Autors i Obres del Segle XVIII: Neoclassicisme i Memorialistes

Autors i obres del segle XVIII

a) Neoclassicisme: Joan Ramis i Ramis
b) Obres en prosa memorístiques: Baró de Maldà

Característiques del Neoclassicisme:

• Suposa una oposició al Barroc i un retorn als ideals del classicisme grec i llatí (reacció al Barroc).
• En poesia, utilitzen el vers alexandrí (12 síl·labes, 6 + 6) amb rima d'apariats (dos amb dos, AA BB CC). La temàtica dominant és la satírica i didàctica. El model és el poeta francès Jean de la Fontaine, autor de les Fables (faules).
• En teatre, s'utilitza el vers apariat i alexandrí (dos amb dos). A diferència del Barroc, que barrejava gèneres, fan obres que pertanyen a gèneres diferents.
• Divideixen les obres en tragèdies (final tràgic), comèdies (final feliç) o farses (de caire més popular). Segueixen la regla clàssica de les tres unitats:
  • Espai: cada acte passa en un lloc concret.
  • Temps: l'hora de representació no pot ser més de 24 hores en l'obra que es representa.
  • Acció: tota obra té una acció principal.

Les obres segueixen aquesta estructura (els actes entremig es consideren de transició):

• 1r Acte: plantejament
• 3r Acte: conflicte
• 5é Acte: desenllaç

Models que se segueixen:

• Tragèdia (històrica): amb Jean Racine i Pierre Corneille com a principals autors.
• Farsa: amb Molière com a autor principal.

Joan Ramis i Ramis:

Va néixer i morir a Maó (1746-1819) i va ser dramaturg, poeta i erudit (escrivia obres d'investigació). Fill d'advocat, va estudiar els estudis secundaris a Mallorca i a la universitat a Perpinyà (França). Quan va tornar, va treballar com a advocat per a l'administració britànica (l'illa de Menorca estava en poder britànic) i, alhora, preocupat pel foment de la cultura, va ser un dels fundadors de la societat maonesa de cultura del 1881, formada per catalans i anglesos il·lustrats, historiadors i literats. A més, tenia seu social i biblioteca a casa de Joan Ramis. Aquesta societat va significar l'entrada dels estudis de prehistòria a l'àmbit català. Aquests estudis van ser importants pels menhirs (talaiots i navetes), que eren monuments megalítics (grans pedres) amb valor funerari, per això aquest estudi es va desenvolupar tan ràpid a Menorca.

Com a literat, Ramis va conèixer el neoclassicisme amb els estudis a França i, quan escriu obres, el cultiva.

Obres:

• Lucrècia (1769): va ser representada a Maó i actualment se'n conserva el text. És una tragèdia i se sap que està escrita amb alexandrí, vers apariat i succeeix a la Barquino romana, que és Barcelona.
• Arminda (1775): actualment no se'n conserva el text, però se'n coneix l'existència.

Quan l'illa de Menorca va passar a mans dels espanyols (1782-1783), va canviar la seva situació:

• La burgesia mercantil, de la qual formava part Joan Ramis, que s'enriquia pel comerç anglès, és substituïda per l'aristocràcia rural.
• El corrent del neoclassicisme se substitueix pel barroc.

Joan Ramis s'intenta adaptar a la situació del Barroc i escriu una tragicomèdia (barreja dels temes) anomenada Rosaura o el més constant amor (1783), que està escrita en versos heptasíl·labs. Després va publicar un poema èpic castellà anomenat La Alfonsíada (canvi de llengua i abandonament del català).

A l'illa torna a governar de nou l'aristocràcia agrària. Joan Ramis, que era advocat i s'havia aprofitat de l'època anterior, passa de la prosperitat a la pobresa, igual que l'illa.

La prosa (memorialista): destaca el Baró de Maldà.

El Baró de Maldà (Rafael d'Amat, de Cortada i de Sentjust) va néixer i morir a Barcelona (1746-1819). Era fill de pare coronel. Rafael va estudiar als jesuïtes a Barcelona i, als 20 anys, es va casar amb una cosina germana per no arruïnar-se i conservar la riquesa familiar. Van tenir 8 fills. Ell va viure de petit noble rendista i no va ser gaire important com a figura.

Entre l'any 1769 i 1819 va anar escrivint una obra, Calaix de sastre, en què s'explica tot el que va passar durant aquests anys. El nom llarg és: Calaix de sastre en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels demés anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, annexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres. Aquesta obra estava formada per 71 volums manuscrits i algunes còpies addicionals. Cada dia, durant una estona, escrivia el que havia passat durant aquell dia durant 50 anys. A través d'aquesta obra, va recollir tot el que passava al seu entorn i donar-ne notícia.

Temàtica:

• Notícies històriques: informacions de la Guerra del Francès, en què ell volia fugir del domini francès a la resistència. Encara el punt de vista sota el poder francès (antinobiliari) i a la resistència.
• Notícies de la vida quotidiana: parla de com celebrava les festes majors la gent d'Horta, Sarrià i els voltants de Barcelona, tot anant amb carruatge.
• Assistència al col·legi de la bona vida: cada any es trobaven amb un grup d'amics i passaven 15 dies o un mes en un hostal en què es dedicaven a la bona vida (bons menjars) prop de Barcelona.
• Aficions: afició a la música i la lectura.
• Viatges: va fer viatges curts prop de Barcelona, però també hi ha dos viatges llargs: a Vic (per escapar dels francesos) i a Maldà (d'on era senyor; per arribar-hi, va passar per Manresa, Montserrat, Tàrrega i Maldà). Allà també eren tots aficionats a la música i van fer un concert en què participaven tots. En arribar a Maldà, li van fer una gran rebuda.

De tots els 71 volums, només estan publicades algunes parts temàtiques (selecció de festes majors, bona vida, col·legi de jesuïtes), tot i que s'està intentant publicar-ho tot, però només han fet 10 llibres que no corresponen a 10 volums.

Durant l'escriptura del llibre, apareix el primer diari a Barcelona, La Gazeta de en Teixidó o Barcelona. A partir d'aquí, el té en compte en el seu diari personal i complementa algunes notícies, dona una versió diferent o deixa d'explicar alguns fets, ja que ja els portava el diari.

Hi va haver altres memorialistes catalans:

• Francesc Eiximenis, que també va intentar fer una memòria d'època medieval al segle XIV.
• Josep Pla, que va escriure també una gran obra al segle XX que mostrava costums, gastronomia, art, república, territori català, música, etc., que ja està tota publicada.