Atenció Psicosocial en l'Àmbit Sanitari: Guia Completa

Necessitats d’Atenció Psicosocial

La capacitat d’escoltar, entendre i tenir habilitats socials per a una comunicació fluida i efectiva són crucials.

Agents en l’Atenció Sanitària

Pacients, personal sanitari i famílies. És important donar-los estratègies i eines per relaxar-se.

Estressors del Medi Hospitalari

L’hospitalització implica l’ingrés en un hospital per rebre assistència mèdica o quirúrgica, ja sigui per una nit o per un període més llarg.

Estressors que poden generar estrès:

• Adaptació a un nou context (espai, soroll, olors)
• Aïllament (separació de l’entorn social habitual)
• Despersonalització
• Pèrdua del control sobre la pròpia vida
• Pèrdua d’intimitat
• Limitació de la mobilitat
• Falta d’informació
• Procediments sanitaris

Resposta Conductual i Emocional

• Hostilitat: mostrar-se antipàtic, desagradable, agressiu, amb insults, crits o violència física contra objectes.
• Depressió: caiguda de l’estat d’ànim.
• Regressió: tornar a comportaments propis d’una etapa vital anterior ja superada.
• Abús: comportaments egoistes o exigents amb peticions o queixes constants.
• Confusió i desorientació: perdre’s per l’hospital.
• Refugi: aprofitar-se de la malaltia com a excusa per evadir-se.

Millorar l’Eficàcia Comunicativa

La comunicació és la seqüència d’actes que fan efectiva la transmissió o l’intercanvi d’informació.

• Codificació: transformar la informació que es pretén transmetre utilitzant signes o regles d’un codi.
• Emissió: enviar el missatge elaborat a la part receptora perquè circuli pel canal.
• Recepció: els sentits capten els missatges.
• Descodificació: saber els continguts que s’interpretaran segons el context.
• Retroacció o Feedback.

Qui comunica? Emissor. Com comunica? Canal i codi. A qui comunica? Receptor. Què comunica? Missatge. Com li responen? Feedback.

Comunicació Verbal i No Verbal

• Verbal: transmissió d’informació utilitzant codis lingüístics (comunicació verbal vocal, comunicació no vocal: llenguatge verbal escrit o signes).
• No verbal: transmissió d’informació mitjançant elements no lingüístics (gestos, imatges, sorolls).
• Parallenguatge: comunicació vocal no verbal.

La qualitat de veu (to, intensitat o volum), prosòdia (durada del missatge, entonació), fluïdesa (velocitat, ritme, pauses, silencis).

Cinèsica

Comportaments corporals i facials que transmeten informació sobre l’estat d’ànim i l’actitud del pacient.

L’expressió facial, el somriure, la mirada, els moviments corporals, la postura (acostament, retirada, expansió, contracció).

Proxèmica

Distància física:

• Íntima o corporal: 0,5m
• Personal o d’interacció: 0,5 o 1,5m
• Social o habitual: 1,5 o 3,5m
• Pública: 3,5m

Altres Tipus de Comunicació No Verbal

Tàctil, olfactiva, gustativa.

Barreres de la Comunicació

Impedeixen que el missatge s’elabori, es transmeti o s’interpreti correctament.

Barreres lingüístiques o semàntiques, psicològiques (creences, prejudicis), físiques (discapacitats), ambientals (soroll i interrupció), socioculturals.

Escolta Activa

Capacitat d’entendre el missatge i comprendre allò que es vol comunicar.

Donar temps, mostrar interès, parafrasejar, resumir.

Passiu: persona que es preocupa de satisfer als demés. Agressiu: oposat al passiu.

Empatia

Capacitat de posar-se en el lloc d’una altra persona.

Assertivitat

Capacitat d'expressar sentiments, emocions, pensaments propis de manera lliure i segura.

Tenir una bona autoestima, enfadar-se mai no és una bona opció, guardar les disculpes, no arraconar els altres, acceptar les crítiques i la derrota.

Gestió de Conflictes

Capacitat d’assolir acords satisfactoris per a les parts immerses en un desacord.

La Relació d'Ajuda

És un procés interactiu i col·laboratiu entre professionals i pacient per proporcionar els recursos que necessita per millorar les seves necessitats de salut.

L'Empoderament del Pacient

És un procés en què adquireix coneixements, habilitats i recursos per participar en decisions que afecten a la seva salut.

Principis de la Relació d’Ajuda

Respecte per la persona, personalització, promoció de l’autonomia, comunicació efectiva, disponibilitat, confidencialitat.

Fases de la Relació d’Ajuda

• Fase inicial o d’orientació: contacte o inici de la relació i identificació de la problemàtica.
• Fase intermèdia o de treball: confrontació i reestructuració (desenvolupament en el dia a dia), facilitació de l’acció (actuacions per entendre les necessitats de la persona).
• Fase final: guarició de la malaltia o alta mèdica.

Factors d’Alteració

Transferència (pacient al doctor) i contratransferència (doctor al pacient), pacient que diu mentides, psicopatologia sobreafegida.

Síndrome d’Esgotament Professional (Cremat o Burnout)

Estrès crònic per factors estressants emocionals i interpersonals en l’àmbit laboral.

L’estrès crònic, alteracions emocionals, reaccions psicosomàtiques, actituds agressives, absentisme laboral.

Despersonalització

Falta de recursos a causa de plantilles insuficients, problemes organitzatius, males condicions laborals, conflictes.

Mesura de l’Estrès

L’inventari de burnout de Maslach és un qüestionari de 22 ítems que mesura la freqüència i la intensitat del desgast professional.

L’Escala d’estrès d’infermeria presenta 34 situacions que poden causar l’estrès al personal d'infermeria a l'hospital.

Prevenció de la Síndrome d’Esgotament Professional

Tècniques de relaxació: procediment o mètode encaminat a controlar la pròpia activació fisiològica.

La respiració profunda o diafragmàtica, la relaxació muscular progressiva, mindfulness (tècnica basada en la meditació), risoteràpia (tècnica per aconseguir un riure natural).