L'Art a Través dels Temps: Del Neoclassicisme al Romanticisme

Què és l'art?

• Etimologia: art, del llatí ars, habilitat o artesania.
• Art: procés o producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
• Artefacte: coses fetes per l’habilitat humana.
• Artesà: persona experta en fer determinades coses.
• Artista: persona que fa obres d’art.

Segles XVIII, XIX i XX:

• Focus principal: qualitat estètica i percepció de la bellesa.

Finals del segle XIX - actualitat:

• Canvi d'enfocament: de l'anàlisi formal de la bellesa a la interpretació del significat.
• Nous punts de vista: ideològic, cultural, econòmic, sociològic, etc.
• Allunyament de la tradició clàssica grecoromana.

Concepte modern de bellesa en l'art:

• La bellesa es considera subjectiva i cultural, variant en temps i espai.
• Ja no es veu com un atribut essencial de l'art.

Nou èmfasi en l'art:

• Originalitat i imaginació prenen protagonisme.
• Valoració de l'enginy i la creativitat de l'artista. La creativitat no és un atribut universal de les obres.

Objectius de la història de l'art:

• Estudiar els valors estètics predominants en cada civilització.
• Compilar sistemàticament els llenguatges formals de cada època.
• Definir estils i tendències agrupant obres amb característiques similars.

Metodologies d'estudi:

• Formalistes: enfocades en l'aspecte plàstic.
• Iconogràfiques: centrades en el tema.
• Iconològiques: busquen interpretar el tema.
• Sociològiques: examinen aspectes socials.
• Tècniques: analitzen qüestions tècniques.
• De gènere: estudien perspectives de gènere.

L'art com a document social:

• Les obres d'art informen sobre la història, cultura i civilització d'una època.
• Són essencials per comprendre el passat.

Els museus i l'art:

• Espais per conservar, exposar, divulgar i estudiar obres d'art.
• Poden ser públics o privats.
• Els museus públics sorgeixen a finals del segle XVIII.
• Els museus privats estan vinculats a col·leccions particulars i artistes.
• Aparició de museus d'art contemporani i centres d'art a finals del segle XX.

Classificació tradicional de les belles arts:

• Arts majors: arquitectura, escultura, pintura, dibuix, gravat, mosaic.
• Arts menors: miniatura, orfebreria, tapís, ceràmica, vidre, mobiliari, moda.
• Noves manifestacions: derivades de la tecnologia i l’ampliació del concepte de l’art (net.art).

Urbanisme:

• Definició: disciplina que estudia la configuració de tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques a l'espai.
• Urbanisme puntual: places i espais públics a les ciutats.
• Urbanisme de ciutat: crear una xarxa de carrers connectats perquè el disseny de la ciutat sigui coherent.
• Urbanisme de paisatges o jardins: organització coherent d’uns espais complementaris d’una vila, un palau o un parc urbà, a l’interior de la ciutat, destinats a l’oci, el descans o el contacte amb la natura.

Arquitectura:

• Definició: art de projectar i construir edificis o espais per a l'ús de les persones, amb voluntat estètica.
• Qualitats que ha de tenir una obra segons Vitruvi: fermesa (solidesa i resistència), utilitat (finalitat) i elegància (harmonia i bellesa).
• Tipologies:
  • Arquitectura civil: domèstica, lúdica, institucional, commemorativa, comercial i d’infraestructures.
  • Arquitectura religiosa: destinada principalment al culte (temples, esglésies, catedrals...).

Plàstica:

• Definició: engloba totes les manifestacions pictòriques i escultòriques.

Escultura:

• Pensada per ocupar un espai determinat.
• L'artista considera una sèrie de factors (punt de vista, distància de l'espectador...).
• Tècniques:
  • Modelatge: es treballa amb materials mal·leables, com la cera, el guix o l’argila.
  • Talla: rebaixar material d’un bloc de pedra, marbre o fusta.
  • Buidatge: permet obtenir un motlle a partir d’un model en cera o d’un altre material mal·leable per reproduir l'escultura (metall, bronze).
• Tipus d'escultura:
  • Exempta/completa: únic punt de vista òptim / diversos punts de vista.
  • En relleu: diferents relleus per aconseguir perspectiva i profunditat.

Pintura:

• Suports:
  • Pedra (art parietal): pintures rupestres.
  • Fusta (taula).
  • Tela o teixit (llenç).
  • Mur (pintura mural): tècniques: tremp i fresc.
  • Altres: coure, llautó, zinc, pissarra, vidre.
  • Pergamí (art de la il·luminació): miniatures.
  • Paper, cartró, cartolina.
• Elements bàsics per aconseguir el color:
  • Pigments: donen color a la pintura.
  • Aglutinant: uneixen els pigments, els mantenen junts.
• Tècniques pictòriques tradicionals:
  • Fresc: pintura sobre paret humida que s'asseca amb ella.
  • Tremp: pigments barrejats amb ou o cola.
  • Oli: pigments barrejats amb oli.
  • Aquarel·la: pintura transparent amb aigua sobre paper blanc.
  • Gouache (guaix o aiguada): com l'aquarel·la, però més espessa i opaca.
  • Encàustica: pintura amb cera d'abella calenta.
• Tècniques modernes (segle XX):
  • Pintura matèrica.
  • Collage.
  • Acrílic.
  • Laca.
• Característiques de les tècniques modernes:
  • Ús de materials i objectes no tradicionals.
  • Experimentació artística.
  • Noves mescles sintètiques.

Dibuix:

• Fase prèvia a la realització artística.
• Segle XVIII: caràcter individualitzat, element artístic.
• Tècniques: a llapis i a tinta, el carbó i la sanguina, el pastel i la cera.

Gravat:

• Característica principal: seriació, possibilitat de fer moltes còpies.
• Suport: paper o teixit.
• Per estampar el dibuix: premsa.
• Mètodes d’impressió:
  • Xilografia:
    • Tipus: impressió en relleu.
    • Superfície: fusta.
  • Gravat al buit o calcografia:
    • Tipus: Impressió en buit.
    • Superfície: generalment coure.
    • Procés: acció corrosiva d'àcid en parts no protegides.
  • Litografia:
    • Tipus: impressió planogràfica.
    • Superfície: inicialment pedra.
    • Procés: dibuix amb llapis gras, fixat amb solució àcida.
  • Serigrafia:
    • Tipus: impressió per plantilla.
    • Procés: transferència de color a través de matriu de seda.
  • Esgrafiat:
    • Tècnica: incisions sobre la superfície.
    • Aplicacions: murs, ceràmica, làpides, manuscrits.

Altres tipologies artístiques:

• Miniatura (art de la il·luminació), vitrall, mosaic i ceràmica.

Les arts escèniques:

• Teatre, dansa, música i arts visuals.
• Dos factors en comú: lloc concret (normalment un espectacle) i moment determinat. Arts efímeres (cada actuació és irrepetible i no perdura, és en el present).
• Figura més important: intèrpret (actor, cantant, ballarí…), però altres personatges secundaris. Arts col·lectives.
• Arts escèniques a l'antiga Grècia: comèdia, tragèdia i drama tràgic.

Cinema:

• Invenció: pels germans Lumière el 1895.
• Característiques: integració d'imatge, música i paraula.
• Elements tècnics: moviments de càmera, enquadraments, punts de vista, recursos de llum i escenografia creen un llenguatge propi.

Cartellisme:

• Aparició: finals del segle XVIII.
• Vinculació: molt relacionat amb la publicitat.
• Característiques: fusió d'imatge i paraula per transmetre significats clars i directes.

Vídeo:

• Aparició en les arts: segona meitat del segle XX.
• Versatilitat creativa: manipulació d'imatges noves o editades; provoca reflexions sobre el poder comunicatiu de les imatges.

Vídeoart:

• Presència en museus: ha canviat la interacció tradicional amb les obres d'art.
• Participació de l'espectador: fomenta una participació més activa.
• Aparició: segle XXI.
• Característiques: substitució de tècniques artístiques mecàniques per digitals (major participació de l'espectador). Accés a obres a través de galeries en línia, trencant el concepte de museu tancat.

Neoclassicisme

Inici de l'Edat Moderna: caiguda de Constantinoble (1453) - descobriment d'Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa (1789).

Canvi: Déu no és el centre de tot, ho és l'home, i això canvia l'art.

Context històric i social: la Il·lustració

• Il·lustració: corrent filosòfic que defensa el progrés, el racionalisme i el liberalisme.
• No hi ha data exacta d'inici, però es desenvolupa al llarg del segle XVIII, coexisteix amb altres moviments; final: guerres napoleòniques.
• Expansió per Europa.
• Aparició a França, al Regne Unit i Alemanya (finals del segle XVII), amb expansió a altres parts d’Occident (segle XVIII).
• Pensament il·lustrat: influeix en la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.
• Principis fonamentals:
  • Racionalisme: intel·ligència, raó i lògica.
  • Felicitat a través de la llibertat: felicitat entesa com a llibertat, propietat privada i igualtat.
  • Laïcisme: filantropia (amor a l'home, per l'home).

Revolució Francesa:

• Canvis polítics i socials: promoció de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
• Reacció contra l'opressió de la monarquia.
• Revolució: Primera República Francesa.
• Idees i conseqüències:
  • Nacionalisme: identitat, autonomia i orgull d’una nació (tradicions, història compartida…), que provoca canvis al mapa polític d'Europa.
  • Democràcia: el poder recau en el poble, dret a vot i a elegir representants, divisió de poders per a la protecció de les llibertats i els drets ciutadans.
  • Idees liberals: divisió de poders, llibertats i drets, democràcia…
  • Pèrdua d'influència de l'aristocràcia i l'església: les revolucions burgeses debiliten l'aristocràcia.

Revolució Industrial:

• Comença a mitjans del segle XVIII a Anglaterra.
• Canvi en els mètodes de producció: urbanització i industrialització.
• Pas de la producció manual a la producció en sèrie, màquines, tecnologies…
• Noves classes socials: burgesia industrial (classe dominant amb poder econòmic) i proletariat (classe obrera, amb condicions precàries).

Avenços científics i tècnics:

• Avenços en medicina, teoria de l’evolució, màquina de vapor…

Despotisme il·lustrat:

• Concepte polític que sorgeix durant la segona meitat del segle XVIII a Europa.
• Monarquies absolutistes que adopten algunes idees de la Il·lustració però sense cedir poder: “Tot per al poble, però sense el poble”.

• Espanya:
• Constitució de 1812 (liberalisme): inestabilitat i guerres civils.

Neoclassicisme:

• Meitat del segle XVIII - meitat del segle XIX.
• Conseqüència de la Il·lustració.
• Il·lustració: corrent filosòfic; neoclassicisme: corrent artístic.
• Es basa en la tradició clàssica, amb un esperit polític, no estètic.
• Característiques principals:
  • Reacció contra el barroc i el rococó (imaginació): busca simplicitat, racionalitat i equilibri.
  • Inspirat en l'antiga Grècia i Roma (no imitació, sinó adaptació): temes clàssics adaptats a fets actuals.
  • Academicisme: ajustar-se a unes normes establertes per l’acadèmia.

Escultura:

• Característiques:
  • Idealització de la forma humana: ideal de bellesa i perfecció.
  • Naturalisme i realisme en les escultures.
  • Temàtica clàssica (déus, herois, mites…).
  • Simetria, equilibri, proporcionalitat i refinament en els detalls.
  • Expressió serena.
• Materials: marbre i bronze.
• Gèneres més destacats: retrat, monuments públics i funeraris.
• Escultors destacats: Antonio Canova, Bertel Thorvaldsen…

Pintura:

• Inspiració en el Renaixement per la falta d'exemples pictòrics clàssics.
• Academicisme: escola d’art.
• Perspectiva lineal (pla únic).
• Predomini del dibuix i colors purs.
• Temàtica clàssica amb valors heroics i moralitzants.
• Principals pintors: Jacques-Louis David, Anton Raphael Mengs, Jean-Auguste-Dominique Ingres…

Romanticisme

Referents històrics:

• Revolució Francesa i Revolució Industrial: triomf de la burgesia i aparició del proletariat.
• Revolucions socials a França: revolucions burgeses i obreres.
• Conseqüències: fi de l'absolutisme monàrquic, consolidació de la burgesia i creixement urbà i demogràfic.
• Nous moviments socials: socialisme i anarquisme, moviments revolucionaris.

Localització i evolució artística:

• Origen: Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII.
• Reacció al racionalisme i al neoclassicisme: més importància al sentiment.
• Ruptura amb la tradició i la jerarquia cultural.
• Expansió: influència en totes les arts, París com a centre de referència.

Característiques:

• Subjectivitat: sentiments, estats d’ànim (por, passió, bogeria…).
• El sublim: bellesa com a ideal de grandesa absoluta (incomparable).
• Naturalesa: el paisatge tenia una lectura psicològica, el món interior del protagonista.
• Nacionalisme: identitat, sentit de pertinença.
• Nostàlgia del passat: idealitzar èpoques anteriors.
• Individualisme: expressió del “jo”, reconeixement de la identitat individual.
• Geni incomprès: geni romàntic que es destaca per la seva imaginació, creativitat i vida turmentada.
• Caràcter oníric: somnis, malsons, fantasies, temes tabús i foscos.

Literatura:

• Autors destacats: Goethe, Walter Scott, Victor Hugo, Lord Byron.
• Autors espanyols: José de Espronceda (El estudiante de Salamanca) i José Zorrilla (Don Juan Tenorio).
• Catalunya: el romanticisme es reflecteix en la Renaixença (moviment cultural catalanista que reivindicava l’ús de la llengua catalana), en un context relacionat amb la industrialització i la revolució liberal.
• Característiques: reivindicació del “jo” (experiències personals), sinceritat i exploració emocional.

Pintura:

• Gran diversitat estilística: individualisme i nacionalisme (cada artista reflectia la seva pròpia visió) i llibertat creativa (oposició a l'academicisme).
• Dues grans tendències: barroca (predomini del color i dinamisme) i classicista (predomini del dibuix).
• Creació de petits grups de pintors: prerafaelites i natzarens.
• Temes: gènere històric (fets contemporanis i importants), gènere del paisatge (naturalesa, escenaris exòtics…) i temàtica religiosa (menys important, natzarens i prerafaelites).
• Característiques:
  • Expressió emocional, sentiments.
  • Temes: política, temes d'actualitat, exotisme, fantasia…
  • Dinamisme, moviment, gran format, moviments dramàtics…

Autors a Espanya:

• Francisco de Goya: primer neoclassicisme i després romanticisme, evolució i canvis.
  • Primera etapa (final del segle XVIII): formació i introducció a la cort, temàtica religiosa, neoclassicisme, cartons per a tapissos (obres costumistes).
  • Segona etapa (final del segle XVIII - inici del segle XIX): es queda sord, introspectiu, pintor del rei (retrats de la família reial, realisme, no idealització), gran llibertat en la temàtica religiosa.
  • Tercera etapa (inicis del segle XIX): impactat per les guerres napoleòniques, sèrie de gravats “Els desastres de la guerra”, pintures de guerra, crueltat…
  • Quarta etapa (primer quart del segle XIX): exili a Manzanares, pinta en les parets d’una casa les “Pintures negres” (visions fosques, al·lucinacions), acaba la seva carrera amb “La lletera de Bordeus” (precursor de l'impressionisme).

Romanticisme a Anglaterra:

• Heinrich Füssli: temàtica onírica, temes tabús, surrealisme.
• William Blake: fantasia, figures fortes, pinta el que sent, abstracte…
• William Turner: paisatgisme anglès, llum, color i atmosfera.
• Prerafaelisme: mitjans del segle XIX, art renaixentista anterior a Rafael, gran importància al dibuix, temes medievals, quotidians i literaris, bellesa visual.

Romanticisme francès:

• Impactant, dinamisme, color intens, moviment i gestos dramàtics, ús de diagonals, pinzellada solta.
• Pintors:
  • Géricault: temes de la vida quotidiana (fets heroics), gent del poble, temes d’actualitat, El rai de la Medusa (pintura important: tema d'actualitat, naufragi d'un vaixell amb persones abandonades).
  • Delacroix: La mort de Sardanàpal (exotisme, tema actual, dinamisme, colors intensos…); La llibertat guiant el poble.

Romanticisme alemany:

• Friedrich: paisatges tenebrosos i persona d’esquenes, visió metafòrica del paisatge que serveix per mostrar l’estat d’ànim del pintor, contemplació de la natura, sentiments…
• Natzarens: grup petit d’artistes, pintura de temàtica religiosa, influenciada pel catolicisme i la pintura italiana del Renaixement pels seus valors, destaca la línia perfilada.

Escultura:

• Expressió emocional i representació de temes personals, històrics i mitològics.
• Reacció artística al racionalisme neoclàssic.
• Asimetria i irregularitat per transmetre emocions intenses.
• Escultures de metalls.
• Característiques:
  • Obres inacabades i imperfectes.
  • Expressió emocional: emocions intenses, llums i ombres, expressivitat.
  • Temes personals i històrics: herois, figures emblemàtiques…
  • Individualitat: importància de la creativitat personal.
  • Asimetria: asimetria i irregularitat.
  • Obres complexes i dinàmiques: moviments dràstics, emocions…
  • Narrativa i drama: històries i representació de moments dramàtics.
  • Detalls realistes: connexió amb l'espectador.
  • Passió: amor, intensitat, heroisme, sofriment…
  • Sublim: maximitzar emocions, expressions…
  • En relleu i algunes fetes de metall.
• Autors: François Rude, Antoine-Louis Barye, Jean-Baptiste Carpeaux, Antoine-Augustin Préault…