August de prima porta comentari

AUGUST DE PRIMA PORTA

I. CATALOGACIÓ

Títol: August de Prima Porta 
Autor: desconegut
Estil: ROMà imperial
Dimensions: 2,04 m alt
Localització original: vil•la Ad Gallinas Albas (propietat de Lívia de Prima Porta –Roma-)
Localització actual: Museus Vaticans
Tipologia: dempeus
Materials: Original de bronze, còpia de marbre
Formes: exempta
Cromatisme: policroma
Tècnica: fosa (còpia talla)

II. ELS AUTORS

Aquesta obra escultòrica s’anomena August de Prima Porta, l’autor de l’escultura és desconegut, l’original data del
20a.C. (s. I a.C) i la còpia del 14 d.C, i es va trobar a la localitat “ad gallines albas” i actualment es troba al Musei Vaticani (Vaticà).

III. DESCRIPCIÓ FORMAL DE L’OBRA: COMPOSICIÓ

Les mides són lleugerament superiors a les naturals.
La composició és oberta.
La imatge de l’emperador es presenta dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una capa anomenada paludamentum que li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre, creant una lleugera diagonal. Amb el braç dret aixecat, exhibeix una actitud segura d’autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido sobre un dofí, grup que ajuda a sostenir l’enorme pes del marbre, i que a l’original de bronze no hi era.
Tant en la composició com en les proporcions, l’estàtua reprodueix el model grec clàssic del Dorífor de Policlet i utilitza el famós contrapposto: manté el tors recte mentre es marca l’elevació del maluc dret i flexiona la cama contrària.
Tanmateix, a diferència del model grec, el rostre no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra les seves pròpies faccions individuals i, encara que rejovenides, aconsegueixen captar un retrat psicològic perfecte de l’individu en el qual es barregen autoritat i humanitat.
En la imatge de la dreta s’observa el cromatisme original on August porta la capa vermella de general.
El dofí de Venus amb Eros al damunt resol el problema de sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia a l’obra de bronze original, i serveix també per recordar l’origen diví de l’emperador August, que com a membre de la gens Iulia era descendent d’Enees, fill de Venus.

IV. ESTIL: CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA ROMANA

.L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de l’hel•lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes.
Té un gran Realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August però sempre conservant els trets característics dels retratat.
Sovint l’escultura està subordinada a l¡arquitectura, com és el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es feien pensant en l’espai o Març arquitectònic on havien de situar-se.
Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.
Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el Realisme desl retrats funeraris dels etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins el retrat destacà la realització de bustos i retrats com el de Març Aureli.
Els relleus solen explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.

V. TEMÀTICA

Aquesta escultura representa l’emperador August (63 a.C.-14 d.C.) amb la indumentària militar pròpia de general ROMà, en l’acte d’adreçar un discurs a les seves legions. Les escultures d’aquest tipus tenien com a funció principal la glorificació de la figura de l’emperador i la propaganda política.
Per això, a la cuirassa hi ha en relleu nombroses escenes relacionades amb els déus i la història militar del personatge, entre les quals destaca, als dos costats del plastró, la representació de les dues noves províncies conquerides sota el seu mandat, la Hispania (esquerra) i la Gàl•lia (dreta). També hi apareix esculpida la imatge del seu fillastre Tiberi, i a la part inferior de la cuirassa Diana i Apol•lo, divinitats protectores de la casa imperial

VI. CONTEXT HISTÒRIC

Octaví August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), iposà di a les guerres de conquesta, començant un període de Pau que, amb excepció de guerres esporàdiques, surà dos segles (Pax Romana). En l’art, concretament en l’escultura, hi hagué importants canvis: en època republicana predominava el Realisme extrem; durant l’Imperi la influència grega es va deixar sentir als retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i resumien totes les virtuts que havia de tenir un ésser excepcional, digne de governar l’Imperi.
August va ser representat de diferents maneres a més de com a cap militar absolut, com és el cas que ens ocupa també va ser representat com a Pontífex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga senatorial, com a cap civil absolut: August com a pretor.
L’any 19, August ja en feia cinc que havia mort i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, per la qual cosa sembla que hi és representat a la cuirassa..

VII. MODELS I INFLUÈNCIES

August de Prima Porta rep influències gregues, en concret del Dorífor de Policlet, com també dels retrats etruscs que eren estàtues funeràries de gran Realisme. A més aquesta obra servirà de model a tots els retrats i estàtues d’Emperadors posteriors, així com a les escultures Renaixentistes i Neoclàssiques. Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representaren moltes de les màximes autoritats. Tot i que porten sandàlies, fet que fa al•lusió a la grandesa terrenal, la d’August el representa divinitzat.
D’August hi ha més de 80 representacions dels diversos moments de la seva vida.

VIII. FUNCIÓ

Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic.
La decoració de la cuirassa representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracles li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus.
El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat.
Fou feta per glorificar August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi.
És, per tant, un instrument de propaganda política. També serví a Lívia per a promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.

IX. VALORACIÓ

L’estàtua va ser feta pel glorificar August i per marcar la seva entrada a l’Olimp. Igual com a l’original de bronze, la còpia de marbre exalça les gestes d’August
com a fundador i pacificador de l’Imperi ROMà.
La funció principal de l’escultura és servir com a propaganda política, tant ’August com de la seva família com de l’Imperi. Lívia va aprofitar el prestigi
d’August per promocionar també el seu fill Tiberi, futur emperador, mostrant-lo a la cuirassa del seu padrastre i fent-lo, per extensió, partícip dels triomfs d’aquest.
L’art ROMà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el present i el passat.

Per això, a la cuirassa hi ha en relleu nombroses escenes relacionades amb els déus i la història militar del personatge, entre les quals destaca, als dos costats del plastró, la representació de les dues noves províncies conquerides sota el seu mandat, la Hispania (esquerra) i la Gàl•lia (dreta). També hi apareix esculpida la imatge del seu fillastre Tiberi, i a la part inferior de la cuirassa Diana i Apol•lo, divinitats protectores de la casa imperial

VI. CONTEXT HISTÒRIC

Octaví August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), iposà di a les guerres de conquesta, començant un període de Pau que, amb excepció de guerres esporàdiques, surà dos segles (Pax Romana). En l’art, concretament en l’escultura, hi hagué importants canvis: en època republicana predominava el Realisme extrem; durant l’Imperi la influència grega es va deixar sentir als retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i resumien totes les virtuts que havia de tenir un ésser excepcional, digne de governar l’Imperi.
August va ser representat de diferents maneres a més de com a cap militar absolut, com és el cas que ens ocupa també va ser representat com a Pontífex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga senatorial, com a cap civil absolut: August com a pretor.
L’any 19, August ja en feia cinc que havia mort i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, per la qual cosa sembla que hi és representat a la cuirassa..

VII. MODELS I INFLUÈNCIES

August de Prima Porta rep influències gregues, en concret del Dorífor de Policlet, com també dels retrats etruscs que eren estàtues funeràries de gran Realisme. A més aquesta obra servirà de model a tots els retrats i estàtues d’Emperadors posteriors, així com a les escultures Renaixentistes i Neoclàssiques. Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representaren moltes de les màximes autoritats. Tot i que porten sandàlies, fet que fa al•lusió a la grandesa terrenal, la d’August el representa divinitzat.
D’August hi ha més de 80 representacions dels diversos moments de la seva vida.

VIII. FUNCIÓ

Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic.
La decoració de la cuirassa representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracles li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus.
El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat.
Fou feta per glorificar August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi.
És, per tant, un instrument de propaganda política. També serví a Lívia per a promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.

IX. VALORACIÓ

L’estàtua va ser feta pel glorificar August i per marcar la seva entrada a l’Olimp. Igual com a l’original de bronze, la còpia de marbre exalça les gestes d’August
com a fundador i pacificador de l’Imperi ROMà.
La funció principal de l’escultura és servir com a propaganda política, tant ’August com de la seva família com de l’Imperi. Lívia va aprofitar el prestigi
d’August per promocionar també el seu fill Tiberi, futur emperador, mostrant-lo a la cuirassa del seu padrastre i fent-lo, per extensió, partícip dels triomfs d’aquest.
L’art ROMà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el present i el passat.