia dels alumnes. Socialització. 

Adequació de l’organització espacial i dels agrupaments a les característiques del grup i de la feina. 

Coordinació del professorat: funcionament de l’equip docent, metodologia. 

Relació amb les famílies: qualitat i regularitat. Participació en els processos d’aprenentatge. 

1.6.3 Avaluació de centres 

L’avaluació dels centres es duu a terme amb auditories externes que estableixen determinats indicadors de qualitat. Els àmbits que s’avaluen són: 

Autonomia de centre i evidències de les finalitats educatives establertes al PEC i les NOFC en consonància amb les condicions, característiques i necessitats de l’entorn social i escolar. 

 Participació dels membres de la comunitat educativa i la dinàmica educativa. 

Capacitat per assumir i donar resposta a les demandes educatives de l’entorn social i la seva integració al medi on es troba i del qual procedeix l’alumnat. 

Clima institucional i relacional. 

Gestió del centre, funcionament, òrgans de direcció, repartiment de funcions i tasques, relacions funcionals. 

Organització i coordinació del professorat, capacitat de donar resposta a les necessitats educatives de tot l’alumnat, plans de formació. 

Informació i comunicació, flux, canals i procediments. 

Organització de l’alumnat, activitats escolars i extraescolars. 

Equipaments i recursos: didàctics i econòmics. Organització i utilització. 

Consecució de resultats escolars acadèmics i educatius d’acord amb la capacitat i condicions de l’alumnat. 

L’avaluació del pla d’atenció a la diversitat se centra a esbrinar si realment es compleixen els objectius formulats i si s’apliquen les mesures i els suports adients. Es valora el procés de seguiment i si efectivament propicia la inclusivitat de tot l’alumnat.