Art Prehistòric i Barroc: Altamira, Venus, Taüll i Saló de Regnes

La Cova d'Altamira

A la cova d’Altamira es representen pintures dins d'espais tancats que no eren d'habitatge; es pot saber, ja que no s’han trobat restes humanes. La teoria principal és que la cova seria un santuari on es farien rituals, plasmats en les pintures i encaminats a assegurar-ne la pervivència de la tribu, la seva supervivència econòmica i la continuïtat social.

Distribució i Temàtica

• A l'entrada principal, hi ha marques de signes: mans, tectiformes i cèrvids.
• Hi ha grans sales on dominen les figures d’animals, on els protagonistes són els mamuts, els cavalls i els cèrvids, que són representats de forma naturalista.
• També hi ha petites cambres destinades únicament als símbols, i el fons de la cova, destinat a animals perillosos, grans carnívors i també figures masculines.

Interpretacions

• Els animals ferits podrien propiciar la caça real d’aquell animal.
• Les femelles embarassades podrien propiciar la conservació de l’espècie, però pot ser tan sols una perspectiva.
• Les vulves, de vegades realistes, representen la fecunditat del grup humà concret i, per tant, la continuïtat de la tribu o grup familiar.
• Els anomenats «tectiformes» són elements purament simbòlics; podrien representar cabanyes o habitatges. Potser, en un sentit general, la morada dels avantpassats i el més enllà, o simplement un mapa.
• La figura humana és escassa i, quan es troba, és híbrida, no realista i està representada de forma esquemàtica i simbòlica (empremtes com mans).
• Els homes emmascarats o «bruixots», homes amb atributs d’animals, màscares i pells, podrien ser intermediaris entre els homes (sempre a la recerca d’aliments) i les forces místiques.
• Les empremtes de mans són habituals a la pintura rupestre des del Paleolític fins a les societats sedentàries, ramaderes i agrícoles. Les mans mutilades s'han posat en relació amb rituals religiosos i funeraris de diversos pobles primitius moderns. Serveixen per assenyalar alguns llocs especials de la cova. La manca d'alguns dits pot significar que estan amagats o fent senyals convencionals. En molts casos, les mans se situen sobre animals o els encerclen: són mans que cacen, atrapen…

Tècnica i Estil

Són considerats mestres dels bisons, ja que utilitzen els relleus naturals de les roques per crear volum. Van detectar el volum de la roca en una cova baixa, cosa que els permetia jugar per fer el volum real de l’animal: realistes, asseguts, dempeus… Però hi ha un cert linealisme; no han dibuixat totes les potes, sinó que les han reduït als elements imprescindibles.

A la sala dels polícroms es pot reconèixer un estil artístic present en altres coves de l'Atlàntic, com la cova del Castillo. Es pot fer una anàlisi estilística considerant la línia, el color, el volum…

Les Pintures de Taüll (Sant Climent)

Distribució Iconogràfica

La distribució dels temes es fa en funció de l’espai del santuari:

• A dalt (volta): La teofania (manifestació divina).
• Al mig (mur de l'absis): Personatges sagrats (l'Apostolat amb la Mare de Déu; Maria i Sant Joan acompanyen Crist a la Creu, com sovint passa als Judicis Finals d'època gòtica. Aquí apareixen en posició destacada mostrant els seus atributs: el calze -símbol eucarístic- i el llibre -escrits bíblics de Sant Joan-).
• A baix (registre inferior): Elements decoratius o personatges no sagrats.

És una representació majestàtica de Crist inspirada, textualment, en les visions descrites al llibre de l’Apocalipsi i, visualment, en les representacions dels emperadors romans.

El Crist en Majestat (Pantocràtor)

A la conca absidal hi ha el Crist en Majestat (teofania), amb elements que indiquen el seu domini sobre el món i el temps:

• Màndorla: Forma ovalada que envolta la figura de Crist. Representa la glòria divina i la llum celestial, indicant que Crist és transcendent i pertany a un regne espiritual. També simbolitza la unió de l'humà i el diví.
• Alfa i Omega (Α i Ω): Lletres gregues que signifiquen el principi i la fi de tot: «Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers».
• Gest de Benedicció: Amb la mà dreta, Crist fa un gest típic de l'art cristià. Els dits solen representar la Trinitat (tres dits cap amunt) i la doble naturalesa de Crist (humana i divina). És un senyal de protecció per als fidels.
• Llibre: Sosté un llibre obert amb la inscripció «Ego sum lux mundi» («Jo sóc la llum del món»), una cita de l'Evangeli de Sant Joan (8:12). Simbolitza la Paraula de Déu i reforça el missatge que Crist guia els creients en la foscor espiritual.
• Arc de Sant Martí: L'arc que envolta la figura simbolitza l'aliança entre Déu i la humanitat després del Diluvi Universal (Gènesi). És un signe d’esperança i reconciliació divina.
• Volta: La volta de l'absis és un símbol del cel. Les decoracions reforcen la idea que l’espai sagrat és una representació del cosmos diví.
• Nimbe Crucífer: Halo circular que envolta el cap de figures sagrades, simbolitzant santedat. Quan inclou una creu inscrita, com en el cas de Crist, s'anomena nimbe crucífer. Aquest detall està reservat exclusivament a Crist, identificant-lo com el Salvador.

El Tetramorf

Són les representacions simbòliques dels quatre evangelistes:

• Mateu: L’home (per la genealogia humana de Crist).
• Marc: El lleó (pel desert on predicà Sant Joan Baptista, inici del seu evangeli).
• Lluc: El bou (pel sacrifici al temple de Zacaries, inici del seu evangeli).
• Joan: L’àguila (per la seva visió teològica elevada, el logos).

Les Venus Paleolítiques

Les venus paleolítiques són figuretes prehistòriques, generalment interpretades com a representacions simbòliques més que com a deesses de l'amor i la bellesa clàssica. Són escultures femenines amb malucs, glutis i ventre exagerats, amb cap i extremitats només esbossats. Estan fetes en pedra, os i potser ivori i fusta (aquestes últimes no conservades). S'han trobat restes de pintura ocre-vermella, de teixits i ornaments, indicant que no es presentaven necessàriament nues.

Possibles Interpretacions

• Representacions de dones reals amb esteatopígia (acumulació de greix als glutis, cuixes i cames).
• Invocacions a la fecunditat. Potser una fecunditat exagerada no era desitjada; potser en el seu moment no era convenient tenir tants fills.
• Representacions de la Gran Mare o una deessa d'una societat matrifocal.
• Representacions de l’ideal de bellesa del moment o objectes eròtics.
• Autoretrats femenins amb perspectiva «en picat»: teoria que afirma que eren autoretrats de dones embarassades que es miraven a si mateixes des de dalt. Són imatges on els peus no es veuen, i només el ventre i els pits són prominents, cosa que reforça aquesta teoria.
• Funcions diverses associades a les representacions dels diversos rols de la dona paleolítica.

El Saló de Regnes del Palau del Buen Retiro

Dins del Palau del Buen Retiro hi ha diverses cambres. El Saló de Regnes s'inaugura el 1635. Posa de manifest la importància de Felip IV i defensa l'ortodòxia religiosa i la unitat de l'imperi. Vol presentar el rei com un heroi clàssic a partir de les gestes militars; pretén exaltar el rei en defensa de la corona, l'imperi i la religiositat. El programa iconogràfic fou promogut pel comte Francisco de Rioja, poeta i bibliotecari sota les ordres del Comte Duc d'Olivares.

Decoració i Programa Iconogràfic

• Sostre: Escuts dels 24 regnes històrics de la corona, decorats amb grotescos daurats.
• Parets curtes (extrems): Retrats eqüestres dels monarques passats (Felip III i Margarida d’Àustria), presents (Felip IV i Isabel de Borbó) i el futur hereu (príncep Baltasar Carles).
• Parets llargues: Dotze quadres representant victòries militars recents de Felip IV (se n'ha perdut un: L'expulsió dels holandesos de l'illa de San Martín d'Eugenio Cajés). Es vol representar les gestes militars del rei i el seu treball per la defensa de la fe catòlica i la unificació de l’imperi.
• Sobre les finestres: Deu pintures representant els treballs d’Hèrcules (realitzades per Zurbarán). Pel que fa als personatges mitològics, es posa Hèrcules i les seves gestes a la mateixa altura que les victòries del rei.

L'objectiu era representar Felip IV com un rei virtuós (vinculat a Hèrcules), poderós (victòries militars) i legítim (retrats que mostren la línia dinàstica), rei, a més, d’una pluralitat de regnes units sota la seva direcció (escuts).

Anàlisi dels Elements

Els Retrats Eqüestres (Velázquez)

Representen la línia dinàstica del rei, simbolitzant que té futur. Al mur oest (entrada principal), hi havia els monarques del moment i el futur de la dinastia: retrats de Felip IV, Isabel de Borbó i el príncep Baltasar Carles. Aquests retrats, juntament amb els de Felip III i Margarida d'Àustria al mur oposat, representen el llinatge de la família reial i els successors legítims del monarca.

Les Batalles

Eren dotze perquè és un nombre simbòlic (dotze són també els treballs d'Hèrcules). Són victòries relativament poc importants; es van produir a la dècada dels anys 20-30 del segle XVII, però pocs anys després la situació s'havia capgirat. És el cas de La rendició de Breda: quan Velázquez el pinta, Breda torna a estar fora del domini espanyol. Foren escollides pel Comte Duc d’Olivares en funció de les seves simpaties pels comandants que les van guanyar.

Esquema compositiu habitual:

• A primer terme, els comandants de la batalla.
• A segon terme, el desenvolupament minuciós de la batalla.

Aquest esquema està molt present a tots els quadres de batalles del Saló de Regnes. Té molta presència el paisatge, les armes, els objectes, el desenvolupament de la batalla… Un gran pintor participant va ser Zurbarán, mestre en la representació de personatges, però amb dificultats en la perspectiva del paisatge al segon terme.

L'excepció de Maino:

Juan Bautista Maino, a La recuperació de Bahia de Todos los Santos, inverteix l'esquema organitzatiu:

• Situa la gent comuna (ferits, al·legories) al primer terme.
• Deixa els comandants al segon terme.
• La batalla en si queda al tercer terme.

És realista, posa èmfasi en la influència de la batalla en la societat i la gent comuna. Va ser inspirada per l'obra de teatre de Lope de Vega, El Brasil restituido, on es mostren els efectes de la guerra al Brasil. Els personatges ferits (com el soldat atès per una dona i el seu servent) estarien basats en la tradició cristiana (imatge de la Caritat, Sant Sebastià ferit). La dona amb els nens representa la part més vulnerable de la població, però també sembla inspirada en la representació medieval de la figura simbòlica de la Caritat. En el segon pla inclou el retrat de Felip IV sobre un tapís, com si el rei estigués present. Els vençuts fan homenatge a aquell qui els ha vençut. Hi ha símbols com la corona de llorer (victòria), la branca d’olivera (pau) i la palma (glòria cristiana). També hi ha figures al·legòriques com l'Heretgia, la Discòrdia i la Traïció.

La rendició de Breda (Velázquez):

En aquesta obra mestra, Velázquez posa de manifest la noblesa del rival (Justí de Nassau) enfront del vencedor (Ambrosi Spínola), donant una imatge de més força i magnanimitat als vencedors. No se centra en la humiliació del rival; es mostren gestos d’empatia (Spínola posant la mà a l'espatlla de Nassau). Destaca la composició semicircular, el cavall que ens dona la perspectiva cap endins, els soldats que formen un semicercle i un altre que ens mira directament. Es crea un espai perquè l'espectador se senti inclòs en la imatge, ocupant un lloc en la història. Els protagonistes són Ambrosi Spínola i Justí de Nassau, destacant el gest de cortesia i la clau de la ciutat.