Ascens i Caiguda de l'Autonomia Catalana (1914-1930)

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La Mancomunitat de Catalunya, una institució que agrupava les quatre diputacions provincials catalanes, es va constituir el 6 d'abril de 1914. El 1911, la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, va redactar un avantprojecte de Mancomunitat que fou presentat al govern liberal de José Canalejas. Els tràmits burocràtics, l'oposició de diversos partits espanyols antiautonomistes i els esdeveniments polítics en van fer difícil l'aprovació. El Congrés l'aprova el 1912, però el Senat no ho va fer. Després de l'assassinat de Canalejas, el Senat bloqueja el projecte. I fou el govern conservador que el 1913 aprova un decret que autoritza a les Diputacions Catalanes a mancomunar-se, però només amb fins administratius. Prat de la Riba en va ser el primer president fins que va morir el 1917, i després ho fou Josep Puig i Cadafalch. La Mancomunitat perdura fins que s'instaura la Dictadura de Primo de Rivera. El 12 de març de 1925 queda suprimida definitivament.

L'obra de la Mancomunitat

Estava organitzada en tres institucions bàsiques (Presidència, Consell Permanent o Govern i Assemblea General). Va dur a terme una important tasca centrada en:

• La constitució d'infraestructures
• L'assistència social
• La reforma de l'administració local
• L'obra cultural i la reforma educativa

També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives. Així mateix, va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana. També volia donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran.

Guerra del Marroc

Barranco del Lobo

Els rifenys van derrotar les tropes espanyoles. Es van obligar a molts soldats a anar al Rif, provocant protestes a Barcelona.

Annual

Es van dur a terme operacions per controlar els rifenys. Van iniciar un atac que va acabar amb la derrota de l'exèrcit i es va perdre tot el territori (el general Silvestre va fer una temeritat). La solució la trobaven en una dictadura militar. Es van fer unes investigacions sobre les responsabilitats, i es va elaborar l'Expedient Picasso que relacionava a Alfons XIII. Per impedir que es difongués, Primo de Rivera va dur a terme el cop d'estat.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Primo de Rivera declara l'estat de guerra i demana al rei Alfons XIII que el poder passi a mans militars. El rei accepta un Directori militar i suspèn el règim constitucional.

Justificacions del Cop d'Estat

• Inestabilitat i bloqueig del sistema polític
• Desprestigi derivat del frau electoral
• Por a una revolució social
• Perill de la fragmentació d'Espanya
• La guerra del Marroc i l'Expedient Picasso

Fases

Directori Militar (1923-1925)

• Suspensió del règim constitucional
• Dissolució de les cambres legislatives
• Cessament de les autoritats civils
• Prohibició de les activitats dels partits polítics i sindicats
• Militarització de l'ordre públic i repressió de comunistes i anarquistes

Elabora un Estatut Municipal i un Provincial per eliminar el caciquisme i va dissoldre els ajuntaments, que van ser substituïts per juntes. En aquesta etapa, Primo de Rivera es centra en el conflicte del Marroc. El 1925, amb França, organitza el Desembarcament d'Alhucemas, que va ser un gran èxit militar. El 1927 acaba l'ocupació del protectorat.

Dictadura Civil (1925-1930)

S'incorporen alguns civils. A partir del 1926 es va institucionalitzar el règim. Hi va haver una influència del feixisme italià. El 1927 es crea l'Assemblea Nacional Consultiva. Es crea la Unión Patriótica, per donar suport a la Dictadura.

Política Econòmica i Social

Programa de foment de l'economia industrial i d'infraestructures. Creen monopolis. En el terreny agrari es promou el regadiu. El 1929 es crea l'Exposició Internacional a Barcelona. En el terreny social estableix un model de regulació del treball per eliminar conflictes laborals, integrar els sectors més moderats del moviment obrer i repressió de les organitzacions més radicals. Creació de l'Organització Corporativa Nacional, que regulava conflictes laborals, reglamentava els salaris i les condicions de treball. Anarcosindicalisme i comunisme perseguits.

Política anticatalana

S'aboleix la Mancomunitat, clausura d'institucions catalanistes, prohibició de manifestacions en català, la bandera, l'11 de setembre i els Jocs Florals. Censura de premsa i llibres.

Oposició a la dictadura

Líders de partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes i intel·lectuals. FUE (sindicat universitari), Alianza Republicana, invasió de l'armada catalana a Prats de Molló, FAI (Federació Anarquista Ibèrica).

Caiguda de Primo de Rivera

Alfons XIII retira la confiança a Primo de Rivera. El 1930, Primo de Rivera dimiteix i Dámaso Berenguer el substitueix (Dictablanda). Republicans i catalanistes d'esquerres elaboren el Pacte de Sant Sebastià. El 1931 Berenguer és substituït per l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, que convoca eleccions municipals, provincials i legislatives.