Art Renaixentista i Gòtic: Anàlisi Comparativa

Vil·la Capra (La Rotonda)

Arquitectes: Andrea Palladio i Vincenzo Scamozzi.

Cronologia: 1566.

Ubicació: Vicenza, Itàlia.

Tipologia: Domèstica.

Descripció:

• Construcció civil, casa de luxe allunyada de la ciutat.
• Planta quadrada que es converteix en una creu grega gràcies als 4 accessos exteriors.
• Una sala central rodona amb cúpula, amb les dependències al primer pis i les habitacions al segon pis.
• Quatre façanes d'entrada iguals, orientades als punts cardinals.
• Escalinata.
• Pòrtic hexàstil jònic.
• Entaulament.
• Escultures decoratives en els sortints o baluards.

San Pietro in Montorio

Arquitecte: Bramante.

Cronologia: 1502.

Ubicació: Roma, Itàlia.

Tipologia: Religiosa (església).

Descripció:

• Planta circular, imita els tholos clàssics.
• Dos pisos.
• S'accedeix des d'un estereòbata circular.
• Peristil perípter (16 columnes toscanes).
• Sobre l'arquitrau: fris decorat amb mètopes que combinen escenes de la vida de Sant Pere i de la litúrgia cristiana.
• Segon pis: balustrada que envolta tota la planta, amb finestres que deixen entrar la llum, i una cúpula rematada per una llanterna.
• Temple finançat pels Reis Catòlics.

El David

Autor: Donatello.

Ubicació: Florència, Itàlia.

Cronologia: 1444-1446.

Descripció:

• Escultura exempta de bronze.
• L'escultor representa un home dempeus, amb cabell llarg, botes fins als genolls, nu.
• En una mà, una pedra per matar Goliat.
• A l'altra mà, l'espasa per tallar-li el cap.
• Una mà aguanta tot el pes de l'escultura.
• El cap de Goliat sota el peu, destacant l'element de la nuesa.
• Influenciat per la corba praxiteliana.
• Decorat amb línies sinuoses.
• Actitud de repòs, tant del cos com de la cara.
• Tema bíblic: el pastor de Betlem, David, s'ofereix al rei d'Israel per lluitar contra Goliat.
• El mata amb una pedra i una fona.
• L'elm, símbol de la burgesia adinerada del nord d'Itàlia del Renaixement.

El Naixement de Venus

Autor: Botticelli.

Cronologia: 1484.

Ubicació: Florència, Itàlia.

Tema: Mitològic. Intenta narrar el naixement de la deessa Venus, que segons la mitologia va néixer d'una petxina engendrada pel semen d'Urà.

Personatges: Zèfir (vent de l'oest) i Aura (deessa de la brisa) l'empenyen fins a la platja, on l'espera la Primavera per tapar-la amb un mantell de flors.

Pou de Moisès

1. Context Històric i Artístic:

• Autor: Desconegut.
• Cronologia: 1395-1405.
• Tipologia: Grup escultòric.
• Ubicació: Cartoixa de Dijon (França).
• Estil: Gòtic internacional.
• Context: Quan es construeix, Europa s'està recuperant d'una crisi econòmica deguda a la Pesta Negra. Al mateix temps, s'estava lliurant la Guerra dels Cent Anys i es vivia el Cisma d'Occident (crisi religiosa) que va afectar França, concretament la zona de Borgonya (ducat que s'estava convertint en una de les zones més potents d'Europa). Es va unir a Flandes i inverteix molts diners en mecenatge artístic.

2. Anàlisi Formal:

• Tipologia: Grup exempt.
• Material i Tècnica: Marbre policromat.
• Originalitat i Aportacions Específiques: En els treballs de restauració es van comprovar restes de policromia, sobretot de color blau i or.
• Estil: Gòtic.
• Forma:
  • És la base per a un grup escultòric que volia representar el calvari de Crist a la creu (ubicat al centre del claustre de la cartoixa).
  • És un pedestal hexagonal que en volum es converteix en un prisma de sis costats articulat per columnes.
  • Cada figura del prisma té una figura dempeus.
  • Al voltant es troben els àngels portadors dels instruments de la Passió.
  • Les figures centrals no estan sotmeses al marc arquitectònic i tenen un gran treball tècnic per fer-les reals, sobretot en el rostre i en la vestimenta.
  • Es mostren molts detalls i són molt expressius.
  • La vestimenta té molts plecs per donar dinamisme i moviment (demostrant que cada figura es va fer individualment).

3. Anàlisi Conceptual:

• Promotor: Duc de Borgonya, Felip II (conegut com "el valent").
• Iconografia: Tema bíblic. Sis figures representen els profetes que van anunciar l'arribada de Jesús. Porten els atributs de les paraules que van pronunciar i són: Daniel, David, Jeremies, Isaïes, Zacaries i Moisès.
• Funció: Religiosa. Ubicat en un espai de contemplació.
• Significat: Obra que vincula l'Antic i el Nou Testament i, alhora, relaciona art, religió i política.
• Repercussió: S'inspira en l'art antic i influirà molt en el concepte de "Terribilità" del Renaixement.

Capella Scrovegni

1. Context Històric i Artístic:

• Autor: Giotto.
• Cronologia: 1304-1306.
• Ubicació: Pàdua, Itàlia.
• Estil: Gòtic italià.
• Context: El segle XIV es caracteritzava per ser una època d'expansió, amb un augment de la demografia i les ciutats. El comerç es va veure molt afavorit gràcies a les peregrinacions i les croades, donant un paper polític important a la burgesia. Aquesta va propiciar la fundació d'escoles i universitats que van posar en rellevància l'art i la cultura. És el moment en què s'inicia l'humanisme a Itàlia, i això influirà molt en el pintor.

2. Anàlisi Formal:

• Tipologia: Pintura mural.
• Material i Tècnica: Fresc.
• Forma: És una pintura figurativa que es distribueix per tot l'espai de la capella (murs i arcs de canó) i està molt pautada i organitzada en diferents espais:
  1. En els murs hi ha dues zones de pintures (sòcol i els tres registres).
  2. Els registres estan dividits en diferents panells separats per franges divisòries que imiten els colors i les formes dels marbres (en el sòcol hi ha l'efecte invers).
  3. La paret del fons està totalment decorada per donar més importància al timpà.
  4. La volta de canó mostra el cel blau amb medallons.
• Totes les escenes (37) presenten unes característiques concretes:
  1. Introdueixen paisatge per donar més profunditat.
  2. Predomini de la línia per sobre del color.
  3. Eliminació dels fons daurats (només es mantenen daurades les aurèoles).
  4. Intenta buscar la màxima naturalitat de les escenes, intentant que els personatges es comuniquin amb gestos i mirades.
  5. Les arquitectures pintades busquen perspectiva.

3. Anàlisi Conceptual:

• Promotor: Enrico Scrovegni (donant), que es representa en l'escultura resant i pregant a la paret del fons.
• Iconografia: Tema religiós. Tota la capella representa les escenes principals de la vida de Crist amb finalitats catequístiques, representades en escenes com el naixement, la infància, els miracles, etc.
• Funció: Religiosa. Espai de pregària.
• Significat: Segurament Enrico Scrovegni volia expiar el pecat d'usura del seu pare, ja que havia estat font de la riquesa de la seva família.
• Repercussió: Giotto és considerat el fundador del Trecento (etapa històrica) per les seves innovacions.

Llotja dels Mercaders (València)

1. Context Històric i Artístic:

• Autors: Pere Comte i Joan Corbera.
• Cronologia: 1482.
• Tipologia: Arquitectura civil: llotja.
• Ubicació: València.
• Estil: Gòtic.
• Context: Edifici aixecat en el segle d'or de València, implicant un moment històric de molta bonança econòmica, competint amb ciutats com Gènova, Barcelona o Florència com a capitals comercials. És un edifici civil, i això demostrava la importància de la burgesia i la seva immersió en el món de l'art, fins ara exclusiu de l'església. Alhora, evidencia l'activitat comercial i econòmica de la península quan, deu anys més tard de l'inici de la construcció, la Corona Espanyola descobria Amèrica.

2. Anàlisi Formal:

• Entorn Urbanístic: Centre de la ciutat, davant del Mercat Central i de l'església dels Sants Joans.
• Sistema Constructiu: Voltat.
• Materials Constructius: Pedra i fusta.
• Elements de Suport: Columnes helicoïdals sense capitell i columnes adossades als murs.
• Elements Sostinguts: Volta de creueria.
• Espai Interior: Planta rectangular amb quatre espais:
  1. Sala de contractació: espai on hi ha columnes helicoïdals i es divideix en tres naus.
  2. Consolat: espai diàfan on destaquen els cassetons de fusta del sostre.
  3. Torre: té una capella i una presó on et pots moure a través d'una escala de cargol sense eix central.
  4. Pati dels Tarongers: espai exterior.
• Aportacions Específiques: Finestres flamígeres (amb forma de flama decorada amb formes vegetals).

3. Anàlisi Conceptual:

• Promotor: Consell Municipal de València, que representava el poder polític i econòmic de la ciutat.
• Tema: Comercial.
• Funció: Econòmica.
• Significat: Edifici que demostra el poder i el prestigi de la Corona Catalanoaragonesa.
• Repercussió: S'inspira en l'art islàmic i en la llotja de Palma de Mallorca. Es va convertir en un reflex de la seva època i, a finals del segle XX, es va declarar Patrimoni de la Humanitat.

Santa Maria del Mar (Barcelona)

1. Context Històric i Artístic:

• Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig.
• Cronologia: 1329.
• Tipologia: Arquitectura religiosa: església.
• Ubicació: Barcelona.
• Estil: Gòtic.
• Context: Al segle XIV, Barcelona era una de les ciutats comercialment i marítimament més importants del Mediterrani, provocant una etapa de bonança econòmica lligada a un creixement demogràfic important. L'antiga església va quedar petita i en construeixen una altra, finançada per la burgesia mercantil i els gremis. Els "bastaixos" (estibadors del port) van tenir un paper molt important en la construcció perquè s'ocupaven de portar les pedres de Montjuïc fins on es construïa l'edifici. Santa Maria del Mar és un exemple paradigmàtic del gòtic català, ja que es va aixecar en un segle marcat per la Pesta Negra.

2. Anàlisi Formal:

• Entorn Urbanístic: Nucli del barri de la Ribera.
• Sistema Constructiu: Voltat.
• Materials Constructius: Pedra i vidre.
• Elements de Suport: Vuit columnes octogonals molt altes i molt primes.
• Elements Sostinguts: Volta de creueria.
• Espai Interior: Planta basilical, tres naus (una principal i dues laterals). No té transsepte. Les naus estan separades per arcs ogivals. La capçalera té un presbiteri (passadís que l'envolta: girola).

3. Anàlisi Conceptual:

• Promotor: Comunitat de fidels del barri de la Ribera, especialment els del port. A diferència d'altres catedrals que estaven promogudes per l'església i la noblesa, Santa Maria del Mar es considera l'església del poble.
• Tema: Religiós. S'hi fa devoció a la Verge Maria i, segons la llegenda, està ubicada on es va enterrar Santa Eulàlia (patrona de Barcelona).
• Funció: Religiosa. El temple anterior a aquest era Santa Maria de les Arenes, que va quedar insuficient amb el creixement de la població.
• Significat: Edifici que demostra l'expansió econòmica i la importància de Barcelona com a ciutat.
• Repercussió: És important destacar que es va aixecar només en cinquanta anys, i això li ha donat molta unitat, influint posteriorment en la Catedral de Mallorca.