Autisme: Tipus, Característiques i Adaptació Educativa

Què és l'autisme i quines àrees afecta?

L'autisme és un conjunt de trastorns del neurodesenvolupament caracteritzats per alteracions en les àrees socials, cognitives i de comunicació.

Tipus d'autisme i característiques

Síndrome d'Asperger

• Dificultats en la interacció social.
• Falta de consciència dels sentiments, emocions i intencions dels altres.
• Interessos limitats.
• Hipersensibilitat a estímuls sensorials (sons, colors, olors o sabors).
• Fixació en un tema o objecte.

Síndrome de Rett

• Retard mental greu.
• Malaltia neurològica de base genètica.
• Més freqüent en nenes.
• Entre els 6 i 18 mesos apareixen les primeres característiques.
• El creixement s'atura, amb una regressió en el desenvolupament.
• Als 6 anys: escoliosi (desviació de la columna).
• No hi ha interacció social.
• Als 8 anys: immobilitat.
• Esperança de vida: 40-50 anys.

Autisme de Kanner

• Desenvolupament deficient de la interacció social.
• Reaccions indiferents cap a les persones.
• Dificultats en el llenguatge.
• Ansietat davant de canvis en la rutina.
• Dificultat per empatitzar.
• Poden presentar habilitats especials en àrees concretes (savants).

Trastorn Desintegrador Infantil

• Regressió en àrees intel·lectuals, socials i lingüístiques.
• Comença amb atacs d'ira.
• No presenten retard mental.
• En l'edat adulta són completament dependents.
• Poden tenir una esperança de vida més curta.

Dimensions afectades segons Lorna Wing

Trastorns qualitatius de la relació social

Els comportaments més comuns són l'aïllament, la manca d'afecte cap a persones específiques, la indiferència davant de persones o coses, i la impressió d'incapacitat de relació, encara que poden establir vincles amb alguns adults, però no amb els seus iguals.

Trastorns de les funcions comunicatives

Els comportaments més comuns inclouen l'ús instrumental de les persones per aconseguir objectius, sense gestos, i l'absència de comunicació i signes de demanda.

Trastorns del llenguatge

Varien segons el grau i tipus d'autisme: algunes persones no desenvolupen cap tipus de llenguatge, mentre que altres mostren més fluïdesa. En alguns casos, pot associar-se amb trastorns del desenvolupament del llenguatge receptiu i expressiu. Algunes variacions poden incloure mutisme total o funcional, ecolàlia o llenguatge compost de paraules soltes.

Trastorns i limitacions de la imaginació

Limitacions en el desenvolupament del joc simbòlic, la ficció o la fantasia.

Trastorns de la flexibilitat

La principal característica d'aquest trastorn és la por al canvi i a allò incomplet, per la qual cosa tendeixen a la repetició monòtona, limitant l'activitat espontània. Tot allò nou que modifiqui el seu ambient els afecta negativament.

El trastorn de la flexibilitat està vinculat amb el trastorn de l'anticipació i el sentit de l'activitat.

Trastorns del sentit de l'activitat

Gran dificultat per donar sentit a l'acció pròpia. Aquestes persones solen fer les coses sense un propòsit clar, realitzen activitats breus sense que predomini la capacitat intel·lectual i, a més, solen realitzar accions per si mateixes que, des de fora, no són fàcilment comprensibles.

Adaptació curricular per a alumnes amb autisme

En molts casos, els objectius purament curriculars passen a un segon pla i prenen rellevància els relacionats amb:

• El desenvolupament social i les relacions socials.
• La comunicació amb les persones de l'entorn.
• El desenvolupament cognitiu, que variarà en funció dels nivells cognitius de l'alumne.
• La disminució de la rigidesa del comportament i l'acceptació dels canvis de l'entorn.
• El llenguatge funcional per relacionar-se amb l'entorn.

Referent a l'avaluació, els criteris quedaran fixats en la proposta curricular adaptada de l'alumne, és a dir, en la seva adaptació curricular. D'altra banda, la metodologia ha de ser molt estructurada, adaptada a les seves característiques i formes d'aprendre, amb motivació contínua, evitant entorns amb desordre, soroll i estímuls excessius, i amb entorns predictibles que permetin al nen saber què farà en cada moment.

Característiques del centre escolar ideal

Són preferibles els entorns estructurats i organitzats, els centres petits en els quals l'alumne es pugui familiaritzar ràpidament, en els quals el professorat estigui format en el tractament educatiu dels alumnes amb autisme i hi hagi especialistes per atendre'ls, com ara mestres de pedagogia terapèutica, audició i llenguatge, i monitors d'educació especial. També són importants els recursos materials adequats a les característiques i aspectes del desenvolupament del nen. Finalment, és essencial la col·laboració de la família amb el centre, ja que, si existeixen compromisos educatius entre ambdues parts, el benefici per a l'alumne serà encara major.