Autonomia, Hàbits i Habilitats: Conceptes Clau en Integració Social

Autonomia, Hàbits i Habilitats en Integració Social

Autonomia

La persona és autònoma quan pot satisfer les seves necessitats sense requerir ajut. Això inclou dos aspectes:

• Autonomia Personal: La de la vida quotidiana, que es divideix en:
  • Cura personal: Alimentació, higiene, descans, cura de perills (foc) i l'ús d'instruments.
  • Entorn: Ordre, treball i comunitat.
• Autonomia Social: Les relacions interpersonals (parlar, escoltar, ser empàtics...).

Les habilitats adaptatives a la vida pràctica (HAP) les aprenem a partir del naixement i depenen de dos factors:

• Entorn o ambient.
• Determinació genètica.

Hàbit

Són aprenentatges que es caracteritzen per arribar a ser conductes automàtiques, flexibles i constants. Això permet a l'individu adaptar-se a diferents situacions.

Habilitats

És un concepte molt lligat a la capacitat. És la capacitat d'execució o competència mostrada en una conducta producte de l'aprenentatge i d'una disposició innata. (Les habilitats són les capacitats que tens per realitzar una tasca). Diferents components de l'habilitat:

• Motrius: Com es fa, amb quin moviment. És la més observable.
• Cognitius: És allò que es pensa. Hi ha inhibició (ex. No ho puc fer) o estimulació (ex. Sé que ho puc fer).
• Psicofisiològics: Són les respostes emocionals lligades a la conducta (ex. Posar-se vermell).
• Psicosocials: Són aspectes culturals que es manifesten a la conducta (ex. Nens que la família té un poder adquisitiu alt, tenen un vocabulari determinat).

Capacitat

És l'aptitud, disposició i suficiència per fer una cosa.

• La capacitat que ha de tenir el Tècnic en Integració Social és física, psíquica i social.

Rutina

És un costum personal i mecanitzat per conveniència, inflexible que no permet modificació ni tampoc crear una destresa específica. Ens serveix per memoritzar. Ex: Deixar les claus al rebedor.

Conducta

És la manera de ser d'una persona, i el conjunt d'accions que realitza per adaptar-se al seu medi.

Dos principis:

• La conducta es refereix a allò que la persona diu o fa malgrat no sigui observable directament.
• La conducta necessita sempre de la interacció de l'individu amb el seu medi, per tant, qualsevol conducta s'ha de definir dins del context en el que es porti a terme.

Factors que la determinen:

• Innats (ex.: El temperament).
• Apresos, mitjançant les pròpies vivències (ex.: El caràcter).

Comportament

És la conducta d'un individu en un espai i temps determinats.

Deficiència

Segons l'OMS és tota pèrdua o anormalitat d'una estructura (membre, òrgan, teixit, etc.) o funció psicològica, fisiològica o anatòmica. Ex: una persona cega amb una deficiència visual.

Discapacitat

Tota restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat de la manera (o dins del marge) que es considera normal per a l'ésser humà. Temporals o permanents.

Minusvalidesa

Segons l'OMS es considera com una situació desavantatjada per a un individu determinat, conseqüència d'una deficiència o discapacitat que limita o impedeix el desenvolupament d'un rol, que és normal en el seu cas (en funció de l'edat, sexe, factors socials i culturals). Ex: una persona cega amb deficiència visual, pot tenir una minusvalidesa per exercir una acció com la de conduir un automòbil.

Dependència

Es pot considerar com la conseqüència d'un funcionament inadaptat o inadequat d'una persona per resoldre les activitats bàsiques del seu entorn, el que li suposa l'autorització de recursos humans, materials o socials per a la seva realització. Comporta la falta d'autonomia de la persona per interaccionar amb el seu entorn.

Tipus:

• Dependència personal o social: És conseqüència de la falta de relacions significatives que li ajudin en el seu procés d'adaptació.
• Dependència física: Suposa la falta de control de les seves funcions corporals i motrius.
• Dependència econòmica: Per la falta de recursos econòmics i generalment vinculada a la impossibilitat o dificultat per accedir al mercat laboral.
• Dependència psíquica: Es produeix quan una persona no disposa de la capacitat per prendre decisions pròpies.