Art Romà: Història, Evolució i Influències

VOCABULARI

• AMFITEATRE: Construcció romana de planta el·líptica destinada a espectacles públics de lluites
• ATRI: pati porticat que, a manera de vestíbul, se situa a l'entrada d'un edifici
• BAPTISTERI: edifici cristià, generalment de planta centralitzada, on hi ha la pica baptismal
• CARREU: pedra tallada, de caires vius, en forma de prisma rectangular de sis cares, utilitzada en la construcció de murs, pilars, etc.
• CEL·LA: sala central d'un temple clàssic, on hi havia la imatge del déu.
• CIRC: edifici públic de l'antiga Roma de forma rectangular amb els costats llargs rectes i els curts arrodonits on es feien curses de quàdrigues
• DOMUS: casa unifamiliar romana. Hi vivien famílies amb un nivell social i econòmic alt
• DOVELLA: cadascuna de les peces que es disposen radialment per formar la volta d'un arc
• FÒRUM: En l'urbanisme romà correspon a la plaça principal on se celebrava el mercat i hi havia els edificis més importants.
• ICONOGRAFIA: ciència que estudia el significat i el desenvolupament de les imatges en l'art, i les relaciona amb fonts literàries
• INTRADÓS: superfície còncava i interior de una volta o d'un arc
• MARTYRIA: espai o temple de planta centralitzada on es guardaven i veneraven les relíquies dels màrtirs
• NÀRTEX: galeria que envolta l'atri o pati d'una basílica i que estava destinada als catecúmens, és a dir, persones que es preparaven per ser batejades
• PÒDIUM: basament sobre el qual es construïen els temples etruscs i romans
• TEATRE: edifici públic destinat a la representació d'obres escèniques
• TERMES: edificis de banys públics, a l'antiga Roma solien tenir un circuit d'aigües calentes (caldarium), tèbia (tepidarium) i freda (frigidarium)
• TESSELLA: cadascuna de les petites peces de color, generalment quadrangulars, utilitzades en els mosaics.
• TRANSSEPTE: nau transversal d'una església que forma una creu amb la nau principal
• VOLTA: estructura de forma corba que cobreix un espai entre murs, pilars, o columnes. El seu ús correspon sobretot als romans.
• VOLTA DE CANÓ: estructura de forma corba que cobreix un espai entre murs, pilars, o columnes. La seva coberta és generada per una mitja circumferència.

5.1 REFERENTS HISTÒRICS

A la darreria del segle VIII a.C., la península Itàlica estava habitada per diferents pobles: els lígurs, els umbres, els etruscs, els samnites, els sabins i els llatins. Aquests dos darrers van fundar, l'any 753 a.C., un poblat, Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d'un dels imperis més poderosos. Els orígens fundacionals de la ciutat són confusos i s'hi barregen la història i la llegenda, doncs algunes fonts atribueixen la creació de Roma als germans Ròmul i Rem.

La història de Roma es divideix en tres grans períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.): etapa fosca governada per reis, els tres últims dels quals eren d'origen etrusc, un poble estranger que entre els segles VIII i IV a.C. va habitar la zona de la Toscana actual i va deixar una empremta artística fonamental en l'evolució posterior de l'art romà.
• República (509-31 a.C.): etapa que s'inicia després de l'expulsió dels etruscs, i en la qual els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris i van derrotar, en les anomenades Guerres Púniques, els exèrcits cartaginesos.
• Imperi (31 a.C.-476 d.C.): etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, s'opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix el territori en províncies. Però a partir del segle V, les tribus bàrbares del nord d'Europa iniciaren la reconquesta dels seus dominis i assetjaren l'Imperi, fins que l'any 476 Odoacre, rei dels hèruls, va derrotar l'emperador Ròmul Augústul i posà fi a l'Imperi Romà d'Occident.

Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre la influència cultural de la civilització etrusca i de la cultura grega. L'art va ser un instrument bàsic de l'ostentació del poder - sobretot durant l'època imperial es van construir grans edificis públics i privats a totes les ciutats conquerides.

L'any 391, amb l'aprovació de l'Edicte de Tessalònica, les creences politeistes de la Roma clàssica van ser substituïdes pel cristianisme, una religió entroncada amb el judaisme i nascuda a la província de Palestina el segle I.

5.2 LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

Entre els antecedents de l'art romà cal assenyalar l'art etrusc, que va assolir l'esplendor entre els segles VII i V a.C. i va arribar a abraçar gran part del nord de la península Itàlica.

Posteriorment, Roma, després de dominar tots els territoris de la península Itàlica i de posar fi amb això a la civilització etrusca, va estendre el seu domini polític i cultural per totes les terres mediterrànies, una part de l’Europa continental, les illes Britàniques, Síria i Mesopotàmia.

Cronològicament es pot parlar de Roma des de l'any 509 a.C., quan els etruscs van ser expulsats, fins al 476 d.C. No obstant, des d'un punt de vista cultural i artístic no es pot parlar d'un art pròpiament romà fins al segle II a.C. Tradicionalment, però, s'ha diferenciat l'art romà en dos períodes:

• El Republicà (segles III-I a.C.) durant el qual s'observa la influència de les formes culturals gregues i etrusques.
• L'Imperial (segles I a.C.-V d.C.), en el qual s'inclou l'art tardoromà iniciat a la darreria del segle III d.C.