Art religiós medieval a Catalunya

Tapís de la Creació

Autor: Desconegut

Cronologia: Segona meitat del segle XI. A l’any 1952 va ser restaurat i al 1961 va ingressar al Museu de la Catedral de Girona.

, originàriament 480 x 540 cm.

DIMENSIONS: Es podria dir que el seu tamany es força més gran que el tamany natural

TEMA: Religiós i profà

CROMATISME: Policromia, els colors estaven fets una mica malament per el pas del temps però en el seu moment era totalment policromat. Actualment al 2011 ha hagut una restauració de la policromia de l’obra.

ELEMENTS PLÀSTICS:

EL DIBUIX: Hi ha un clar predomini del brodat sobre el color, ja que s’intenta donar importància a la representació dels elements que formen el brodat més que als colors.

EL COLOR: Podríem dir que en aquesta obra hi ha un bordat solt, hi predominen els colors freds, com ara el verd i el blau i estan aplicats de manera uniforme com a colors plans.

PERSPECTIVA: Cal esmentar que és una obra que no té una perspectiva realista sinó jeràrquica o vertical perquè es representa més gran al personatge més important.

Interpretació

ICONOGRAFIA RELIGIOSA: La part conservada reprodueix, al centre, la cosmogonia del Gènesi, la bíblia que és la font literària i l’antic testament presidida per la imatge, al cercle petit, del Pantocràtor imberbe beneïnt amb la mà dreta i rodejat per la inscripció “Que es faci la llum. A la franja inferior, força malmesa, s’hi endevinen diverses escenes fragmentades de la història de la invenció de la Santa Creu, atribuïda a santa Helena al segle IV.

ICONOLOGIA: El significat d’aquesta obra és la importància de l’església Catòlica al moment en el qual està feta i el triomf d’aquesta sobre les altres religions. També tracta temes llegendaris com la Santa Creu, que explica que Eusebi de Cesarea va descriure el seu pelegrinatge a Palestina i a d'altres províncies orientals. Tradicionalment es considera que va trobar les relíquies de la Vera creu de Crist i que portà l'Escala Santa de Jerusalem a Roma. Consta el culte a la Vera creu a la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem durant el segon quart del segle IV. Ciril de Jerusalem apunta en una carta de 351 que la creu s'havia trobat durant el regnat de Constantí I. De fet, n'hi ha tres versions de la trobada de la creu, anomenada des de llavors Invenció de la Santa Creu. Aquesta va ser la versió més difosa, possiblement pels trets antisemítics.

FUNCIÓ: Religiosa i votiva

ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES: Les escenes del Gènesi i les representacions del quatre vents tenen el referent iconogràfic en les nombroses miniatures bíb

El Jardí de les Delícies

Autor: El Bosch

Cronologia: s. XVI (1510-1515)

Tècnica: Pintura a l’oli

Suport: Fusta.

Mides: 220 cm d’alt x 195 cm taula central i 96,5 cm taules laterals.

Tema: Tema religiós.

Ubicació original: no es sap on hi era, ja que va passar per membres de la casa Nassau i va acabar al Monasterio de El Escorial.

Localització actual: Museu del Prado, a Madrid.

Breu ressenya: És una representació de moltes persones a un lloc fantàstic.

1. La línia o dibuix: predomina el color.

Pinzellada: les figures són petites, molt minucioses.

Color: Predominen el colors freds. A l’esquerra, el paradís es representat amb el predomini del verd i el groc. A l’altre extrem, a la taula dreta, els colors que predominen són el vermell i el negre. I finalment a la taula central, predomina el verd, a més, destaquen el cossos blancs i nus.

Composició: simètrica i centrífuga (oberta). La perspectiva és cònica frontal.

Ritme: Hi ha tant dinamisme com repòs però el ritme que predomina és el dinamisme, ja que la major part de les figures estan en moviment.

Temps: voluntat d’eternitat (intemporal).

Estil: Gòtic flamenc. L’escola flamenca es caracteritza pel traç precís i delicat. D’altra banda, la gran minuciositat en l’elaboració, i el gran detallisme amb què va executar els motius representats.

Interpretació

Iconografia: És una pintura misteriosa i plena de símbols els que encara no s'han determinat completament el seu significat i eròtica, el tema de l'obra és religiós, hi ha 4 escenes de la religió que és la creació del món, el jardí de l'edèn, el jardí de les delícies i l'infern.

Iconografia: Aquesta obra representa el món entregat al pecat.

Recepció de l'Obra: La família Nassau d'Alemanya

Influencies: El Carro Del Heno, La Mesa de los Pecados Capitales, Dürer i El gran Masturbador

giotto.

Títol: Cappella degli Scrovegni o de l’Arena
Autor: Giotto di Bondone (1267 – 1337)

Suport: Mur
Cronologia: 1304-1306
Estil: Italogòtic (trecento)
Tècnica: Pintura al fresc
Dimensions: 200 x 185 cm
Tema: religiós
Localització actual: Pàdua (Itàlia)

2.La linia o dibuix: Formes tancades o dibuixistiques.

Color: Algunes escenes estan destruides, altres han perdut el seu color primitiu. S'han trobat pocs dibuixos en vermell sobre el blanquejat del revestiment del mur amb morter, ciment o calç, com a preparació prèvia a l'execució del fresc. Es pot apreciar la representació dels vels transparents i de cabells, amb magnífiques graduacions i encertades tonalitats.

Llum: Giotto manté les aurèoles daurades a l’entorn dels personatges sants però les seves figures tenen un tractament de la llum i dels contorns que permeten percebre els volums individualitzats de cada un dels cossos, les robes cauen amb una naturalitat que cada un dels personatges sembla sorgir clarament del fons.

Composició: simètrica. Volumetria de les figures. El contorn esta bé limitat amb una línea. Utilitza molt la perspectiva en la seva pintura. Té gran interés per crear espais reals, tant interiors com exteriors.

Temps: Voluntat comunicativa a través del gest i la mirada.

Estil:Predomini dels colors brillants, daurats.Figures naturals, rostres idealitzats d’influència bizantina.Es creen escenes amb sentit narratiu.Intents de crear perspectives amb la incorporació de paisatges i elements arquitectònics.Figures amb volums gràcies als colors

4.IconografIa: El tema de la pintura, es religiós, ja que, ens explica algunas históries de la bíblia.

Iconologia: En l’obra ens mostra escenes de la vida de Joaquin, que era el pare de Maria i la seva esposa era Ana, seguidament, ens respresenten la vida de María i podem veure com Déu manda a Gabriel a al Verge per anunciar-li el naixement de Jesús. On es veuen més representacions d’escenes són de Jesús, on podem veure un recorregut de tota la seva vida. Es representen també les 7 virtuts i els 7 vicis. En el mur de la porta de l’entrada és veu el judici final.

Recepció de l’obra: Va ser encarregada per Enrico Scrovegni, entre els anys 1304 – 1306, amb la finalitat d'allotjar les restes funeraries del seu pare, Reginaldo degli Scrovegni, el qual havia acumulat un immens patrimoni gràcies a la usura.

Funció de l’obra: Religiosa, commemorativa, decorativa..

Models i influencies: Madonna en magestat (Cimabue)

CONJUNT DE LA SEU VELLA DE LLEIDA

1.Nom de l’edifici: Conjunt de la seu vella de Lleida.

Autor o arquitecte: Pere de Coma i Berenguer i Pere Ferrer de Coma.

Cronologia: Catedral (1203-1278), Claustre (s. XVI), Campanar edificat ( durant s. XV).

Material: Pedra extreta del turó de la Seu i del turó de Gardeny.

Tipologia: religiosa. Catedral, Claustre i Campanar.

Tractament del mur: Isòdom.

Sistema constructiu: Mixt.

Estil: D’estil romànic de transició al gòtic. El claustre i el campanar són completament gòtics.

Mides:

Localització: Ciutat de Lleida, in situ.

2.Planta: La seva planta és basilical. Té tres naus i és de creu llatina. La nau principal és més ample que les laterals. La nau central i el creuer estan unit per un cimbori octagonal

Alçat: La coberta és una volta de creu subjectada per trompes. Hi ha finestrals formats per arcs de mig punt sostinguts per columnes i capitells. L’element de suport principal són els pilars cruciformes amb semi columnes adossades. Hi ha capitells interiors que sostenen els arcs decorats amb vegetals, geomètrics, zoomòrfics i historiats. La coberta de l’edifici és embigada i de doble vessant. Des de dins es pot apreciar que la coberta és de volta de creuria. L’entrada principal consta de tres portes. Les laterals no tenen tanta importància i són més petites en canvi, la central és superior en mides i consta de tres arquivoltes decorades amb puntes de diamant i petits ressalts ornamentals. Esta esculpida amb entrellaços vegetals.

Composició: Predominen les línies rectes.

Interior: Hi ha grans finestrals gòtics que il·luminen el centre de la catedral i 6 portes a l’interior. També hi ha pintures morals i retaules gòtics. Finalment es troben 20 tapissos que s’exposen els dies de setmana Santa.

Estil: Aquesta construcció es va iniciar com un temple romànic del qual va mantenir alguns elements com: els murs, els pilars gruixuts, els arcs de mig punt i les finestres. Més tard es va reconduir a l’estil gòtic el qual el trobem en les fines columnes adossades als pilars, els arcs apuntats, les voltes ogivals, el campanar, i la decoració del claustre.

4.-Iconografia: Catedral religiosa.

Iconologia: Anteriorment, la catedral va correspondre a una mesquita però va ser el bisbe Guillem Pere de Ravidats qui la va consagrar com a catedral cristiana. Al 1707 va deixar de ser catedral i al 1791 es va consagrar una de nova d’estil barroc.

El claustre va ser construït com a conseqüència del desig del bisbe i de la intenció de crear un mirador per a la ciutat. La catedral en conjunt, incloent el campanar va ser construïda a dalt del turó per controlar el pont vell i tota la ciutat de Lleida.

Recepció de l’obra: L’obra va ser encarregada a Pere de Coma al 1193.

Funció de l’obra: La funció era religiosa principalment però amb la seva situació estratègica, durant certes guerres va tenir altres funcions com: caserna militar, polvorí o presó. Actualment és un espai cultural.

Models i influències: Arquitectura cistercenca, gòtica i planta de tradició romànica.

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll

Nom de l’obra: Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll

Autor: desconegut

Cronologia: es va consagrar l’església al 1123

Tècnica: fresc sec, permet la superposició de diferents capes de pintura

Suport: mur

Mides: 770 x 420 x 590 cm

Tema: religiós, bíblic

Estil: romànic

Ubicació original: Taüll, a la vall de Boí (Alta Ribagorça)

Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC (Barcelona)

2.-Elements plàstics:

• La línia o dibuix: fermesa en el dibuix
• Color:colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejarcolors i amb una preferència pels blaus, els verds clars, els grocs i els vermells.

Composició:
L'estructura compositiva divideix l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l'Església. Així, faltaria un tercer registre, que no es va arribar a representar, que simbolitzaria la el món terrenal.

La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment. Com per exemple en la figura central de Crist. La cintura fa d’eix horitzontal. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles.

Perspectiva geomètrica i jerarquitzada, podem veure com la figura central, que té més importància, és més gran que les altres.

Ritme: La figura central està en repòs, a diferència dels dos àngels que té darrere que tenen força dinamisme, perquè sembla que estiguin festejant.

Temps: Intemporal

Estil: En primer lloc, l’art bizantí; en segon lloc, l’ús de la cal·ligrafia procedent de l’art aràbic i la presència de les miniatures mossàrabs.

4.-Iconografia: Religiós

Iconologia: escenes bíbliques

Recepció de l’obra: difondre escenes extretes de la Bíblia, de manera que fossin entenedores per a tothom, que també pogués arribar a la gent analfabeta.

Funció de l’obra: Didàctica

Altres consideracions:

El Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, està assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist té unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc. Beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures, la Bíblia, amb la inscripció EGO SUM LUX MUNDI (jo sóc la llum del món).

El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més, a cada costat té les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.

EL FRONTAL D'AVIA

Nom de l’obra: El Frontal d’Avià

Autor i Breu Biografia de l’autor: Desconegut

Cronologia: 1170-1190, finals segle XII

Tècnica: Tremp d’ou, amb colradures i estucats.

Suport: Taula, fusta

Mides: 1,05 x 1,76m

Tema: Figuratiu

Gènere: religiós.

Estil: Romànic

Localització Original:Santa Maria d’Avià, al Berguedà.

Localització Actual: MNAC, Barcelona

2.-Composició: dividit en cinc parts ben diferenciades. tendència al hieratisme però figures ja són molt humanitzades. Al voltant de la part central hi ha uns compartiments amb escenes de la vida de la Mare de Déu; Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament entorn d’un eix central. No hi ha perspectiva.

Ritme:En les figures hi ha força estatisme, són força rígides, però hi ha un lleuger intent de naturalisme, per exemple, podem observar com l’Infant s’inclina cap a un costat com si volgués dirigir-se a un altre compartiment, és un gest que dinamitza l’escena. La Mare de Déu també suavitza la seva actitud posant la mà esquerra sobre la cama del petit mentre l’altra reposa sobre el seu cor.

Elements Plàstics: El frontal de l’altar d’Avià presenta tècniques complementaries, com l’estucat o la colradura, és a dir, l’aplicació d’un vernís transparent tenyit de color groguenc. S’hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia dels personatges. Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrarestava amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició proporciona equilibri i sensació de moviment.

Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques de l’Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins. En aquest frontal s'hi observen molts dels trets característics de la pintura romànica.

En l’estil romànic hi predominen

• Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d’Orient.
• Tenen frontalitat ,
• S’observen línies gruixudes,
• Grans masses de colors purs, sense gradació de colors
• Manca de preocupació per la llum
• Figures distribuïdes en un mateix pla i distribuïdes en un mateix pla i acompanyades d’un fons fosc i també la composició juxtaposada.
• Les figures adopten la forma de la taula, s'hi adapten, mitjançant els registres
• Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d'Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins.

El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural. La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a les composicions que la pintura mural.

4.-Iconografia: A la part central la Verge i l’Infant presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges que serveix per establir les jerarquies. L’escena és completada amb dos àngels, un a cada banda. Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús. Tradueixen en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema.

El tema del frontal està dedicat a la Mare de Déu, com a sedes sapinetiae, com a tron de saviesa (la verge fa de tron del seu fill Jesús).

Esquerra a dreta, i de dalt a baix: episodis de la vida mariana, com Anunciació, Visitació, el naixement l'adoració dels tres reis d'Orient (reis mags) que s'anomena epifania, i la presentació de Jesús al temple, en el moment en què Simeó anuncia que Jesús és el Messies anunciat pels profetes i et torna a la mare, tot estirant els braços en senyal de tendresa.

Cal destacar l’episodi de l’Epifania, en la qual no es representen les tres races del món, sinó que es representen les tres edats de l’home (joventut, maduresa i vellesa). Encara que totes dues , en quant a significació, simbolitzen el mateix : l’home universal adora i venera Déu.

Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església. 

Iconologia: Els frontals tenien com a funció decorar l'altar i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a  l'església. Per tant, la funció era propagandística, i religiosa fonamentalment.

Recepció de l’obra: Com ja he esmentat anteriorment, l’església fou qui encarregà l’obra, i s’adreçava als fidels que anaven a l’església.

Models i Influències: Aquest frontal és una obra molt representativa de l’art anomenat ‘’estil 1200’’, difós per tot l’Occident Cristià, i caracteritzat pel seguiment dels models bizantins.

Aquesta influència s’aprecia no solament en el hieratisme o el gust per la simetria, sinó també en aspectes iconogràfics, com la posició reclinada de la Mare de Déu, o decoratius, com les riques vestidures orientalitzades. 

Llotja de València o Llotja de la Seda

Autor: Pere Comte i Joan Ivarra la Sala de Contractació. Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga el Consolat de Mar.

Cronologia: 1482- 1498, Sala de Contractació; 1500-1548, Consolat de Mar.

Material:pedra i fusta

Tipologia: arquitectura civil, llotja.

Tractament del mur: aparell regular, isòdom

Sistema constructiu: arquitravat i voltat, és a dir, mixt

Mides: 51’47 x 39’10 m

Cromatisme: monocroma

Estil:gòtic

Ubicació original: València

Localització actual: València

2.-Planta: La Llotja està dividida en quatre espais quadrangulars: la Sala de Contractació, la Sala del Consolat de Mar, el pati dels Tarongers i la torre. Des de l’exterior es distingeixen dos cossos separats per una torre.A l’esquerra, al Consolat de Mar, s’endevinen els  tres pisos que el componen:  planta baixa, la planta noble i el tercer pis.

Alçat:

 -Elements de suport: Es diferencien vuit columnes helicoïdals de 16 m (sense capitell), que juntament amb les 16 adossades als murs, sostenen la volta de creueria i deixen un espai ampli a la Sala de Contractació. Al Consolat del Mar, al tercer pis trobem finestrals en forma d’arcs conopials separats per contraforts. A més, els murs també ajuden a suportar.

   -Elements suportats: coberta allindada, la teulada conté diversos merlets. Voltes de creueria.

Composició: Línies rectes. Predomina l’horitzontalitat.

Interior: Quatre espais quadrangulars, sala de contractació dividida en 8 columnes. Decoració abundant i sinistra.A l’interior del Consolat de Mar destaquen els cassetonats de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i noble.

Llum: La llum natural prové de les finestres dels tres pisos:  planta baixa, amb finestres quadrangulars senzilles; planta noble, amb grans finestrals tripartits mitjançant columnes fines, i un tercer pis format per finestres d’arc flamíger separats per contraforts.

Ornamentació:  La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles –utilitzades per desguassar(abans anomenades “canals” per la seva funció)- que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses.

En els murs, els vans i la cornisa es representa l’infern mitjançant la recreació dels pecats capitals i d’històries macabres. La portalada principal de entrada està coronada per la Verge amb el nen, del qual surten figures demoníaques i encantades.   

Estil: Gòtic, les característiques generals del qual són:, perspectiva jeràrquica, temàtiques eminentment religioses, fons daurat, expressivitat i moviment en les figures que donava més naturalisme i realisme, complexitat i espais recargats. L’aspecte més destacat del gòtic és l’arquitectura, 

4.-Iconografia: Obscurantisme.  Tot el conjunt representa obscuritat, el pecat, la bruixeria... Mitjançant monstres i la pitjor part de l’ésser humà es  recreà els pecats capitals, històries macabres i, en definitiva, es representà l’infern. A més, hi ha diverses evidències del erotisme molt perverses. Per altra banda, també està relacionat amb els mercaders i la seva honradesa fent el seu treball.  

Iconologia: Representava el gran poder de la ciutat, la puixança i la riquesa del segle XV a València, gràcies a la revolució comercial donada en aquest segle.

Funció: propagandística, expressiva, didàctica (ja que intentaven alliçonar), arquitectònica (les gàrgoles actuaven com a desguàs), política i comercial. També funció cultural, ja que actualment es pot visitar.

Sala de Contractació: per a transaccions comercials. Consolat de Mar: Sala de justícia per resoldre els litigis que hi havia entre els mercaders. Torre: Presó i capella. Pati dels tarongers: zona de descans i gaudi.

Models i influències: La Llotja de València és una de les arquitectures més destacades de la Península Ibèrica.

Es va inspirar en la Llotja de Palma per construir tant la façana com les columnes helicoïdals de l’interior de la Sala de Contractació. Igualment, cal assenyalar la influència de la cultura àrab en el fet d’haver-hi un pati amb font i tarongers per refrescar l’ambient. A més, la cultura renaixentista va influir en alguns del seus elements, com el cassetonat o els medallons.

LA MARE DE DÉU DELS CONSELLERS – LLUÍS DALMAU

Títol: La Mare de Déu dels Consellers

Autor: Lluís Dalmau (. Va ser un pintor gòtic espanyol.

Cronologia: 1443-1445 s XV         Època Medieval

Tècnica:  Mixta d’Oli i tremp.

Suport: Retaule de fusta de roure

Mides: 3’11 x 3’11

Tema: És un quadre figuratiu, de temàtica religiosa i retrat.

Estil: Gòtic Flamenc

Escola: Capella del Consell de Cent de Barcelona

Ubicació Original: Al centre de la capella de la casa de la Ciutat de Barcelona, a prop de l'actual Saló de Cent.

Localització Actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

2.:Elements plàstics:

         La Línia o dibuix: Predomina el dibuix, les formes són ben definides, és a dir, dibuixístiques.

Destaca les veladures transparents del nen Jesús que permeten veure la seva anatomia.

         Pinzellada: La pinzellada és suau i petita. Hi ha tonalitats i no hi ha difuminat.

         El color: La gama usada és càlida i els colors són brillants. Els vermells, marrons i ocres predominants contrasten amb el color verd de les robes d’un dels personatges, el blau de les robes de la Mare de Déu i els grisos de l’arquitectura.

          Llum: La llum és natural i abundosa. Incideix en els personatges representats i els aporta volum i realisme. Les figures centrals, la Verge i el nen, tenen una llum simbòlica més potent.

Composició: La composició és simètrica i equilibrada. És tancada, centrípeta, ja que el punt d’interès és principalment les figures centrals, és a dir, la Verge i el nadó. Les línies que predominen són les verticals, en l’arquitectura i els personatges, i podem trobar un triangle format per la Verge i el nen.

La perspectiva és natural, intuïtiva (lineal), però és imperfecta ja que les figures més properes són més petites que les més llunyanes.

La línia de l’horitzó és alta, i gràcies a les finestres obertes gràcies a les quals veiem el paisatge es crea sensació d’espai.

Ritme: Les figures no tenen gaire expressivitat, són més aviat rígides, figures solemnes. Per tant són figures en repòs.

Temps: Intemporal,Voluntat d’Eternitat. Ja que vol mostrar els cinc consellers més importants del Consell de Cent sent reconeguts davant la màxima autoritat que és Déu.

Estil: Característiques del Gòtic Flamenc:

-Interès per la perspectiva intuïtiva, tot i que resolta amb alguns defectes, que aconsegueix crear sensació de profunditat

-Interès pel retrat realista, i per la identificació de personatges reals en aquests retrats.

-Representació acurada dels detalls: cabells de la verge, roba del nen..-Ús de la llum i el color per donar volum. -Introducció de la pintura a l’oli.

4.Interpretació Iconografia:

Al centre trobem la Mare de Déu, asseguda en un tro esplèndid i amb el nen Jesús a sobre. A la dreta apareix San Andreu – ja que les eleccions al Consell de Cent se celebraven durant la seva festivitat – portant la creu del seu martiri i presentant a dos consellers agenollats i en actitud de pregaria: Ramon Savall i Antoni de Vilatorta. A l’esquerra Sta. Eulàlia – antiga patrona de Barcelona – amb la palma i la creu del seu turment, que dona a conèixer als tres altres consellers agenollats: Joan Llull, Francesc Llobet i Joan de Junyent. Al fons una arquitectura gòtica i un grup d’ àngels cantors darrera les finestres que permeten observar un paisatge al fons.

També s’havia de realitzar un bancal que avui dia s’ha perdut en el que apareixien vides dels sants, escenes hagiogràfiques.

Per tant el tema és religiós ja que presenta les autoritats (els consellers més importants del Consell de Cent), sent presentats a Jesús i la Verge.

Iconologia:

Es pretén mostrar el poder, la importància i l’autoritat que representaven aquests consellers a Catalunya i la seva aprovació per part de Deu.

Recepció de l’Obra:

L’obra va ser encarregada pels membres del Consell de Cent.

Funció de l’Obra:

L’obra té principalment una funció commemorativa propagandística i també religiosa i decorativa.

Models i influències:

Aquesta obra s’inspira en la pintura flamenca la qual Dalmau va estudiar durant la seva estància a Flandes i en l’obra de Jan van Eyck, autor de quadres com “El Matrimoni Arnolfini”, “Verge del Canceller Rolin”, “Anunciació”...

Tota la pintura gòtica catalana (per exemple les obres de Jaume Huguet) va estar influenciada per l’obra de Lluis Dalmau.