Autors Valencians Contemporanis: Valor, Mira, Fuster, Rodoreda i Monzó

Enric Valor i Vives (1911-2000)

Figura clau de la història valenciana contemporània. La seua tasca extraordinària s'ha manifestat en un triple aspecte: rondallista, novel·lista i gramàtic.

Les Rondalles Valencianes

Ha recopilat i literaturitzat un corpus de 36 rondalles de gran valor folklòric i narratiu. Tipus:

• Meravelloses
• De costums
• D'animals

La rondalla és una narració de transmissió oral i d'autoria anònima, sobre uns fets que es presenten com a imaginaris.

Característiques de les Rondalles d'Enric Valor

• La història se situa en espais valencians concrets.
• Un acte de creació literària.
• Hi ha una preocupació lingüística, s'utilitza un llenguatge popular correcte amb un vocabulari ric.
• Hi ha una selecció de rondalles d'acord amb criteris de bon gust i algunes han estat modificades o no publicades perquè són massa grolleres o escatològiques.

La Producció Novel·lista

Trobem una doble vessant: la passió de contar i la d'ensenyar, de difondre el coneixement del país i del paisatge, de divulgar la nostra llengua, sempre emprada en les seues formes més genuïnes i correctes.

Joan Francesc Mira

És un traductor i novel·lista valencià i autor d'una producció assagística abundant. Els seus articles han estat publicats en diaris i en periòdics, i han aparegut recollits en volums.

Aquests articles solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.

Els temes que tracta són: el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets.

Una de les grans virtuts de Mira és demostrar amb escepticisme, que la problemàtica que els valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món que aparenten tenir una existència menys conflictiva.

Joan Fuster (1922-1992)

És l'assagista espanyol més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra es pot classificar en tres blocs:

• Obres de temàtica humanística i general (Diccionari per a ociosos). Fuster tracta temes històrics, polítics, culturals i quotidians.
• Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva valenciana (Nosaltres, els valencians). Parlen de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.
• Obres de crítica i d'història literàries. Són estudis dedicats als clàssics medievals valencians i a autors contemporanis.

L'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia. Responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet i d'establir a partir d'aquest un examen de consciència. El seu propòsit és desemmascarar les fal·làcies i mistificacions. En Nosaltres, els valencians reflexiona sobre els valencians com a col·lectivitat. I finalment constata un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat.

Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983)

Nasqué a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor dels seus pares i, sobretot, del seu avi, que li sap inculcar la passió per la lectura.

Característiques de les obres de Mercè Rodoreda:

• L'aïllament de la societat: Són dones solitàries i introvertides.
• El naixement: Les heroïnes naixen en condicions singulars i es crea ja des de l'inici un misteri que les caracteritzarà al llarg de la seua vida.
• La infantesa: L'atracció de l'escriptora per la primera etapa vital es troba en la pròpia experiència. Aquesta és vista sempre com un paradís llunyà definitivament perdut.
• La maduresa: La contemplació de la vida des de la maduresa, des de la posició especial que dóna l'experiència, fa veure les coses amb major incredulitat i pessimisme.

Quim Monzó (1952)

Va nàixer a Barcelona. Ha estat dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i escriptor.

Les característiques de les seues primeres obres són: la crítica, l'univers del ciutadà, l'atracció que sent per històries breus de personatges anònims. Però Monzó va abandonar aquests experiments i va apostar per una narrativa més directa i acostada al lector. Amb el tercer recull, els seus contes s'agrupen al voltant de dos blocs temàtics: la vida de la parella, les actituds i discursos sobre les relacions amoroses a la nostra època; i la reescriptura irònica o la deformació d'obres literàries ben conegudes.

En síntesi, Quim Monzó analitza les imatges que ens fem de la ciutat i del país, de les relacions de parella i de nosaltres mateixos. La temàtica central de la seua literatura són els tòpics i les mentides que envolten tots els aspectes de la vida quotidiana.

Narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat

Des dels anys 70 als 90 comença una agitació política i estudiantil, la mort del dictador i les primeres passes cap a la democràcia. La indústria es desenvolupa i deixa arrere la tradició agrària. L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura. Tenen lloc gran nombre de moviments artístics que coexisteixen i estan en evolució constant.

Pel que fa a la nostra literatura, aquests canvis polítics i socials seran espectaculars i faran possible la normalització d'una producció i d'un mercat literari en català, sorgit ja en els 60. S'aprova la Constitució i els estatuts d'autonomia, que reconeixen el caràcter oficial del català, es generalitza el català en l'ensenyament, i s'aproven les lleis de normalització lingüística. Es permet així l'alfabetització de la població, la millora de la llengua i l'augment dels lectors.

Característiques

En la dècada dels 70 destaca la novel·la de trencament, que s'allunya de les tècniques narratives clàssiques. Busca formes expressives i estructures noves. Reflecteix ambients urbans, personatges joves, la seua relació amb el sexe, les drogues i l'homosexualitat. Es mostra rebel·lia. És l'anomenada contracultura, que s'allunya de la cultura i l'art “oficials”. Els protagonistes viatgen real o literàriament per tal d'autoexplorar-se psicològicament, rebutgen l'educació i es confronten amb el sistema i la família. Apareixen molts nous narradors com Terenci Moix.

Amb els 80 i 90 s'abandonen les experimentacions i es torna a les formes clàssiques, es volen contar històries. Tornen a tenir importància els personatges, l'argument i les descripcions. Predomina la narrativa policíaca, de ciència-ficció, de terror, històrica, eròtica.