Atoms aillats

Ja des de l'anttiguetat es coneixien elements com l'or, la plata, el ferro, etc. Cada vegada es van descobrir ,més fins a arribar a l'actualitat on podem obtindre més de 100. Una primera classificació dels elements segons l'aspectes i les propietats físiques, ens permet fer dos grans grups, els metalls i els no metalls. Per a distinguir uns dels altres anomenarem unes característiques que els fan diferents:

ELEMENTS METÀL·LICS

1
Tenen una brillantor característica

. 2

Són opacs i bons conductors de la calor i el corrent elèctric.

3

Solen ser sòlids a temperatura ambient i solen tindre punts de fusió elevats.

ELEMENTS NO METÀL·LICS

1
No tenen brillantor metàl·lic.

2

Són mals conductors de la calor i l'electricitat.

3

Els sòlids solen tindr epunts de fusió baixos i els líquids punts d'ebullició també baixos.

LA TAULA PeríÒDICA

En l'actualitat els elements es classifiquen en una taula o sistema pperiòdic, ordenats segons els calors dels seues nombre de protons. D'acord amb la taula períòdica actual, els elements es distribueixen en ella en columnes o grups (files verticals, hi ha 18) que són grups d'elements amb el mateix nombre d'electrons en l'ultima òrbita i amb propietats similars. D'altra banda, els elements que tenen un mateix nombre d'òrbites en la seua distribució electrònica, es situen en una mateixa fila horizontal o períòdica.

REGULARITAT D'ELEMENTS

CARÀCTER METÀLIC

El caràcter metàl·lic dels elements en la taula períòdica augmenta de dreta a esquerre, es a dir, aquest disminueix comforme augmenten els protons en la taula períòdica. Si agafem un grup el caràcter metàl·lic augmenta de dalt a baix, es a dir, augmenta amb el número d'òrbites.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES

1
El nombre de protons i electrons augmenta en la taula d'esquerra a dreta.

2

El nombre d'òrbiter augmenta de dalt a baix.

3

Alguns elements com es pot veure en la taula períòdica tenen propietats intermèdies entre els dos grups, anomenant-se semimetalls o metaloides.
AGRUPACIÓ DELS ÀTOMS EN LA MATÈRIA.
Els àtoms que formen els distints tipus de maèria poden aparreixer aïllats o units formant molècules o cristalls.

ATOMS AÏLLATS

Si en fixem , en general, els àtoms s'ajunten per a formar substàncies que coneixem, encara que hi ha elements en que els seues àtoms es presenten aïllats en la natura. Això és degut a que les seues configuracions electròniques són les més estables. Si mirem els elements del grup 18 ( heli, neó, argó, etc)comprovem que tots tenen l'última òrbita plena. Aquests grup d'elements tenen una estructra molt estable i el tindre l'última òrbita plena fa que estiguen e la natura aïllats i a temperatura ambient són gasosos. El fet de que sigue tan estables fa que no tinguen tendència a ajuntar-se amb altres elements ni amb sí mateixos, anomenant-se aquest grup gasos nobles o inherts.*Els altres elements, per contra, tracten de trobar l'estabilitat juntant-se amb altres elements per a tindre l'última òrbita plena, la qual cosa dona lloc als diferents cristalls i molècules de la natura.

MOLÈCULES

Tots els elements busquen l'estabilitat plenant la seua última òrbita, per tant, els elements que no la tenen s'ajunten amb altres per a compartir electrons i així plenar-la i estabilitzar-se formant una molècula

.EX1:

H₂ és la forma més comuna i estable de l'hidrogen en la natura, on s'uneixe dos àtoms per a estabilitzar-se. Compartint un electró els dos àtoms ja tenen ´'última òrbita plena i són més estables, per això, l'hidrogen apareix en la natura com a H_2.

EX2

Cl=17 Compartint dos electrons el clor s'estabilitza i ja té l'última òrbita plena, per això, apareix en la natura com a CL₂ En aquesta uníó d'àtoms que comparteixen electrons per estabilitzar-se es diu que els àtoms estan units per un enllaç electroestàtic que és el que manté els àtoms junts. Aquest enllaç que uneix àtoms per a estabilitzar-se s'anomena també enllaç covalent.

CARACTERÍSTIQUES DE LES MOLÈCULES

1 Poden estar constituïdes per àtoms iguals o distints. En el primer cas es trata de substàncies simples i en el segon de compostos. 2 Normalment les molècules estan aïllades o unides per forces molt dèbils per la qual cosa a temperatura ambient solen ser gasoses siguent les sòlides prou fràgils.

CRISTALLS

Els cristalls són substàncies sòlides en la majoria que tenen els àtoms ordenats de forma  que la seua estructura es repeteix tridimensionalment, com una xarxa en les tres direccions de l'espai. Alguns exemples de cristalls són la sal, el súcre o el gel. Tenim tres tipus de cristalls:

CRISTALLS

COVALENTS:

són similars a les molècules, ja ue comparteixen electrons els diferents àtoms, per aixòsón covalents. A diferència de les molècules, els cristalls covalents són substàncies sòlides on els àtoms s'uneixen compartint electrons i formant xàrxies tridimencionals extraordinariamen resistens en totes les direccions. Els sòlids així constituits són molt durs i les xarxes que els formen són molt grans, això es degut a que els electrons són compartits per molts àtoms.

CRISTALLS METÀL·LICS

La major part dels elements metàl·lics tenen àtoms que contenen un, dos o tres electrons en la capa més externa i per tant estan poc units al nucli atòmic, són poc estables. Si un conjunt d'àtoms d'aquest tipus s'ajunta pot arribar un moment que els electrons de l'última òrbita es mesclen amb altres, formant una xarxa en que no es sap massa bé a quin àtom perteneix l'electró, siguent compartint per més d'un. Els metalls són prou durs ja que els àtoms estan ordenats d'una forma molt compacta. Com que els electrons dels àtoms tenen prou mobilitat, els metalls són bons conductors de l'electricitat.

CRISTALLS IÒNICS:

els àtoms d'aquests cristalls arriben a l'estabilitat mitjançant la pèrdua o ganància d'electrons, que donen lloc a una última òrbita plena. Aquests àtoms amb càrregues negatives o positives s'anomenen ions, si tenen la càrrega positiva s'anomenen cations (Na+). En canvi, si tenen càrrega negativa s'anomenen anions (Cl-). El resultat de que tingun una càrrega positiva i altra negativa és que per atracció entre les càrregues oposades, els dos ions tendiran a ajuntar-se i també formaran xarxes basades en aquests tipus d'atracció.

MASSA MOLECULAR

La massa molecular de una substància o d'un simple compost és igual a la suma de les masses atòmiques relatives dels àtoms que apareixen en la seua fórmula.

CÀLCUL DE LA MASSA MOLECULAR

Per a saber la massa molecular d'un element hem de fixar-nos en el nombre màssic de l'element. Si és una molècula o un compost simiplement sumarem els nombre màssics dels element que el componen.

COMPOSICIÓ CENTESIMAL

La composició centesimal d'un compost es calcula per a saer el tant per cent en massa total que li correspon a cada element del compost. Després multiplicarem per 100.

%= massa element/massa compost x100

QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA I EL MOL

Com qeue els àtoms i les molècules són molt menuts, per a comparar quantitats d'àtoms i molècules, utilitzarem una magnitud específica anomenada quantitat de substància(n), siguent la seua unitat el mol. Segons es v determinar, un molt d'àtoms de qualsevol substància equival a 6.022·10²³ àtoms d'eixa substància. El mol també és aplicable a altres tipus de partícules com les molècules, ions, etc. Es a dir, sempre que tenim un mol de qualsevol substància, significa que tindrem 6.022·10²³ elements d'eixa substància. * Hi ha que tindre en compte que encara que tots els mols són iguals, no tots tenen la mateixa massa, ja que no pesa el mateix un mol de d'àtoms de clor que un de plata, perquè els àtoms són diefrents.

EQUIVALÈNCIA AMB LA MASSA

Per a passa mols a grams i grams a mols utilitzarem:

(n)= massa en grams/ massa molecular= m/M