Autors i Moviments Literaris: Edat Mitjana al segle XIX

Christine de Pizan (1364-1420)

Tracta la misogínia a la literatura de l'època i denuncia la misogínia més oculta i normalitzada.

Francesco Petrarca (1304-1374)

Se'l considera el pare de l'humanisme i té una petita influència de la cultura grecollatina. Utilitza la poesia com a procés de reflexió, coneixement i autoconeixement.

Joan Roís de Corella (1453-1497)

Va ser un dels últims grans escriptors catalans de l'edat mitjana. Té una sèrie d'obres de tipus religiós, però l'obra profana és la que es considera millor i més professional. És un dels portadors del Renaixement com a forma d'escriure. Va tenir tant impacte en la seva època que molts altres autors copiaven frases seves, com per exemple en el llibre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. El terme "plagi" en l'edat mitjana no té la mateixa correspondència que ara, on en l'actualitat el plagi és un delicte i a l'edat mitjana el terme plagi era com una mena de joc on el lector agraïa aquest fet. Ser original a tot preu és un prejudici que comença en el Romanticisme, on no estava tan valorat ser original. El públic aristocràtic femení era el que predominava en les misses de Joan Roís de Corella pel fet que era una persona d'aspecte atractiu. Quan Joan Roís de Corella feia missa, l'església s'omplia al màxim, encara que qualsevol missa en l'edat mitjana eren espectacles quasi teatrals.

Jaume Roig (Començaments del XV - 1478)

Va ser el metge més conegut i respectat de València en el seu moment, sent metge i amic d'Isabel de Villena. L'única obra que mantenim de Jaume Roig és L'Espill.

Circumstàncies de l'escriptura de L'Espill:

Jaume Roig va escriure L'Espill durant la primera meitat del segle XV a València, en un context marcat per la crisi econòmica i social provocada per la pesta negra i la guerra civil valenciana. Aquesta obra reflecteix les desigualtats socials, els problemes morals i la corrupció del seu temps, oferint una crítica contundent de la societat valenciana medieval.

Gustave Flaubert (Segle XIX)

Escriptor francès que va escriure Madame Bovary. Novel·lista de triangles amorosos.

Narcís Oller / Naturalisme

Novel·lista català del segle XIX, de família burgesa. Escriu la seva millor obra al segle XX. Comença a escriure sota la influència d'un cosí seu, Josep Yxart, que era el principal crític literari del moment.

Raimon Casellas

Només publica una novel·la. Periodista, però també bon crític artístic. Podem considerar la fi de la seva vida com l'inici de la seva novel·la.

La Narrativa del segle XIX al Modernisme

En el segle XIX encara s'escriuen narracions èpiques arreu d'Europa. Al segle XIX es produeix la revolució industrial que també es veu involucrada en el món del llibre. Al segle XIX el llibre comença a ser un objecte que no només tenen els rics, el llibre s'abarateix molt, cap treballador es podia comprar un llibre abans. El grau d'alfabetització creix molt al segle XIX, més població sap llegir. La novel·la al segle XIX no competeix amb res fins amb el que competirà pròximament, la literatura audiovisual. L'economia de treballadors del segle XIX era de subsistència, es fa una publicació, la major part de les grans novel·les del segle XIX, revistes literàries (revistes de publicació de capítols de novel·les). La intensitat dels capítols que tenien els lectors amb les revistes eren molt altes, es tornaven a llegir els capítols.

Literatura francesa: Balzac, Flaubert, Zola. Italiana: Manzoni. Anglesa: Dickens. Americana: Melville. Castellana: Clarín. Portuguesa: Eça de Queirós. Alemanya: Fontane.

L'Aparició Sobrenatural: Tòpic de la Literatura Medieval

L'aparició sobrenatural és un tòpic freqüent en la literatura medieval, una fórmula narrativa on personatges o esdeveniments són influenciats o causats per forces màgiques, divines o sobrenaturals. Aquest element proporciona misteri i emoció a les històries.

Naturalisme

Neix a França amb un autor molt influent, Émile Zola. Diu que la novel·la ha de ser un instrument per analitzar objectivament la societat. Planteja la novel·la com a eina de transformació de la societat, li planteja molta importància a la novel·la. Els temes, els tipus de personatges, ambients, són nous. Per primer cop la novel·la enfoca els marges de la societat, tots els suburbis de les grans ciutats que s'estan creant, la gent pobra, marginal. Zola, amb la seva mentalitat progressista, pretén mostrar el que la gent no vol veure de la societat, no la vista de la burgesia.

La Narrativa del segle XVI al segle XVIII

Època de crisi catalana; no hi ha gairebé cap novel·la.