Art Romà: Panteó, August de Prima Porta i Discòbol

El Panteó d'Agripa a Roma

Fitxa de Catalogació

Nom: Panteó. Autor: Desconegut, tradicionalment atribuït a Apol·lodor de Damasc. Clients: L'emperador Adrià. Cronologia: L'edifici actual data del 118-125 dC, però es va construir sobre un temple anterior d'Agripa del 27 aC. Tipologia: Temple. Estil: Romà alt imperial. Ubicació: Camp de Mart, Roma (context urbà).

Descripció

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. Aparell: Isòdom. Material constructiu: Formigó, maó, fusta. Material decoratiu: Pedra, marbre, estuc. Breu descripció: Edifici monumental amb una cúpula de grans dimensions que combina l'arquitectura arquitravada de línies rectes amb l'arc i la volta. Decoració abundant i luxosa.

Anàlisi Formal

Elements de suport continus: Mur gruixut a la part inferior que disminueix cap a la part superior. Obertures en forma de nínxol a la planta baixa. Finestres cegues que donen a una galeria interior. Tambor de formigó cilíndric de tres pisos. Dins del mur, arcs de descàrrega que reparteixen el pes de la cúpula. Elements de suport discontinus: El pòrtic se sosté sobre vuit columnes monolítiques d'ordre corinti. Vuit pilars aguanten tota l'estructura. Als pilars hi ha pilastres corínties i als nínxols, columnes corínties amb funció decorativa. Elements suportats (coberta): Cúpula semiesfèrica amb una gran finestra central (òcul) que il·lumina i ventila l'edifici. El terra està lleugerament corbat per permetre que l'aigua de la pluja circuli cap a uns canals d'evacuació situats al perímetre. Elements decoratius: Policromia, marbres de colors, escultures als nínxols, cassetons amb decoració de bronze a la cúpula. Revestiment de plaques de bronze a tota la cúpula. Espai interior: Planta que uneix una forma circular amb una rectangular. Parts i elements de la planta: Pòrtic octàstil dividit en tres naus. Cel·la circular amb vuit pilars que concentren tot el pes i set nínxols entre ells. Simetria i ritme en columnes, pilars i nínxols. Espai exterior: Façana: L'edifici s'aixeca sobre un podi amb una gran escalinata a la part central. Al damunt, les columnes monolítiques. Sobre elles, el fris amb la inscripció d'Agripa. Un frontó triangular amb una decoració actualment perduda. En segon pla, es pot veure el cos rectangular que fa de transició entre el pronaos rectangular i la cel·la circular. La cúpula queda quasi amagada des d'un punt de vista frontal. Façana: Simetria, ritme en les columnes, equilibri entre verticalitat i horitzontalitat. Alçat o secció: A la secció es pot veure com el tambor, vist des de fora, amaga part de la cúpula al seu interior.

Autoria i Estil Arquitectònic

Relació amb altres obres de l'autor: Desconeguda. Relació amb obres de l'època i estil: Colosseu, Maison Carrée (pel que fa a l'estil arquitectònic). Columna Trajana (per l'ús propagandístic de la construcció). Característiques de l'estil:

• Utilització sistemàtica de l'arc i la volta, que permeten crear espais interiors molt més amplis i versàtils, i salvar grans distàncies i alçades amb la superposició d'arcs. Ús de cúpules.
• Els materials més utilitzats són la pedra, el marbre, el maó, el morter o formigó (barreja de calç i sorra molt resistent) i la fusta.
• Utilització dels ordres grecs, i també del toscà (dòric amb fust llis i base) i del compost (amb elements del jònic –volutes– i del corinti –fulles d'acant).
• Parament de tipologies molt diverses: opus quadratum i opus caementicium.

Innovacions: Unió de dues plantes diferents, cúpula de dimensions extraordinàries. Influències: Thóloi (temples circulars) grecs, influència oriental en l'ús de la cúpula.

Contingut i Interpretació

Caràcter de l'edifici: Públic i religiós. Significat: Temple dedicat a tots els déus. Simbolitza la cosmologia romana: cúpula dividida en cinc anells (planetes) i en cada anell, 28 cassetons (mes lunar). L'òcul representa el Sol i il·lumina la cúpula de forma giratòria. Element metafòric: fa el mateix que Roma, que és el centre del món i porta la civilització arreu. El temple està dedicat també als emperadors anteriors ja divinitzats, per tant, glorifica d'igual manera l'emperador actual, Adrià. Símbols: Nínxols dedicats als planetes que els romans coneixien (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn) i també al Sol i la Lluna, amb estàtues de tots ells. La decoració quadrada i circular del terra pretén representar els homes i els déus respectivament.

Finalitat

Finalitat: Religiosa i propagandística. Relació de l'obra amb l'època: Roma s'interessa per la propaganda. Aportacions: Renaixement i Barroc: Catedral de Florència, Sant Carlo alle Quattro Fontane a Roma. Neoclassicisme.

August de Prima Porta

Fitxa de Catalogació

Nom: August de Prima Porta. Autor: Desconegut. Clients: Senat romà. Cronologia: 19 aC (còpia del 14 dC). Tipologia: Escultura exempta. Estil: Romà imperial. Ubicació original: Vila romana Ad Gallinas Albas, de Prima Porta, a Roma. Ubicació actual: Musei Vaticani, a Roma.

Descripció

Material i blocs: Bronze (còpia en marbre de Luni o Carrara). Dimensions: Més alt del normal. Cromatisme: Policroma. Breu descripció: Estàtua de l'emperador August, amb postura solemne i autoritària. Tècnica: Fosa (còpia: talla). Posició: Dempeus. Figurativa.

Anàlisi Formal

Volum. Anatomia: El braç dret alçat com a símbol d'autoritat. Moviment: Contrapposto. Proporcions: Proporcionada a la realitat. Llum. Temps: Mitjà. Elements de composició: Asimetria, ordre, verticalitat. Expressió: Mostra que és un ésser humà i mostra serenitat. Punt de recolzament: Original (sobre el dofí de Venus), còpia (sobre ell mateix). Vestits: Cuirassa, molt cenyida al cos. Espectador: Visió frontal.

Autoria i Estil Escultòric

Relació amb altres obres de l'autor: Desconeguda. Relació amb altres obres de l'època: Més de 80 representacions en diversos moments de la seva vida. Característiques de l'estil: Romà imperial. Innovacions: A partir d'aquesta estàtua, es representaran moltes màximes autoritats i és l'inici dels retrats. Influències: Inspirat en models grecs clàssics.

Contingut i Interpretació

Tema: Retrat. Significat iconogràfic: Representa l'emperador August en el moment de la seva divinització a l'Olimp. Significat iconològic: Dofí de Venus: els romans el representaven a les batalles, ja que August va guanyar una batalla naval molt important.

Finalitat i Funció

Funció: Commemorativa, inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i Hispània. Relació de l'obra amb l'època: August va ser el fundador de l'Imperi Romà; es fan mitificacions del poder amb representacions. Aportacions: Cap.

El Discòbol de Miró

Fitxa de Catalogació

Nom: Discòbol. Autor: Miró. Clients: Desconegut. Cronologia: 460 aC. Tipologia: Estàtua. Estil: Primer classicisme. Ubicació original: Lloc de pas, públic. Ubicació actual: Museu Nazionale Romano delle Terme (còpia Lancelotti).

Descripció

Material i blocs: Bronze (còpia de marbre); feta amb un sol bloc. Dimensions: Menor a la realitat. Cromatisme: Policroma. Breu descripció: Atleta esculpit en el moment de llençar el disc. Tècnica: Fosa (còpia: talla). Posició: Dempeus. Figurativa.

Anàlisi Formal

Volum. Anatomia: El cap té una anatomia arcaica. Moviment: Contingut: els músculs estan en tensió. Proporcions: Proporcionals segons la realitat, segueix el cànon de Policlet. Llum: Interna. Temps: Curt. Elements de composició: Asimetria, ordre, verticalitat, línies predominants (línies amb diagonal al tronc, a les cames, ziga-zaga). Expressió: Somriure arcaic. Punt de recolzament: Pedestal; l'original de bronze no en necessitava. Vestits: Nu. Espectador: Frontal i d'esquena.

Autoria i Estil Escultòric

Relació amb altres obres de l'autor: Lodes, estàtua d'un corredor. Relació amb altres obres de l'època: Zeus, Atenea Lemnia, Fídies i Policlet. Característiques de l'estil: Primer classicisme. Innovacions: El tors es representa frontalment i els braços i les cames de perfil. Influències: Egípcia, en la posició del cos i en el cap, recorda el període arcaic.

Contingut i Interpretació

Tema: Figura humana. Significat iconogràfic: El Discòbol mostra un atleta en les olimpíades realitzades a Atenes. Era un atleta que participava en la prova de disc de les olimpíades d'Atenes. Significat iconològic: Trobem un atleta representat en forma d'escultura, just en el moment de llençar el disc en unes olimpíades.

Finalitat i Funció

Finalitat: Estètica i commemorativa. Relació de l'obra amb l'època: Era l'inici del període clàssic i de la recerca de la percepció. El Discòbol s'inscriu abans del classicisme inicial i per això encara mostra alguns trets del període arcaic; barreja diferents cultures, entre elles l'egípcia. Aportacions: Recerca de la bellesa; busquen el cànon; Atenes arriba al seu màxim esplendor; Miró és l'iniciador del realisme; cultura grega.