Primers Auxilis: Trastorns per Calor i Fred, Cremades, Cossos Estranys i Transport
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 20,16 KB
Trastorns Físics per Excés de Calor
Disposem de dos mecanismes fisiològics per evitar un excés de temperatura corporal:
- Vasodilatació perifèrica.
- Sudoració.
Rampes
El trastorn més lleu. Primer en manifestar-se quan es practica activitat física perllongada. La fatiga i la deshidratació alteren la capacitat de recuperació dels nostres músculs. Símptomes: Contractures dolorses.
Actuació:
- Estiraments passius.
- Repòs a l'ombra.
- Donar aigua fresca o begudes edulcorades o isotòniques.
- Fer massatges descontracturants.
Insolació
Provocada per exercici intens o molt intens en un ambient calorós i/o per exposició perllongada al sol. Esgotament per deshidratació severa. Augment excessiu de la temperatura corporal. Afecta tot l'organisme.
Símptomes:
- Esgotament.
- Sudoració molt abundant.
- Pell calenta, vermella, humida.
- Augment de la temperatura corporal.
- Mal de cap.
- Nàusees.
- Visió borrosa.
Actuació:
- Portar a la persona a un lloc ventilat i a l'ombra.
- Refrescar el cos aplicant compreses mullades amb aigua freda (clatell, aixelles i engonals).
- Si està conscient, donar aigua.
- Si no millora o empitjora, avisar al servei d'urgència.
Cop de Calor
La situació menys freqüent però més greu. Provocada per insolació perllongada amb un augment excessiu de la temperatura corporal.
Símptomes:
- Disminució del nivell de consciència.
- Pell calenta, seca i vermella.
- Respiració ràpida i superficial.
- Pols ràpid i dèbil.
- Possibilitat de convulsions.
Actuació (la mateixa que en la insolació):
- Portar a la persona a un lloc ventilat i a l'ombra.
- Refrescar el cos aplicant compreses mullades amb aigua freda (clatell, aixelles i engonals).
- Sempre avisar al servei d'emergència (112).
Mesures de Prevenció
- Programar activitats amb pauses per a recuperació i hidratació.
- Beure líquids de forma constant.
- Evitar activitats físiques en dies extremadament calorosos.
- Tenir especial cura amb nens, gent gran, persones obeses o poc acostumades a l'exercici.
- En cas d'esgotament o rampes, evitar que la persona segueixi amb l'activitat i deixar-la descansar per evitar l'agreujament.
Cremades
1r Grau
Taca vermella, dolor i picor. Afecten només l'epidermis i curen en una setmana. Causes: Exposició als raigs UV i contacte breu amb flama o calor.
2n Grau Superficials
Taca vermella, dolor, picor i butllofes. Més doloroses que les de primer grau. Curen en 3 setmanes si no hi ha complicacions. Causes: Escaldades, exposició perllongada al sol.
2n Grau Profundes
Lesions blanc-marronoses, enfonsades, crostoses. Poc doloroses. Afecten epidermis i dermis; necessiten tractament quirúrgic. Causes: Flama directa o explosions.
3r Grau
Crosta marró fosca, enfonsada i seca. No provoquen dolor si només hi ha cremades de 3r grau. Afecten epidermis, dermis i teixits pròxims. Necessiten tractament quirúrgic. Causes: Foc, líquids, electricitat.
Regles Extensió de la Cremada
:
- Regla de Wallace o dels nous: cada una de les següents regions equival a un 9% del total del cos: – Cap i coll – Una extremitat superior – Una cuixa – Una cama i un peu – Part anterior del tòrax – Part posterior del tòrax – Part anterior de l’abdomen – Part posterior de l’abdomen
- Regla de 1% o palmell de la ma.
- Taula de Lund / Browder
CREMADES
• FACTORS A TINDRE EN COMPTE
– Profunditat: A major profunditat (3r grau) més gravetat.
– Extensió: A major extensió, més pèrdua de líquids i de barrera pels microorganismes, augmentant el risc d’infeccions (quantificable per la regla del nou).
– Localització: Són considerades zones d’alt risc: cara (pel risc d’afectació respiratòria), ocular o estètic; les mans i els peus (pel risc de pèrdua de moviment del dits); els genitals i perineu (per la possible alteració del control dels esfínters i de la funció sexual).
Les articulacions i zones de flexió (pel risc de compressió vascular o nerviosa) així com les cremades circumferencials pel mateix motiu.
– Edat: major risc en edats extremes (infants i vells).
– Altres factors com l’estat de salut previ o l’estat de nutrició.
CREMADES en funció de l’extensió.
Cremada lleu:Les de 1r grau inferiors al 30% de la superfície corporal total . Les de 2n grau superficial inferiors a un 10 %. Sempre que no afectin a zones d’alt risc.
Cremada greu: Les de 1r grau, superior a un 30 % de la superfície corporal total. Les superiors al 10% en les de 2n grau superficial. Les que afecta a zones d’alt risc. Les de 3r grau o 2n grau profund.
ACTUACIÓ
– Protegir-nos nosaltres mateixos de l’agent causant i allunyar la víctima.
– Refredar la zona de cremada abocant-hi aigua freda durant almenys 10’. Si no disposem d’aigua corrent, submergirem la zona de la lesió en un recipient amb aigua freda que caldrà anar canviant periòdicament.
– Retirar la roba de la zona lesionada, excepte la que hagi quedat adherida, així com objectes que puguin comprimir les extremitats. (rellotge, braçalets ...)
AGENTS CAUSALS I VARIANTS D’ACTUACIÓ
– Líquids i sòlids calents, potser les més freqüents, caldrà aplicar el protocol descrit a l’apartat d’actuació.
– Flama directa; per contacte directe amb el foc o amb roba que s’està cremant; Podem sufocar el foc amb una manta (no acrílica), fent rodolar per terra a la persona en flames, usar un extintor sobre les flames (no sobre la persona) o tirant aigua sobre les flames (no a pressió).
– Calor radiant, normalment produïdes pel sol a la neu o a la platja; com a prevenció és fonamental l'ús de crema protectora solar.
– Líquids inflamables; una de les poques cremades on no es pot aplicar aigua, ja que el líquid encès s’escamparia a altres parts del cos; caldrà fer igual que amb flama directa però amb extintor adequat a aquest tipus de líquids.
– Líquids càustic; serà necessari aplicar quantitats molt abundants d’aigua sobre la pell per arrossegar-lo, ja que aquests actuen mentre segueixen en contacte amb la pell. (salfumant, amoníac, àcid sulfúric)
– Electricitat; com a prevenció, tallar el corrent elèctric o separar a la víctima de la font d’electricitat, i tenir una atenció especial ja que, encara que la cremada externa pugui ser petita, pot haver-hi una greu afectació d’estructures profundes.
ACTUACIÓ:
En cremades lleus:
- Per exposició solar o calor radiant, podem hidratar abundantment a la víctima per compensar la pèrdua de líquids corporals.
- Per disminuir el dolor local podem aplicar sobre lesió gases amb vaselina, crema hidratant, vaselina...
- Si s’han format butllofes, NO s’han de rebentar per disminuir la pèrdua de líquids corporal i risc d’infecció.
-Si hi apliquem embenatges per subjectar les gases, cal no comprimeixin les butllofes.
- Si les butllofes han rebentat, cal tractar-les com una ferida normal i corrent. Cal aplicar-hi un antisèptic iodat i cobrir la butllofa amb gases estèrils amb vaselina per disminuir la fricció i evitar que les butllofes es trenquin.
Si la cremada és greu:
– Si afecten dits de mans i peus, col·locar gases humides entre els dits per separar-los i evitar que s’adhereixin les zones cremades.
– Elevar mans i peus per disminuir la formació d’edemes.
– Cobrir la cremada amb gases humides i traslladar a la víctima a un centre hospitalari, o bé avisar al sistema d'urgència sanitària si la cremada és important.
– Si la cremada ha de ser vista per un metge, convé no aplica-hi cap ungüent o pomada que cobreixi totalment la ferida, ja que per explorar-la s’haurien de retirar, i al ser de composició greixosa, pot ser difícil i dolorós.
TRANSTORNS FÍSICS PER EXCÉS DE FRED
HIPOTÈRMIA • Quan la temperatura exterior és baixa, el nostre organisme redueix l’arribada de sang a la capa més externa, per tal de mantenir la temperatura dels òrgans vitals. • En aquesta situació, els músculs fan servir un mecanisme reflex en formade petites contracció involuntàries (tremolor), per tal de produir calor amb aquest moviment. - Quan s’esgota l’energia necessària per realitzar aquestes contraccions, comença a refredar-se també la part més interna. • Quan s’arriba a una temperatura corporal inferior als 34oC, s’aturen les contraccions, es va perdent, poc a poc, la consciència i s’altera la respiració.
Classificació:
– No hipotèrmia ; + de 35 graus – Hipotèrmia lleu ; entre 32o i 35o. – Hipotèrmia moderada ; entre 28 i 32o. – Hipotèrmia severa ; menys de 28o.
La mesura de la temperatura es fa via rectal.
SÍMPTOMES:
– Disminució del nivell de consciència, actitud distreta, manca de respostes a preguntes, alteració del diàleg, dificultat per articular paraules, canvis en el comportament...
– Pas lent i inestable, amb rigidesa dels membres i caigudes freqüents.
– Pell al principi envermellida; a mesura que augmenta la gravetat la pell i les mucoses es tornen pàl·lides, amb zones blavoses (cianòtiques).
– Pols accelerat que s’acabarà alentint i debilitant.
HIPOTÈRMIA LLEU ACTUACIÓ: – Portar a la víctima a un lloc calent i sec. – Canviar la roba mullada o humida per una altra seca. – Cal aportar calor extern. Aquesta calor s’ha d’aportar de forma gradual, per evitar vasodilatació ràpida.
– Aplicar calor al clatell, aixelles i angonals. – Es pot donar un bany amb aigua tèbia. En cas de no disposar-ne caldrà utilitzar mantes tèrmiques o la nostra pròpia calor corporal. – Donar a beure líquid calents amb sucre si la persona està conscient i no tremola. – Avisar a les autoritats sanitàries o organitzar un trasllat.
CONGELACIONS
• SÍMPTOMES – S’afecten principalment les parts distals del cos: Mans, peus, nas, orelles...
– 1r grau • Pal·lidesa de la pell, rigidesa de les articulacions afectades. • Si la situació es perllonga en el temps, pot aparèixer una sensació com de punxades a la zona congelada.
– 2n grau • Pell insensible. • Formació de butllofes de tonalitats morades o negres amb inflamació de la zona afectada i, fins i tot, de tota l’extremitat.
– 3r grau • Pell anestesiada, rígida. • Aparició d’esquerdes a la pell. • La pell es desprèn si es fricciona. • Es lesionen capes més profundes. • Posteriorment, ja que gran part dels teixits de la zona han mort, és possible la pèrdua de la zona o extremitat afectada.
ACTUACIÓ – Portar a la víctima a un lloc calent i sec. – Canviar la roba mullada o humida per una altra seca. – Fer estar en repòs a la víctima. – Mai friccionar les parts congelades (mans, peus, nas, orelles...) pel risc de despreniment. – Donar a beure líquids calents amb sucre si està conscient...però mai alcohol. – Anar a un centre sanitari. – Si la congelació es de 2n o 3r grau, no les escalfarem per evitar el dolor que apareixeria al fer-ho; iniciant llavors el trasllat al centre sanitari.
HIGIENE EN L’ESPORT
Cossos estranys en VIA AÈRIA
NENS: Obstrucció incompleta • Símptomes: – Dificultat per respirar i parlar. – Sensació d’ofegament, malestar i agitació. –Tos enèrgica i continuada. Actuació. – Donar suport moral. – NO donar cops a l’esquena, podríem provocar obstrucció completa.
ADULTS: Obstrucció completa • Símptomes – Incapacitat per tossir, respirar i parlar. – Gran agitació i malestar. – Característicament la víctima es posa les mans al voltant del coll, com a acte reflex. – Si l’obstrucció es manté la víctima perdrà la consciència. • Actuació – Inclinar a la víctima cap endavant i donar 5 cops forts amb el palmell de la mà a l’esquena, entre els omòplats. – Si l’obstrucció persisteix realitzar la maniobra de Heimlich.
Maniobra de Heimlich 1. Col·locar-se darrera la víctima i rodejar-la amb els braços.
2. Tancar una mà i recolzar-la a la panxa de la víctima, situant el dit polze uns quatre dits per sobre l’alçada del melic, en l’anomenada regió epigàstrica.
3. Agafar-se el puny amb l’altra mà. 4. Realitzar una pressió forta i seca cap endins i amunt. 5. Disminuir la pressió sense perdre la posició. 6. Repetir aquestes contraccions de 5 vegades.
Sí amb això no ha expulsat el cos estrany cal tornar a repetir el cicle de cops a l’esquena i contraccions a l’abdomen tantes vegades com sigui necessari.
Persones extremadament obeses, amb antecedents de cirurgia abdominal recent o embarassades no podrem realitzar les compressions en la regió epigàstrica i ho haurem de fer sobre el tòrax, fent pressió sobre l’estèrnum. • Sí les maniobres anteriors no són suficients la víctima perdrà la consciència. • Arribats a aquest punt hem de: – Acompanyar la caiguda de la víctima i estirar-la panxa amunt. – Revisar la boca per treure cos estrany (si és possible). – Iniciar les tècniques de RCP , 30:2 (començar amb contraccions toràciques)
Obstrucció completa en nens (1-8 anys): • Símptomes: – Incapacitat per tossir, respirar i parlar. – Gran agitació i malestar. – Acte reflex de mans al coll. – Pot perdre la consciència. • Actuació – Inclinar a la víctima cap endavant i donar 5 cops forts amb el palmell de la mà a l’esquena, entre el omòplats. – Si l’obstrucció persisteix realitzar la maniobra d’Hemlich adaptada a nens.
MANIOBRA DE HEIMLICH (nens) 1. Col·locar-se darrera la víctima i rodejar-la amb els braços. 2. Situar un puny sobre la meitat inferior del seu estèrnum.
3. Agafar-se el puny amb l’altra mà i estrènyer de forma enèrgica i seca cap endins.
4. Disminuir la pressió sense perdre la posició. 5. Repetir aquestes compressions fins 5 vegades. 6. Rodejar a la víctima a l’alçada de l’abdomen
7. Situar un puny a l’alçada del melic. 8. Agafar-se el puny amb l’altra mà i estrènyer de forma enèrgica i seca cap endins i cap amunt.
9. Disminuir la pressió sense perdre la posició. 10. Repetir aquestes compressions abdominals fins a 5 vegades.
Cossos estranys al NAS - Símptomes: – Dificultat respiratòria. – Mucositat en una fossa nasal. – Dolor, intranquil·litat. – En cas que no causi molèsties immediates pot detectar-se de forma diferida com una olor fètida o com mucositat fosca i pudent d’una de les narius per descomposició del cos estrany. Actuació – Tapar l’altre forat del nas i fer-li bufar amb força repetides ocasions. – Si així no surt caldrà anar al metge. – Mai intentarem extreure el cos estrany amb pinces o objectes similar, ja que sovint s’acaba d’introduir encara més.
Cossos estranys OCULARS - Símptomes – Sensació d’incomoditat. – Llagrimeig. – Envermelliment. – Dolor intens. – Impossibilitat d’obrir la parpella. – Inflamació de la parpella.
Actuació – Netejar l’ull amb un doll fi d’aigua o sèrum durant llarga estona de forma que l’aigua corri des del costat del nas cap enfora.
- Sí les molèsties persisteixen, girar la parpella a l’inrevés i netejar-la per dins amb una gassa estèril. Sí les molèsties segueixen, cal tapar l’ull.
Mai bufarem, ni farem servir col·liris, traurem cossos estrany enclavats o intentarem extreure el cos estrany amb pinces o instruments similars. - Portar a la persona al metge.
En cas de cremades a l’ull, cal netejar-lo només amb aigua durant un temps no inferir a 10 min.
Cossos estranys en L'OÏDA
Símptomes – Sensació de molèstia, intranquil·litat. – Percepció del so alterada. – En cas de que sigui un insecte (brunzit), sensació de molèstia...
Actuació: – En cas d’insecte: • Portar a la persona a una habitació fosca inclinar-li el cap amb el costat on té l’insecte a sota i il·luminar . • Aplicar unes gotes d’oli o aigua tèbia per impregnar a l’insecte i immobilitzar-lo.
– Recomanable portar al metge. – Mai farem servir pinces ni objectes similars per intentar extreure res de dins l’oïda.
Mai farem servir pinces ni objectes similars per intentar extreure el cos estrany dels ulls, el nas o l'oïda.
TRANSPORTS: Lloc accidentat - perill - transport. Segur tant al socorrista com a la víctima Capacitat i experiència (cal un líder que dirigeixi). En funció del nombre de persones.
Les diferents tècniques de transport han de ser meticuloses per evitar agreujar la situació de l’accidentat, s’utilitzarà sempre desprès d’haver aplicat correctament els primers auxilis.
• Característiques: – Ràpid, sabent què és fa i amb tècnica correcta. – Amb moviments suaus i precisos. – Assegurant la posició idònia.
• Trasllat en posició correcta. Nosaltres, únicament procedirem a fer untransport en víctimes no traumàtiques o per treure-les d’una zona de perill imminent.
PREVENCIONS
– Assegurar que les vies respiratòries estiguin lliures de secrecions. – Controlar hemorràgies abans del trasllat. – Immobilitzar fractures.
– Verificar estat de consciència. Sí es troba inconscient, com a resultat d’un traumatisme, considerar-la com a víctima lesionada de columna vertebra.
– Evitar doblegar el cos de una víctima amb possibles lesions en cap o columna. – Utilitzar una llitera dura quan es sospita de fractura a la columna. – No s’ha de transportar asseguts les persones amb lesions de cap, esquena, malucs o cames.
– Seleccionar el mètode de transport apropiat a la naturalesa de la lesió, nombre d’ajudants, material disponible, context i distància a recórrer.
– Donar ordres clares quan s’utilitza un mètode de transport amb més de 2 socorristes. En aquest casos un dels socorristes ha de fer-se càrrec de dirigir tot el procediment.
Els perills d’un transport incorrecte són: – Agreujar l’estat general. – Provocar lesions vasculars o nervioses. – Convertir fractura tancada en oberta, incomplerta en complerta. – Provocar major desviació de la fractura.
El transport ha de fer-se sempre en llitera i si no disposem de ella, s’improvisa. Confecció improvisada de una “llitera” fent servir pals, barres de ferro, etc. Així com una lona o una manta