Ausiàs March i Joanot Martorell: Vida i Obra

Ausiàs March: Vida i Obra

Ausiàs March, fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer a Gandia l'any 1397, en una família de burgesos enriquits i funcionaris. El 1419 li va ser conferit l'orde de cavalleria. Ausiàs March va viure a la societat feudal de la València del segle XV. Va actuar plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no va deixar mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives. Entre el 1420 i el 1424 va participar en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega i després al nord d'Àfrica. El rei va recompensar generosament els seus serveis atorgant-li els privilegis de percebre el dret de la tretzena i d'administrar justícia civil i criminal en el lloc de Beniarjó i en les alqueries de Pardines i Verniça, que havien estat concedides al seu pare. Alfons el Magnànim no va deixar de distingir el poeta, i el 1425 Ausiàs March va ser falconer major de casa del rei al Regne de València, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca havia establert prop de l'Albufera de València. Es va casar dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i una altra el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir fills legítims, però sí que en va tenir de naturals. Entre 1439 i 1442 va escriure els seus Cants de Mort, possiblement motivats per la mort de la seva primera esposa. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, va compondre la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions. Va morir el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València.

La Poesia d'Ausiàs March

La poesia d'Ausiàs March és plena de força i de passió. Va escriure 128 poemes d'amor. És el gran poeta d'amor de la literatura catalana. El seu concepte d'amor no és l'amor cortès. La llengua de què se serveix és un català ric i sense solucions provençals, d'estil directe sense concessions, sincer, provocatiu i versos decasíl·labs amb censura a la quarta síl·laba. Per comunicar la passió utilitza llargues comparacions. Les metàfores són molt crues, per la força de les imatges.

Joanot Martorell i "Tirant lo Blanc"

Vida de Joanot Martorell

Joanot Martorell (Gandia, 1413/14 - 1468), amic d'Ausiàs March i autor de Tirant lo Blanc, va ser fill d'una família noble mitjana de València. Educat com un cavaller cortesà, va voler ser un perfecte cavaller. Quan un cosí, Joan Montpalau, va deshonrar la seva germana Damiata i no s'hi volia casar, va anar a Anglaterra per demanar al rei Enric VI de Lancaster que presidís la batalla entre ell i el seu cosí. Però Montpalau no hi va anar mai. Finalment, el rei Alfons el Magnànim va aconseguir un acord: Montpalau va pagar 4000 florins d'or a Damiata com a indemnització i el cas va quedar tancat. Una altra germana, Isabel, es va casar amb Ausiàs March. Martorell mai no es va casar i no va tenir fills, va morir arruïnat. Representava la burgesia.

"Tirant lo Blanc": Resum i Anàlisi

Tirant lo Blanc, començada a escriure el 2 de gener de 1460, està dividida en 486 capítols. Martorell demostra un domini extraordinari de les tècniques narratives. Als 39 primers capítols, Tirant lo Blanc no hi surt. El protagonista és Guillem de Varoic, un cavaller que ha salvat tota l'illa d'Anglaterra de l'atac del rei de la Gran Canària. Cansat de la vida militar, ho deixa tot i es retira a viure a una ermita. Al capítol 38 de la novel·la trobem el cavaller retirat en l'ermita que llegeix un llibre: L'arbre de batalles. Passa per allà un gentilhome bretó que es dirigeix a les festes que ha convocat el rei d'Anglaterra i diu: "A mi em diuen Tirant lo Blanc". Tirant se'n va a Anglaterra i promet a Guillem que tornarà. Quan torna, diu que Tirant ha estat proclamat el millor cavaller.

Després de la festa, Tirant i els seus companys se'n van a Sicília i a Rodes per defensar les terres cristianes de la invasió dels musulmans i dels genovesos. Allà comença la primera història sentimental entre el príncep Felip de França i la filla del rei de Sicília, Ricomana. Un cop alliberada Rodes, Tirant ajuda l'emperador de Constantinoble a lluitar contra els turcs i coneix la princesa Carmesina. Hi ha més històries sentimentals: Diafebus amb la donzella de Carmesina, i l'escuder de Tirant amb Plaerdemavida. La vídua reposada intentarà separar Tirant de Carmesina perquè ella s'ha enamorat d'ell. Tirant obté moltes victòries. L'heroi torna a Constantinoble, allibera tot l'imperi dels turcs amb una ràpida campanya i es casa amb Carmesina. Al cap de poc, Tirant mor d'una pneumònia. Carmesina mor de pena a la tomba, i l'emperador no suporta la mort de la filla i mor. La novel·la acaba sense protagonista, però amb l'imperi bizantí pacificat.

"Tirant lo Blanc": Canvi de Mentalitat

Tirant lo Blanc és considerada un model perfecte de novel·la total. Les batalles són d'un realisme aclaparador sense grans exageracions. Hi ha diverses històries d'amor, però lluny de ser pactes d'amor i juraments de vassallatge.

Conclusió sobre "Tirant lo Blanc"

Es considera Tirant lo Blanc una obra precursora de la novel·la moderna. És el reflex clar d'una societat que ha canviat, que ha passat d'una mentalitat medieval tancada a una nova mentalitat, la burgesa.

La Decadència: Segles XVI-XVII

Causes Socioculturals de la Decadència

L'any 1469, el fill de Joan II, Ferran II d'Aragó, es va casar amb Isabel, futura reina de Castella. Es va iniciar la unió dels dos regnes hispànics, que es va consolidar a partir del regnat del net dels Reis Catòlics, Carles I. Durant el segle XV, van deixar el país empobrit. Ferran II va resoldre alguns d'aquests conflictes, però a Catalunya era un fet molt difícil d'aturar.

Causes principals:

• A) Crisi demogràfica (pestes i guerres dels segles XIV i XV)
• B) Crisi econòmica (va començar en temps de Pere el Cerimoniós)
• C) Extinció del Casal de Barcelona
• D) Unió de Ferran II i d'Isabel de Castella
• E) Instauració de la Inquisició a la Corona d'Aragó

Tots aquests factors van fer davallar l'ús del català com a llengua parlada i sobretot com a llengua literària.

Situació de les Llengües

• Llatí / llengües vulgars
• Llengua antiga / llengua moderna: Al Principat, la poesia al segle XIV vivia encara de la tradició trobadoresca i els autors s'esforçaven a imitar els primitius poetes que havien escrit en català.
• Llengua / dialectes: El català havia estat potser la llengua romànica més unitària durant l'edat mitjana, però a partir del segle XVI es va començar a perdre.
• La impremta: El català, a partir del segle XVI, semblava que havia de ser una llengua destinada a desaparèixer, ja que la majoria d'obres que s'imprimien eren en castellà.
• La universitat: Les universitats de llengua catalana es resistien a assimilar els nous corrents ideològics que sorgien.

El Renaixement

Característiques del Renaixement

El Renaixement és la culminació de l'Humanisme, el període històric en què aquest va acabar incidint en tots els aspectes de la vida humana i va potenciar l'eclosió de les arts i els descobriments científics i tècnics de l'edat moderna. A la Corona d'Aragó es pot fixar la data de l'inici d'aquest moviment en el començament del regnat de Ferran II, i el final l'any 1563, en què es va acabar el Concili de Trento. L'home del Renaixement es caracteritzava per una gran curiositat científica en totes les branques del saber i ha estat definit com "l'home universal". A la Corona d'Aragó, a causa de les circumstàncies, podem dir que no va existir cap home del Renaixement.

La Qüestió de la Llengua al Renaixement

Els humanistes no van ser els culpables del col·lapse del català a partir del segle XVI; una de les seves preocupacions va ser la gramàtica, i es van preocupar molt de les llengües vulgars. Van traduir la Bíblia a les diverses llengües i les obres d'Erasme. El llatí era considerat la llengua d'alta cultura i el castellà la llengua de moda.

"Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa"

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una de les obres escrites en català que mostra la preocupació per la llengua. És l'obra més representativa del període renaixentista, i hi podem veure reflectits els corrents principals de la literatura renaixentista. La finalitat de l'obra era escriure la història de Tortosa, però parla de molts altres temes, relacionats sobretot amb la situació política de la Corona d'Aragó. El tema més important és el de l'abandonament que feien les classes altes del català.

La Poesia al Principat: Pere Serafí

Pere Serafí, d'origen grec, va ser un home polifacètic, típic artista renaixentista: pintor professional, aficionat a la música i poeta. Disposava dels elements necessaris per dur a terme el canvi de les formes poètiques, però hi va fracassar a causa de la manca de decisió i de consciència, i també d'autèntic geni creador. La seva poesia té elements de la poesia trobadoresca i ausiasmarquiana i introdueix noves formes de la poesia italiana.

El Teatre al Segle XVI

Les obres de teatre profà del segle XVI són obres que imiten el teatre renaixentista italià. Només són importants perquè reflecteixen l'estat de la llengua entre l'aristocràcia valenciana. Una d'aquestes obres és La Vesita.