Art Romànic i Gòtic: Arquitectura, Escultura i Pintura

Arquitectura Romànica

Materials: Pedra

Concepte i funció:

• Religiosa: L’església era el centre de la vida espiritual i els monestirs, aïllats i autosuficients, buscaven el contacte amb Déu i l’autosuficiència.
• Evangelització: L’Església es va ruralitzar per estar més a prop de les comunitats camperoles

Esglésies romàniques:

• Planta de creu llatina: Formada per una nau longitudinal i un transsepte que genera la forma de creu.
• Capçalera amb absis: Solen tenir absis semicirculars a la capçalera i absidioles.
• Voltes:
  • Volta de canó (arcs de mig punt) a les naus principals.
  • Volta d’aresta o cúpules sobre el creuer.
• Murs gruixuts i robustos: Amb poques finestres petites que generaven un ambient fosc i recollit.
• Arcs de mig punt: Tant en portes, finestres, i estructures de suport.
• Decoració escassa: Basada en elements simbòlics i religiosos.

Els monestirs:

• Distribució dels espais:
  • Claustre: Pati porticat que connectava les diferents parts del monestir i era el cor de la vida monàstica.
  • Església: Epicentre espiritual on es resava diverses vegades al dia.
  • Refectori: Menjador dels monjos.
  • Biblioteca: Conservació i còpia de manuscrits.
  • Habitacions: Dormitoris dels monjos i estances per als viatgers (hostatgeria).
  • Altres espais: Celler, cuina, sala capitular, cementiri i habitatges dels servents.
• Autosuficiència: Incloïen hort, molí, celler, i terres pròpies treballades per pagesos i servents.

Altres característiques arquitectòniques:

• Torre campanar: Sovint al centre o a la façana, simbolitzant la connexió amb el cel.
• Façanes i portals:
  • Pòrtics decorats amb escultures de temàtica religiosa.
  • Relleus amb figures jeràrquiques i simbòliques.
• Columnes i capitells: Decorats amb motius geomètrics, vegetals o bíblics.

Escultura Romànica

Temes principals:

• Religiosos: Inspirats en la Bíblia i la litúrgia, amb la finalitat d’educar i transmetre el missatge cristià.
• Imatges simbòliques:
  • Crist com a jutge suprem.
  • Escenes del Judici Final.
  • Representacions de la Mare de Déu amb Jesús Nen.
  • Escenes de la Crucifixió.

Característiques:

• Figures hieràtiques: Rígides i solemnes, amb poca expressivitat per reflectir la transcendència espiritual.
• Geometrització i simetria: Predomini de formes geomètriques en el disseny de figures.
• Horror vacui: Tendència a ocupar tot l’espai disponible amb figures i decoracions.
• Perspectiva jeràrquica: La mida de les figures varia segons la seva importància (com més important és la figura, més gran és).
• Absència de perspectiva real: Escenes planes, sense fons arquitectònics ni paisatgístics.
• Policromia: L’escultura estava pintada amb colors vius per donar-li més expressivitat i visibilitat.

Escultura en relleu:

• Relleus arquitectònics: Sobretot a les portals d’esglésies i monestirs, amb escenes bíbliques i elements decoratius.
• Integració amb l’arquitectura: L’escultura era subordinada a l’edifici, adaptant-se a les formes dels capitells, arquivoltes, timpans i altres elements.
• Escultura exempta: Mare de Déu de Montserrat / Mare de Déu de Núria.

Pintura Romànica

Relacionada amb l'arquitectura

Temes principals:

Religiosos i didàctics (Crist en majestat, la Mare de Déu, escenes bíbliques i vida dels sants).

Característiques:

• Figures rígides, solemnes i hieràtiques.
• Absència de realisme i profunditat.
• Perspectiva jeràrquica: més importància, més mida.
• Horror vacui: espais completament plens.
• Ús de colors vius i plans (policromia intensa).

Tècniques i suports:

• Fresc: murals en absis i murs d’esglésies.
• Tremp: pintures sobre taula (frontals d’altar).

Exemples destacats:

• Pantocràtor: Crist com a jutge suprem.
• Figures de sants i apòstols.
• Tetramorf: símbols dels evangelistes: Mateu (àngel), Marc (Lleó), Lluc (Brau), Joan (Àguila). Estan a l'absis al voltant del Pantocràtor.

Arquitectura Gòtica

Característiques generals:

• Arc ogival o apuntat: Substitueix l’arc de mig punt romànic, permetent construccions més altes i estilitzades.
• Volta de creueria: Distribueix el pes cap als punts de suport, fent les estructures més lleugeres.
• Arcbotants i contraforts: Suports externs que permeten alleugerir els murs i elevar els edificis.
• Grans finestrals i vitralls de colors: Inunden l'interior de llum i creen un efecte espiritual.
• Portalada gòtica: Hereta elements del romànic, com la decoració escultòrica, però amb més detall i naturalisme.
• Planta de creu llatina: Es manté la disposició bàsica heretada del romànic.

Elements característics:

• Gàrgoles: Elements decoratius i funcionals per desguassar l’aigua de pluja.
• Vitralls: Motiu ornamental destacat, amb funció narrativa i espiritual.
• Altura i verticalitat: Un tret essencial que dona sensació d'elevar-se cap al cel.

Arquitectura civil:

Prioritzen la funcionalitat i sovint tenen un estil més horitzontal.

Edificis emblemàtics:

• Castells: Castell de Bellver (Palma).
• Palaus: Palau de la Generalitat (Barcelona).
• Drassanes: Drassanes de Barcelona.
• Llotges: Llotja de València o Palma.

Escultura Gòtica

Context i funció:

L’escultura gòtica tenia una funció principalment didàctica i religiosa, per explicar històries de la Bíblia i acostar-les als fidels. Va aparèixer sobretot en catedrals i esglésies, però també en palaus i altres edificis civils.

Característiques generals:

• Buscar el naturalisme.
• Objectiu transmetre sentiments i emocions, es veurà en les expressions facials i els gestos de les figures.
• S’introdueix l’ús de la perspectiva, cosa que permet representar escenes més profundes i realistes.

Figures religioses principals:

• Crist crucificat: Es representa el patiment i el dolor amb gran detall.
• La Mare de Déu: Es presenta com una figura més humana, dolça i accessible.

Estil i tècnica:

• Es busca un gran realisme, amb molta atenció als detalls dels vestits, les expressions i les postures.
• Les figures transmeten moviment i dinamisme, amb formes suaus i naturals.
• S’utilitzen colors vius en els retaules i es cuida molt la minuciositat.

Gàrgoles:

Elements decoratius exteriors en forma de figures fantàstiques o grotesques. Les gàrgoles sovint tenien una funció pràctica (desguassar l’aigua de la pluja) i també decorativa.

Pintura Gòtica

Característiques generals:

• Naturalisme i realisme: Igual que l'escultura, la pintura gòtica busca representar la realitat amb detall.
• Es treballen els rostres, les expressions i les postures per transmetre sentiments i emocions.
• Es comença a donar profunditat a les escenes, encara que de manera més simbòlica que científica.
• S’utilitzen colors vius i es cuiden els detalls dels vestits, decoracions i paisatges.

Funció de la pintura gòtica:

Té una finalitat didàctica i religiosa, per explicar les històries bíbliques als fidels. S'utilitza principalment en retaules, manuscrits il·luminats i vitralls.

Estils regionals:

• Itàlia (Trecento): Gran influència de Giotto. Es posa èmfasi en la profunditat i en els gestos humanitzats. Exemple: "Fugida a Egipte" de Giotto.
• Flamenc: Destaca per la minuciositat i el detall extrem en els rostres i els objectes. Exemple: Jan Van Eyck, Retaule de l’anyell místic (Gant).
• Catalunya i Corona d’Aragó: Colors vius i gran decoració en els retaules. Exemple: Pere Serra, Retaule de l’Esperit Sant

Temes principals:

• Religiosos: Escenes de la Bíblia i de la vida dels sants.
• Escenes quotidianes i paisatges com a fons, que ajuden a humanitzar les figures religioses.

Tècniques i materials:

• Retaules: Composicions de diverses taules pintades amb escenes bíbliques. Eren el punt central d’altar a les esglésies.
• Frescos: Pintures murals fetes directament sobre parets humides. Molt comuns a Itàlia.
• Vitralls: Vidres acolorits utilitzats a les finestres per crear jocs de llum i explicar històries religioses. Exemple: Saint-Chapelle (París).

Artistes i obres destacades:

• Giotto (Trecento italià): Exemple: Fugida a Egipte.
• Jan Van Eyck (flamenc): Mestre del detall i els retrats. Exemple: Retaule de l’anyell místic.
• Lluís Dalmau (Corona d’Aragó): Mare de Déu dels Consellers.

Influència de la pintura gòtica: Va marcar una transició cap al Renaixement, especialment pel que fa al naturalisme i la profunditat en les escenes.

Vocabulari

• ABSIS: Part semicircular situada a l’extrem d’una nau d’una església, darrere de l’altar major.
• ABSIDIOLA: Petita capella que sobresurt de l'absis principal d’una església o catedral.
• ARC APUNTAT: Arc característic del gòtic que substitueix l’arc de mig punt utilitzat durant el romànic.
• ARC FAIXÓ: Arc que reforça les voltes d'una nau i es col·loca perpendicular als arcs formers.
• ARC FORMER: Arc que separa les voltes d'una nau, situat transversalment al sentit de la nau principal.
• ARCBOTANT: Element exterior en forma de mig arc que transmet el pes de les voltes a un contrafort.
• CIMBORI: Torre o estructura que s'eleva sobre el creuer, aportant il·luminació i majestuositat a l’espai.
• CLAUSTRE: Espai obert envoltat de galeries porticades, normalment adjacent a una catedral o monestir.
• CREUER: Punt d’intersecció entre la nau principal i el transsepte, sovint situat sota el cimbori.
• FLETXA: Agulla estreta i alta que corona una torre o el creuer d’una església.
• GABLET: Element triangular que corona una obertura o tram de mur.
• GÀRGOLA: Desguàs en forma de figura fantàstica o monstruosa per treure l’aigua de pluja.
• GIROLA/DEAMBULATORI: Passadís semicircular que envolta l’absis i permet el pas de fidels sense interrompre les cerimònies.
• MERLET: Estructura en forma de dents situada a la part superior de muralles o torres per protegir els defensors.
• PINACLE: Pilar o agulla decorativa que corona arcbotants, contraforts o altres elements verticals.
• REFECTORI: Sala destinada a menjador comunitari en un monestir, utilitzada pels monjos durant els àpats.
• ROSASSA: Finestra circular, normalment amb vitralls, situada a les façanes de les catedrals gòtiques.
• SALA CAPITULAR: Estança del monestir on es reunien els monjos per llegir capítols de la regla i debatre temes comunitaris.
• TORRE DE L’HOMENATGE: Torre principal d’un castell medieval, la més fortificada i sovint residència del senyor.
• TRANSSEPTE: Nau transversal que forma la planta en creu llatina típica de moltes esglésies medievals.
• VOLTA DE CREURIA: Volta formada per la intersecció de dos arcs ogivals creuats, que distribueixen el pes cap als nervis.
• VITRALL: Composició de vidres acolorits que formen dibuixos o figures per decorar finestres d’edificis religiosos.
• ESPADANYA: Estructura mural amb arcades que suporta una o més campanes, sovint característica d’esglésies petites o romàniques.
• TORRE DE DEFENSA: Estructura militar destinada a protegir les fortificacions i servir com a punt de vigilància.

La Bíblia

• Abel i Caín: Dos germans fills d’Adam i Eva. Abel era pastor i oferia els seus millors anyells a Déu, mentre que Caín, agricultor, retenia els millors fruits per a ell. Déu acceptà el sacrifici d’Abel, cosa que generà l’enveja de Caín, qui el matà al camp. Això el convertí en el primer assassí de la història segons la Bíblia. Com a càstig, Déu el condemnà a vagar pel món amb el pes del seu crim. Aquesta història simbolitza la gelosia i les conseqüències del pecat.
• Anunciació: És el moment en què l'àngel Gabriel visita Maria a Natzaret per anunciar-li que quedarà embarassada per obra de l'Esperit Sant i serà la mare de Jesús, el Messies. Aquesta escena és molt representada en l’art, destacant la puresa de Maria i el pla diví per a la salvació del món.
• Arca de Noè: Déu, decebut per la corrupció de la humanitat, decideix enviar un diluvi per purificar la terra. Noè, considerat un home just, rep l’ordre de construir una arca on haurà de protegir la seva família i una parella de cada espècie d’animals. Després de 40 dies i 40 nits de pluja, les aigües baixen i Noè i els animals tornen a repoblar la terra. Representa la confiança en Déu i la renovació.
• Baptisme de Jesús: Jesús, reconeixent Joan Baptista com un profeta, va al riu Jordà per ser batejat per ell. En el moment del baptisme, el cel s’obre, i l’Esperit Sant descendeix en forma de colom mentre Déu proclama: "Aquest és el meu Fill estimat". Aquest esdeveniment marca el començament del ministeri públic de Jesús.
• Creació: Déu creà el món en sis dies i descansà el setè. Va separar la llum de la foscor, creà el cel, la terra, el mar, els astres, els animals i finalment l’home i la dona, fets a la seva imatge i semblança. Representa l’origen de l’univers segons la tradició judeocristiana i el paper central de la humanitat en la creació.
• Crucifixió: Jesús és condemnat per les autoritats jueves i romanes després de ser traït per Judes. És crucificat al mont Calvari entre dos lladres. Aquesta escena simbolitza el sacrifici suprem de Jesús per redimir els pecats de la humanitat, i és un dels moments més importants del cristianisme.
• David i Goliat: David, un jove pastor, s’enfronta al gegant Goliat, el millor guerrer dels filisteus, amb només una fona i cinc pedres. Amb la seva fe en Déu i la seva habilitat, David el derrota, tallant-li després el cap amb la seva pròpia espasa. Aquesta història simbolitza el triomf de la fe i el coratge davant qualsevol obstacle.
• Diluvi Universal: Déu decideix destruir la humanitat per la seva maldat, però salva Noè i la seva família per la seva bondat. Els animals són protegits a l'arca per garantir la continuïtat de les espècies. Després del diluvi, Déu fa una aliança amb la humanitat, simbolitzada amb l’arc de Sant Martí.
• Epifania: Els tres Reis Mags (Gaspar, Melcior i Baltasar) arriben des d’Orient per adorar Jesús a Betlem, guiats per una estrella. Li porten tres regals simbòlics: or (reialesa), encens (divinitat) i mirra (mort futura). Aquest episodi reflecteix el reconeixement universal de Jesús com a salvador.
• Expulsió del Paradís: Adam i Eva viuen al Jardí de l’Edèn amb llibertat absoluta excepte la prohibició de menjar del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal. Seduïts per la serp, desobeeixen Déu i mengen el fruit. Com a conseqüència, Déu els expulsa del Paradís i introdueix el sofriment i la mort a la humanitat.
• Gènesi: Primer llibre de la Bíblia que narra l’origen del món, de la humanitat i de la relació de Déu amb els seus fills. Inclou històries com la Creació, Caín i Abel, el diluvi, la torre de Babel i la vida dels patriarques Abraham, Isaac i Jacob.
• Judici Final: Segons la Bíblia, és el moment en què Déu, al final dels temps, jutjarà cada persona pels seus actes durant la vida. Els justos rebran la vida eterna al cel, mentre que els pecadors seran condemnats. Aquesta escena és habitual en l’art religiós, sovint representada amb imatges de premi i càstig.
• Judit i Holofernes: Judit, una vídua israelita, s’infiltra al campament del general assiri Holofernes, que assetjava el seu poble. Fingint submissió, guanya la seva confiança. Quan Holofernes s’emborratxa, Judit el decapita, assegurant la victòria del seu poble. És un símbol de valentia i astúcia.
• Miracles de Jesús: Jesús realitzà diversos miracles per mostrar la seva divinitat i compassió. Inclouen guarir malalts, multiplicar pans i peixos, caminar sobre l’aigua i ressuscitar Llàtzer. Aquests miracles són una prova del poder de Déu i de l’amor cap a la humanitat.
• Moisès: Va ser escollit per Déu per alliberar els hebreus de l’esclavitud a Egipte. Amb l’ajuda divina, va liderar el poble a través del desert, va rebre els Deu Manaments al Sinaí i va establir les bases de la fe jueva.
• Naixement de Jesús: Narra com Maria i Josep arriben a Betlem i, sense trobar allotjament, Maria dóna a llum Jesús en un estable. És adorat pels pastors, símbol dels humils, i pels Reis Mags, representants de les nacions. Aquest esdeveniment és el centre del Nadal.
• Passió: Inclou el conjunt d’esdeveniments des del Sopar de Jesús amb els apòstols fins a la seva crucifixió i mort. És un període de gran sofriment, però també d’amor i sacrifici per la redempció humana.
• Pecat Original: És la desobediència d’Adam i Eva que introdueix el pecat i la mort al món. Aquesta falta és heretada per tota la humanitat, segons la doctrina cristiana, i només es redimeix amb el sacrifici de Jesús.
• Pietat: Escena en què Maria sosté el cos sense vida de Jesús després de la crucifixió. Simbolitza el dolor matern, la compassió i la fe.
• Sacrifici d’Isaac: Déu posa a prova la fe d’Abraham ordenant-li sacrificar el seu fill Isaac. Quan està a punt de fer-ho, Déu atura el sacrifici i proporciona un anyell en substitució. És una lliçó de fidelitat i confiança absoluta en Déu.
• Sant Sopar: Representa l’últim àpat de Jesús amb els apòstols abans de la seva crucifixió. És aquí on Jesús institueix l’Eucaristia i revela la traïció de Judes.
• Serp del Paradís: Enganya Eva per fer-la menjar del fruit prohibit. És un símbol de la temptació i l’origen del mal en el món.
• Torre de Babel: Després del diluvi, els humans decideixen construir una torre per arribar al cel i mostrar el seu poder. Déu confon les seves llengües perquè no puguin comunicar-se i la torre queda abandonada. Explica l’origen de la diversitat de llengües.

Catedral de Notre-Dame

• Autor i any: Desconegut, inicia S.XII.
• Context històric: La Catedral de Chartres es va construir entre 1194 i 1220 després que un incendi destruís gairebé completament l'antiga església romànica que ocupava el mateix lloc. Aquest fet es va interpretar com un senyal diví per construir un temple més gran i digne. El projecte va comptar amb un gran suport popular, incloent donacions econòmiques i ajuda de pelegrins. Aquesta època es caracteritza per l’apogeu de l’art gòtic a França, amb la construcció de grans catedrals que simbolitzaven la unió entre la fe, la societat i l’arquitectura.
• Descripció formal: La catedral té una planta de creu llatina amb una nau central molt alta i dos transseptes amb portalades decorades amb escultures. A la façana principal hi ha dues torres de diferents alçades: una del segle XII, d’estil romànic, i una altra del segle XVI, d’estil gòtic flamíger. La façana inclou una gran rosassa i diverses escultures que expliquen episodis bíblics. A l’interior, hi ha tres nivells d’elevació: arcs ogivals, trifori i claristori amb vitralls acolorits que il·luminen l’espai i narren històries religioses. Les voltes de creueria donen alçada i lleugeresa a l’edifici.
• Temàtica: La catedral està dedicada a la Mare de Déu i conté nombroses referències a la seva figura en les escultures i vitralls. Aquests elements artístics representen escenes com la Creació, el Judici Final i moments de la vida de Maria. També es conservava la túnica de la Verge Maria, que era un gran atractiu per als pelegrins. La seva funció era religiosa, educativa i simbòlica, ja que mostrava el poder de l’Església i explicava la Bíblia als fidels.
• Models i influències: La Catedral de Chartres segueix la tradició de les grans catedrals gòtiques franceses, com Notre-Dame de París, amb façanes amb rosasses i torres imponents. També incorpora elements dels temples de pelegrinatge romànics, com el deambulatori amb capelles radials. La seva influència es va estendre a altres catedrals europees, com les de Burgos i Lleó, que van adoptar elements com la verticalitat i els vitralls.

Pou de Moisès

• Context històric: El Pou de Moisès es va crear entre 1396 i 1405 per Claus Sluter per a la cartoixa de Champmol, prop de Dijon, França. En aquesta època, la Borgonya era un dels centres culturals i econòmics més importants d’Europa, i els ducs borgonyons eren grans mecenes de l’art. Aquesta obra formava part d’un conjunt monumental que incloïa un calvari, avui perdut.
• Descripció formal: El pou és una base hexagonal de pedra calcària amb escultures monumentals de Moisès, David i altres profetes de l’Antic Testament. Les figures són de mida natural i tenen expressions realistes, plecs profunds als vestits i detalls molt treballats. Encara es conserven restes de la policromia original, que donava més vida a l’obra. Els àngels plorant, obra de l’ajudant de Sluter, Claus de Werve, són més delicats i suaus. La llum crea efectes dramàtics gràcies als plecs i volums de les escultures.
• Temàtica: Representa la font de la vida (fons vitae) i inclou profetes que van prefigurar la passió i la mort de Crist, com Moisès amb les Taules de la Llei i David amb l’arpa. Cada figura està identificada amb atributs simbòlics i textos relacionats amb la Passió de Jesús.
• Models i influències: El Pou de Moisès va influir l’escola escultòrica borgonyona i pintors flamencs com Rogier van der Weyden, que va adoptar el dramatisme i realisme dels rostres i vestits. També és un referent en l’evolució de l’escultura gòtica cap a formes més expressives i realistes.

Catedral de Santa Maria del Mar

:Autor: Pere Balaguer (arquitecte principal).Any:Construïda entre 1329 i 1383.Context històricSanta Maria del Mar es va construir al segle XIV, en ple apogeu del gòtic català, en una Barcelona mercantil i marítima que vivia un període de prosperitat econòmica. Els veïns del barri de la Ribera van ser els principals promotors, participant fins i tot en el transport de materials. Aquesta catedral representa el poder dels comerciants i de la gent del poble en una època dominada per la religió i el creixement urbà.Descripció formalLa catedral té una planta de basílica amb tres naus de la mateixa alçada, separades per columnes octogonals molt esveltes que suporten les voltes de creueria. L’exterior és sòlid i auster, destacant la seva façana amb un gran rosetó i dues torres octogonals. A l’interior, la sensació d’amplitud i verticalitat és reforçada per la llum que entra pels vitralls. El deambulatori darrere l’altar facilita la circulació dels fidels.TemàticaDedicada a la Mare de Déu, Santa Maria del Mar representa la devoció popular i la unió de la comunitat en el seu procés de construcció. És un símbol d’identitat per al barri de la Ribera i un testimoni de l’esplendor comercial i marítim de la Barcelona medieval.Models i influènciesAquesta catedral segueix els principis del gòtic català, caracteritzat per la seva austeritat i l’èmfasi en les línies rectes i els espais amplis. Les columnes primes i l’harmonia de les proporcions han influït altres esglésies catalanes de l’època, com la Seu de Manresa.CAPELLA DELS SCROVEGNI(GIOTTO)Autor: Giotto di Bondone.Any: 1303-1305.Context històricLa Capella dels Scrovegni es troba a Pàdua i va ser encarregada per Enrico Scrovegni, un ric banquer, com a acte de redempció pels pecats de la usura del seu pare. Aquesta obra es va crear durant el Trecento, un període de transició cap al Renaixement, on artistes com Giotto començaven a introduir emocions humanes i perspectiva en l’art.Descripció formalLa capella és un espai rectangular decorat amb frescos que cobreixen totes les parets i sostre. Giotto narra escenes de la vida de Maria i Jesús en un cicle que segueix un ordre cronològic, des de l’Anunciació fins al Judici Final. Els colors vius i el domini de la llum i l’ombra donen volum i realisme a les figures, trencant amb l’estil bidimensional del romànic.TemàticaEl tema principal és la redempció i la salvació, amb escenes com el Naixement, la Passió de Crist i el Judici Final. També inclou al·legories de virtuts i vicis, mostrant un missatge moral i religiós. La capella buscava promoure la fe i netejar la reputació de la família Scrovegni.Models i influènciesGiotto es va inspirar en el naturalisme i la narrativa visual dels mosaics bizantins, però va innovar introduint la tridimensionalitat i la humanització dels personatges. Aquest estil influenciaria els pintors renaixentistes, com Masaccio i Fra Angelico.EL MATRIMONI ARNOLFINI:Autor: Jan van Eyck.Any: 1434.Context històricAquesta obra es va pintar durant el segle XV, en ple apogeu de l’art flamenc. Els Flandes eren un centre comercial i cultural molt actiu. El quadre representa el matrimoni d’un ric mercader italià, Giovanni Arnolfini, amb la seva esposa, en un moment en què les classes burgeses començaven a guanyar poder i a encarregar obres d’art com a símbol de prestigi.Descripció formalÉs un oli sobre fusta que representa una habitació amb els esposos Arnolfini al centre. Els detalls són extremadament precisos: des de la textura del vestit de vellut fins al reflex en el mirall convex, que mostra l’escena des d’un altre punt de vista. L’ús de la llum i el color dona profunditat i realisme a l’escena. El quadre està ple de símbols, com el gos, que representa la fidelitat, i la fruita, que simbolitza la fertilitat.TemàticaL’escena mostra un jurament matrimonial o un contracte de fidelitat entre els esposos. Cada element del quadre té un significat simbòlic relacionat amb el matrimoni, la religió o la riquesa. També pot entendre’s com una celebració de la vida burgesa i dels valors de la seva època.Models i influènciesVan Eyck va perfeccionar l’ús de l’oli per crear detalls i textures realistes, convertint-se en un referent per a altres pintors flamencs, com Rogier van der Weyden. L’atenció al detall i l’ús simbòlic dels objectes van influir molt en l’art del Renaixement.

CATEDRAL SANTIAGO DE COMPOSTELA:Autor: Desconegut.Any: Construcció iniciada el 1075 i consagrada el 1211.Context històricLa Catedral de Santiago de Compostel·la es va construir durant l’alta edat mitjana com a part del gran moviment de pelegrinatge europeu. Santiago de Compostel·la es va convertir en un important centre religiós per venerar les relíquies de l’apòstol Sant Jaume, trobades segons la tradició cristiana en aquest indret. La seva construcció respon a l’estil romànic característic d’aquest període, marcat per la solidesa, la funcionalitat i la simbologia religiosa.Descripció formalLa catedral té planta de creu llatina amb tres naus i una girola a la capçalera amb cinc capelles radials. Al centre, hi ha el cimbori elevat sobre el creuer, que aporta llum natural a l’interior. La nau central està coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons, mentre que les naus laterals tenen volta d’aresta. A l’entrada principal destaca el Pòrtic de la Glòria, una obra escultòrica romànica creada pel Mestre Mateo, amb una decoració que representa el Judici Final i altres escenes bíbliques.TemàticaLa catedral és un lloc de pelegrinatge dedicat a Sant Jaume. A través de la seva arquitectura i escultures, es narra la història de la salvació i la vida de Crist, tot transmetent missatges religiosos als pelegrins. A més, serveix com a punt final del Camí de Sant Jaume, una de les principals rutes espirituals de l’Europa medieval.Models i influènciesLa catedral segueix el model de les esglésies de pelegrinatge romàniques, com Saint-Sernin de Tolosa i Sainte-Foy de Conques. Les seves innovacions arquitectòniques, com la girola amb capelles radials i l’ús del cimbori, van influir en altres construccions posteriors. El Pòrtic de la Glòria va ser un referent per a escultures romàniques europees. PORTADA DE SANT PERE DE MOSAIC:Autor: Desconegut.Any: Decoració del timpà realitzada entre 1110 i 1115.Context històricLa portada de Sant Pere de Moissac es troba en una església que ocupava una posició clau en una de les rutes del Camí de Sant Jaume. Aquesta ruta connectava França amb Santiago de Compostel·la, afavorint l’intercanvi cultural i artístic. El timpà esculpit forma part del claustre construït al segle XII, moment de gran desenvolupament de l’escultura romànica com a mitjà d’ensenyament religiós.Descripció formalEl timpà de la portalada mostra Crist en Majestat, envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (el tetramorf) i els 24 ancians de l’Apocalipsi, distribuïts en franges horitzontals. Les figures tenen una disposició simètrica i estan adaptades a l’espai arquitectònic, seguint el principi d’horror vacui. El Crist, representat de manera frontal i solemne, és més gran que les altres figures, aplicant la perspectiva jeràrquica. Als brancals laterals, hi ha figures expressives, com el profeta Jeremies, que anticipen el realisme del gòtic.TemàticaEl timpà representa la teofania, la visió de Crist al final dels temps descrita a l’Apocalipsi de Sant Joan. Crist, beneint amb la mà dreta i sostenint el llibre de la vida amb l’esquerra, apareix com a jutge suprem. Els evangelistes i els ancians canten les seves lloances, simbolitzant la victòria final del bé sobre el mal.Models i influènciesEl timpà es va inspirar en obres com el de l’Abadia de Cluny, però també mostra influències de les miniatures mossàrabs pel detall i la narració simbòlica. Va servir de model per a altres portalades romàniques franceses, com la de Santa Maria de Souillac i la de Vézelay

FRESCOS DE L'ABSIS SANT CLIMENT DE TAÜLL:Autor: Mestre de Taüll.Any: 1123.Context històricEls frescos de Sant Climent de Taüll formen part del conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, construïdes entre els segles XI i XII durant l’expansió del romànic al Pirineu català. Aquestes esglésies van ser impulsades pels senyors feudals locals per reforçar el poder de l’Església en una societat profundament rural i religiosa. Descripció formalEl Pantocràtor, situat a l’absis central, és la imatge més emblemàtica. Mostra Crist en Majestat dins una màndorla, amb la mà dreta alçada en senyal de benedicció i el llibre obert a l’esquerra amb el text “Ego sum lux mundi” (Jo sóc la llum del món). L’escena està envoltada pel tetramorf, els símbols dels quatre evangelistes, i altres figures com àngels i sants. Els colors plans, les línies marcades i la falta de perspectiva creen un efecte espiritual i simbòlic més que realista.TemàticaEl tema principal és la glòria de Crist com a jutge i salvador del món. La iconografia vol transmetre la divinitat de Crist i la seva centralitat en la fe cristiana. Els frescos també funcionaven com una eina pedagògica per explicar la religió als fidels analfabets.Models i influènciesEls frescos mostren influències de l’art bizantí, especialment en la representació de Crist Pantocràtor i l’ús de la màndorla. També s’observen elements propis de la tradició romànica occidental, com la simplificació formal i la funció simbòlica de les imatges. Els frescos de Taüll són una de les obres més destacades del romànic europeu i van influir altres pintures murals de l’època.