Art Romànic i Gòtic a Catalunya: Anàlisi i Història

Portal de Ripoll: Majestuositat Romànica

El portal del monestir de Ripoll, manat construir per Guifré, presenta un alt relleu d'un taller d'Eróselló (influït per Itàlia). Destruït al segle XIX i restaurat per Élie Rogent, recorda a un arc de triomf per la seva forma rectangular amb una porta al bell mig, coberta amb arquivoltes amb motius vegetals, geomètrics i símbols del zodíac, juntament amb elements figuratius i la màndorla del timpà. Els temes es distribueixen en frisos superposats, representant escenes de la Bíblia de Ripoll. El Pantocràtor està envoltat per quatre àngels al fris superior, i les figures del Tetramorf en els dos primers registres, amb els 24 ancians apocalíptics i 22 benaventurats als laterals. Les figures inclouen el Salvador, àngels, cicles de Moisès i David, i la batalla de Gariam.

El significat segueix un sentit ascendent de la simbologia: l'infern al sòcol, els éssers vius al sisè registre, les classes socials al cinquè, històries de l'Antic Testament al quart i tercer, i Crist en majestat a dalt. La funció és ser considerat com un arc de triomf erigit a la glòria de Crist, amb una intenció didàctica, recordant al creient la presència de Déu.

Sant Vicenç de Cardona: Romànic Català

Sant Vicenç de Cardona, d'autor desconegut, és un exemple clau del romànic català. Construïda durant l'etapa del primer romànic, l'església presenta una planta basilical amb nau central i dues laterals, transsepte, tres absis i una cripta. Se sustenta amb murs i pilars, amb un edifici voltat i un creuer amb cúpula visible com un cimbori octogonal exteriorment. L'exterior mostra volums ordenats amb organització geomètrica, destacant la línia recta (excepte en els absis). L'interior està distribuït clarament, amb la nau central el doble d'ampla que les laterals, finestrals que proporcionen lluminositat i una cripta. És molt representativa del romànic català, amb poca decoració escultòrica per equilibrar significat i funció. No està pensada a escala humana, sinó integrada en l'entorn. Abandonada l'any 1000, s'hi instauren les regles de la canònica d'Aquisgrà i s'acaba el 1040. Va ser un centre cultural i convertida en caserna el 1794.

Santa Maria d'Àvia: Pintura Romànica

Santa Maria d'Àvia, d'autor desconegut i del segle XIII, és una pintura romànica realitzada amb la tècnica del tremp d'ou amb claredats i estucats. Actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A Catalunya també podem trobar pintures sobre taules que serveixen per ornar l'altar. La composició es divideix en cinc parts ben diferenciades, presidida per la central (la Verge sostenint l'infant), amb una figura molt humanitzada. Al voltant de la central hi ha compartiments amb escenes de la Mare de Déu i Jesús presentat al poble, l'anunciació i la visita, el naixement i l'epifania, disposades simètricament sense perspectiva. Els elements plàstics inclouen tècniques complementàries (estucat), aplicació de vernís transparent tenyit de groc, fons monocrom i contrastos de blanc i vermell als laterals amb la intensitat metàl·lica, creant una sensació d'equilibri i moviment. L'estil es caracteritza per figures fines i allargades, dominades per la frontalitat, vestidures riques i trets típics orientals. S'observen trets característics de la pintura romànica.

El significat i la funció resideixen en la Verge i l'infant que presideixen el front, amb una mida superior a la resta (establint jerarquies). Els laterals es divideixen en dues parts (escenes de la Mare de Déu i Jesús), tractant de traduir en imatges la vida de Maria seguint la tradició plàstica (encàrrec i pagament per l'església), amb funció decorativa i per captar l'atenció dels fidels.

Tapís de la Creació de Girona: Gènesi en Llana

El Tapís de la Creació de Girona, de la meitat del segle XII, té com a tema Crist en actitud de benedicció i escenes del Gènesi. Analitza episodis de la creació del món, amb influències del món romà i carolingi. L'artista coneix el món clàssic i respecta les conviccions dictades per l'església. Utilitza llana molt fina i colors vius (vermell, blau, verd), amb uniformitat en el fons (vermell). Tot gira al voltant del Pantocràtor (8 escenes). El primer registre mostra la creació del firmament, la creació d'Adam i la creació dels animals. El segon registre inclou faixes laterals i superiors amb els mesos de l'any i les estacions. El tercer registre (part inferior) representa la invenció de la Santa Creu, entre el primer i segon elements murals (4 vents). La composició és oberta amb figures planes, sense perspectiva, volum, paisatge ni elements arquitectònics. Predomina el símbol sobre la realitat, reproduint vivències religioses no reals. Al centre del Pantocràtor es llegeix "Déu va dir que faci la llum...", inspirat en miniatures bíbliques i amb antecedents orientals. El vermell potser és per una cortesia. La seva funció era tapar l'armari de la sagristia.

Absis de Sant Climent de Taüll: Teofania Romànica

L'absis de Sant Climent (romànic, bíblic, taüll, actua a Menal) es caracteritza per subordinar-se a l'arquitectura. Els interiors es recobrien amb pintures murals (una capa d'arrebossat, un dibuix preparatori i una altra capa d'arrebossat). El programa iconogràfic era triat per qui pagava i encarregava l'obra. L'epifania (substància de Crist per la Verge) i els murs laterals mostren temes de l'Antic i Nou Testament, mentre que les criptes presenten temes de vides de sants. El mur occidental representa el judici final. Els elements plàstics inclouen cantons remarcats per dibuixos gruixuts, predomini de la línia corba a l'absis i colors intensos. La composició inclou un Pantocràtor, apòstols i àngels. Al cilindre, la Verge i sants. No es va fer el tercer cilindre. Al costat de la imatge central, a la part superior, hi ha un serafí i un querubí, i a la inferior medallons amb símbols dels quatre evangelistes. A les parets cilíndriques hi ha figures dretes (Sant Tomàs, Bartomeu, la Verge, Sant Joan i un no identificat). El corrent italo-bizantí es veu en l'hieratisme, reminiscències aràbigues, presència de miniatures mossàrabs i punts de contacte amb els timpans de mosaic. El significat i la funció resideixen en l'interior de l'ametlla mística, amb la mà dreta beneint i l'esquerra sostenint el llibre de les escriptures, mirada fixa i pintura antinatural. El tema és religiós (teofania). Les influències inclouen Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i San Baudelio de Berlanga (Sòria).

Art Gòtic a Catalunya: Context i Característiques

L'art gòtic, originari del nord de França al segle XII, es va estendre per l'Europa occidental. Als segles XI i XII, les ciutats i la burgesia van guanyar importància. El segle XIII va ser l'època de les catedrals, promogudes pels bisbes i monarques. El segle XIV va patir crisis per males collites, l'aparició de les universitats i la secularització de la cultura, amb una societat més refinada i amable. Els ordres religiosos inclouen franciscans, dominics i benedictins. La classificació inclou gòtic inicial, ple i tardà. La catedral és l'edifici més emblemàtic. El gòtic a Catalunya sorgeix al segle XIII, amb la configuració de la Corona d'Aragó formada per Catalunya, Aragó, València i Mallorca. Amb la mort de Pere II, la força dels reis catalanoaragonesos finalitza. La conquesta de Palma va ser el 1229 i la de València el 1238. L'arquitectura gòtica busca l'interior d'un espai únic, buidant els murs i utilitzant la volta de creueria quatripartida coberta de fusta a doble vessant. Les esglésies són d'una sola nau, amb tendència a la igualtat d'alçada a les tres naus. L'escultura presenta imatges devocionals, flanquejades per la Verge i Sant Joan, amb materials com fusta, pedra i marbre. Els llocs per a l'escultura són les portades de les catedrals i els braços del transsepte, amb timpà apuntat, torres, gàrgoles i galeries altes. Les portalades presenten un programa iconogràfic del judici final, amb el mainell amb apòstols, Crist beneint, la Verge amb el nen i 24 ancians apocalíptics.

L'art romànic internacional es desenvolupa entre els segles X i XII, una època d'epidèmies, augment demogràfic al camp i l'aparició d'una nova classe social, la burgesia. Els pelegrinatges a Roma i Jerusalem obren noves vies de comunicació (Santiago de Compostela), i neixen les croades. La societat occidental entra en contacte amb el món bizantí, sorgeixen 12 heretgies, es renoven els estudis clàssics i es consoliden les llengües romàniques. El sistema feudal i la por de l'any 1000 provoquen un profund esperit religiós. L'escultura presenta temes com crucifixos, verges i davallaments, amb imatges de devoció i manca de comunicació entre la Verge i el fill. Els personatges del davallament inclouen Crist, la Verge, Sant Joan, Sant Josep, Nicodem, i els dos lladres. L'arquitectura de les esglésies presenta absis cap a l'est, façana a l'oest, transsepte al nord, absis circular i deambulatori, amb coberta de volta de canó amb arc de mig punt.

Santa Maria del Mar: Gòtic Mediterrani

Santa Maria del Mar, obra de Berenguer de Montagut i Ramon Despuig (1329-1383), és de tipologia religiosa i utilitza pedra i vidre. No és gòtic francès ni castellà, sinó mediterrani. Utilitza els mateixos elements estructurals (creueria i ogives) però amb una nova concepció d'espai i llum. La planta no té creus, però sí deambulatori. La nau central té quatre trams quadrats separats de les laterals per pilars de planta octogonal. Els elements de suport són els pilars, més junts a la girola (reparteixen millor el pes de la coberta). L'amplada i separació entre pilars és de 13 metres. No té arcbotants, substituïts per contraforts. A l'espai exterior domina la línia horitzontal, sense agulles. La construcció va durar 54 anys i va necessitar l'ajuda de mercaders i armadors (donant diners). Hi ha la llegenda de Santa Eulàlia enterrada aquí. El 1378 hi va haver un incendi i es va reconstruir per Guillem Metge. El 1472 hi va haver un terratrèmol. La seva funció és ser una església parroquial dedicada a la Verge del Mar, amb una funció religiosa que conjuga racionalitat geomètrica i espiritual. El model i la influència recullen la tradició del segle XIII del Cister, amb austeritat decorativa i racionalitat.